Endinsa't en la ciència amb el projecte AltoCruz

Temps de lectura: 11 minuts

Aquest cicle l’ofereixen investigadors, comunicadors científics i personal docent, que treballen plegats per a apropar-te a la ciència. El cicle Endinsa’t en la Setmana de la Ciència, que duen a terme investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), combina l’expertesa en línia de la UOC amb els actes fora de línia organitzats per la Setmana de la Ciència per tal de crear una experiència de lectura lenta en línia. A la Setmana de la Ciència 2017, compartirem coneixement científic sobre aprenentatge en línia, salut en línia, humanitats digitals i TIC en ciències socials. Avui destaquem la investigació en arts i humanitats i les TIC en el projecte AltoCruz, parcialment finançat per fons europeus a través del Consorci EDER.

Herència cultural i les TIC

L’ús de les tècniques de disseny gràfic com a suport per a una millor intel·ligibilitat de les troballes arqueològiques és tan antic com la mateixa ciència arqueològica i ha evolucionat al mateix ritme que aquesta, segons les exigències i necessitats plantejades pels estudiosos del patrimoni i amb l’únic límit de les tècniques disponibles en cada moment històric.

Exemple d’evolució de la representació gràfica del monument funerari dels Atilis (Sádaba, Saragossa), des de l’escarit diagrama que Labaña esbossa al segle xvi (1), passant per la interessant reconstrucció de Menéndez Pidal feta el 1970 (2), fins al registre fotogramètric i la recreació en 3D fets l’any 2015 (3)

En les últimes dècades, el desenvolupament de la informàtica gràfica tridimensional ha posat a disposició de l’arqueologia un munt d’eines molt diverses que complementen les tradicionals. Avui observem el progressiu abaratiment d’equips i aplicacions, amb un disseny que els fa cada vegada més fàcils d’utilitzar (user-friendly), a més del desenvolupament de paquets de programari lliure i gratuït, que posen mitjans abans reservats a grans productores audiovisuals a l’abast dels pressupostos, sovint minsos, dedicats a recerca i difusió cultural.

L’aplicació de les tècniques d’informàtica gràfica té lloc en tots els moments de l’activitat. Vegem-ne alguns exemples:

En la investigació, el registre geomètric tridimensional de les troballes (principalment fotogramètric, pel seu cost moderat) ha multiplicat les possibilitats de la documentació en obtenir milions de mesuraments en un temps més breu que el requerit pel croquis tradicional per a l’anotació d’unes poques cotes. L’abocament de dades en sistemes d’informació geogràfica (SIG) facilita també el seu processament amb un suport estadístic precís i complet.

En l’anàlisi i interpretació de les troballes, l’ús combinat de diverses tècniques (escàner làser, tomografia, fotogrametria, fotografia multiespectral, filtres digitals per a l’anàlisi de pigments, etc.) en complementa altres que ja estan assentades en la disciplina (anàlisis químiques, palinològiques i faunístiques, georadar, il·luminació creuada, etc.) per a proporcionar modes inèdits d’aproximar-se a l’objecte.

En la difusió és, potser, on més impacte podem observar, a causa del caràcter eminentment visual d’aquestes tècniques, dels nous dispositius d’exhibició (visors 3D, realitat virtual, realitat augmentada) i, sobretot, del caràcter gairebé exclusivament visual de la comunicació en les nostres societats postindustrials de la informació, que obliguen a adaptar el missatge per a connectar amb el públic.

L’aplicació de tècniques de realitat virtual immersiva en les visites turístiques, com aquest exemple de l’empresa Past View a Sevilla, representa un valor cultural afegit important

Els perills

S’ha debatut sobre els perills que en els tres àmbits poden derivar de l’ús indiscriminat d’aquestes tecnologies: l’esnobisme tecnològic (un ús superflu de la tecnologia sense una finalitat clara), la inflació d’informació que queda infrautilitzada o la producció de materials estèticament atractius però mancats de rigor científic. D’aquesta inquietud, catalitzada per The European Centre for Innovation in Virtual Archaeology (INNOVA Center), van sorgir la Carta de Londres de 2009 i el seu desenvolupament en els Principis de Sevilla de 2011, guia d’imprescindible coneixement i seguiment en qualsevol actuació d’arqueologia virtual. Més costós resulta implantar mecanismes per a portar a la pràctica les seves recomanacions pel que fa a estandardització de procediments, comunicació de metadades, transparència científica i avaluació.

En tot cas, els inconvenients i perills, que necessàriament han de ser tractats i evitats, s’han vist àmpliament superats pels beneficis i avantatges resultants, ja que els projectes que formen un equip interdisciplinari, amb estreta col·laboració entre tècnics en virtualització i arqueòlegs o experts en patrimoni, aconsegueixen una projecció i una rellevància molt superiors als que no ho fan. En temps d’estretors pressupostàries, ni les instàncies polítiques ni les acadèmiques poden permetre’s el luxe d’actuacions restringides a l’estrictament acadèmic, i han d’orientar part de l’esforç a fer revertir el coneixement en el seu entorn social i produir així un reconeixement que retroalimenta la continuïtat de l’esforç mitjançant la seva implicació (el que s’ha anomenat «socialització del patrimoni»).

