Autor: Irene Rovira Ferrer
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: castellà
Directors: Dra. Ana María Delgado García i Dr. Rafael Oliver Cuello
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Dret constitucional, Dret administratiu
Paraules clau: Administració tributària, Deure d'informació, Deure d'assistència, Tecnologies de la informació i la comunicació
Àrea de coneixement: Dret Financer i Tributari
+ Enllaç al projecte
Resum
El revolucionari desenvolupament tecnològic experimentat en el camp de la informació i la comunicació durant les dues darreres dècades ha marcat un abans i un després en molts àmbits de la nostra societat. Sense anar gaire lluny, aquests canvis es poden observar en les modificacions de la manera en què ens relacionem, i també en la generació de conceptes o realitats tan impensables no fa gaire temps com el teletreball, la telemedicina i les universitats virtuals. La magnitud d'aquestes transformacions es concreta en el fet que fins i tot s'ha arribat a parlar de l'aparició d'una nova era, caracteritzada especialment per l'anomenada societat de la informació i el coneixement.
Com a part integrant i essencial d'aquesta nova realitat, l'Administració pública ha hagut d'adoptar un paper proactiu en la incorporació de les TIC, donar resposta a les noves necessitats ciutadanes i vetllar perquè el nou paradigma es pugui establir de manera definitiva. En conseqüència, les TIC han comportat canvis importants també en aquest àmbit, atès que la seva inclusió ha començat un nou estadi en el seu procés evolutiu, en el qual s'espera una autèntica transformació institucional.
Tot aquest procés de canvi, basat en la interacció ciutadana com a fonament principal del sistema, ha trobat el seu màxim exponent en l'esfera de l'Administració tributària, en la qual el sistema tradicional d'aplicació dels tributs ja havia comportat l'adopció de tècniques de gestió en massa. En aquest sentit, la impossibilitat de practicar cas per cas els milions de liquidacions anuals relatives a les figures impositives més importants i el caràcter quasi permanent de les relacions jurídico-tributàries va forçar el requeriment de la participació dels obligats tributaris, de manera que les autoliquidacions i la imposició de nombrosos deures d'informació i col·laboració es van convertir en els principals mecanismes del nou model de funcionament.
Així, els ciutadans es van trobar amb la responsabilitat de conèixer, interpretar i aplicar el complex, canviant i a vegades fins i tot deficient ordenament tributari, per la qual cosa s'havia de compensar la reducció de l'activitat administrativa amb una forta prestació dels deures d'informació i assistència als obligats tributaris. En aquest sentit, s'havien de potenciar totes aquelles actuacions de l'Administració encaminades a fer conèixer la informació necessària per a l'exercici dels drets i el compliment de les obligacions tributàries, i també aquelles labors que oferien recursos i auxili amb la mateixa finalitat.
No obstant això, la regulació d'aquests deures no ha aconseguit estar a l'altura de la seva rellevància, ja que la normativa s'ha limitat a preveure'n el reconeixement general (article 85.1 de la Llei general tributària i 62 del Reial decret 1065/2007) i a assenyalar algunes de les actuacions per les quals poden restar complerts (articles 85.2 de la Llei general tributària i 63 a 78 del Reial decret 1065/2007). A més, els règims jurídics d'aquestes actuacions difereixen en gran manera i contenen en molts aspectes un caràcter programàtic marcat. Per això, encara no hi ha una definició clara de cadascun d'aquests deures ni una delimitació dels instruments que formen part del contingut, per la qual cosa tampoc no s'ha pogut elaborar la regulació completa de les seves característiques ni la previsió dels diferents efectes jurídics que se'n poden desprendre.
En conseqüència, el present treball té com a objectiu principal l'elaboració d'un estudi jurídic complet i actual sobre els deures d'informació i assistència de l'Administració tributària en relació directa amb la incorporació, en aquest àmbit, de les TIC. Així, doncs, es vol dur a terme una valoració global de l'impacte dels nous mitjans en aquestes figures tributàries, i també es pretén aportar una definició actualitzada del seu concepte, una determinació del contingut i una concreció de les seves característiques i conseqüències jurídiques.