Projectes espanyols aplicant les TIC a objectes patrimonials

Sense ànim de ser exhaustius, en el nostre entorn proliferen iniciatives que, tenint en comú l’aplicació de les TIC a objectes patrimonials, busquen diferents resultats:

Documentació integral de l’excavació fent ús de models fotogramètrics: els pioners en l’aplicació d’aquesta tècnica a finals de la dècada de 1990 i començaments del 2000, com Luis Caballero Zoreda i Iñaki Koroso, van dur a terme aquesta tasca paral·lelament a la seva documentació tradicional. Doncs bé, actualment hi ha projectes que prescindeixen de les eines tradicionals i generen tota la informació a partir de models fotogramètrics, com el projecte Cerro Bilanero, en el qual es combinen fotogrametria aèria i terrestre (Virtua Nostrum i Pablo Aparicio).

Iniciatives tendents a l’estandardització tècnica: destaquem l’anomenada «escala d’evidència històrica», desenvolupada dins del projecte Byzantium 1200 i adaptada per Pablo Aparicio i César Figueiredo, l’ús de la qual es va estenent progressivament.

Escala d’evidència històrica aplicada al Portus Theodosiacus pel projecte Byzantium 1200 i a les muralles de Bejanque (Guadalajara) per Pablo Aparicio

Rèpliques mitjançant impressió en 3D: les possibilitats de les noves generacions d’impressores avancen a passos de gegant, i fins i tot poden incorporar color a partir de la textura fotogràfica. Farem esment de la rèplica de l’Àngel de San Miguel de Aralar, coordinada pel Museu de Navarra, com a complement de la seva restauració integral.

Museus virtuals: exposicions virtuals en què es pot visualitzar en 3D i amb total llibertat peces que, en alguns casos, ni tan sols podrien visitar-se en un museu convencional perquè no estan exposades. Destaquem el portal Sketchfab per a l’allotjament de models 3D, pel seu excel·lent desenvolupament tècnic i la seva decidida aposta per aquest sector. Hi podem trobar des de grans exposicions virtuals de museus de primera línia (per exemple, el British Museum) fins a mostres monogràfiques d’un sol jaciment o comarca (com Los Bañales o Cortes de Navarra).

Aplicacions de suport a la visita en jaciments, museus i exposicions: les possibilitats in situ s’han multiplicat i permeten millorar l’experiència amb video-recorreguts interpretatius més atractius, dispositius interactius més sofisticats (pantalles tàctils, ulleres de realitat virtual) o els mateixos dispositius portàtils del visitant (aplicacions de realitat augmentada). En aquest sentit, destaquem la feina de l’empresa Past View amb els seus recorreguts turístics que, gràcies a unes ulleres intel·ligents (smart glasses), permeten al visitant una experiència immersiva en diferents ambients de diverses ciutats, o la nova aplicació d’interpretació de l’aparell escultòric del fòrum de Torreparedones (Baena, Còrdova).

Aproximacions facials: fetes amb criteris científics a partir del model fotogramètric de restes humanes i de la seva corresponent anàlisi antropològica forense, resulten especialment interessants pel seu impacte social. Destaquem els excel·lents treballs del brasiler Cicero Moraes.

Registre tridimensional i aproximació facial a partir d’una mòmia peruana, amb criteris d’antropologia física forense, per Cicero Moraes

Alto de la Cruz, les claus de la protohistòria europea

L’1 d’octubre passat es va inaugurar l’exposició sobre el jaciment arqueològic de l’Alto de la Cruz al castell de Cortes (Navarra). L’exposició parteix d’un projecte global i té com a objectiu la conservació i difusió del patrimoni arqueològic de l’Alto de la Cruz.

Coordinat per l’Ajuntament de Cortes i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), participen en aquest projecte investigadors de la UOC, la Universitat de Barcelona (UB), l’equip de museografia (Queralt Suau Studio i Boixader&Go), l’equip Digitalització Patrimonial, el Govern de Navarra per a la gestió i restauració de materials i el grup de voluntaris del municipi de Cortes per a la difusió i guia de l’exposició. Així mateix, juntament amb la UOC, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED Tudela) participa en el procés de formació dels guies de l’exposició. L’exposició rep finançament, en part, de fons europeus a partir del Consorci EDER.

L’Alto de la Cruz és un assentament del primer mil·lenni aC, definit com a oppidum fortificat i situat sobre la riba dreta del riu Ebre. La seva estructura urbanística el destaca com a centre poblacional i li permet controlar l’organització del territori de la regió compresa entre els massissos de Las Bárdenas Reales i el Moncayo. La seva localització, a la confluència dels rius Ebre i Huecha, confereix a l’assentament una posició dominant sobre els habitants i les estructures de producció de la zona, supremacia que es reflecteix tant en la seqüència estratigràfica com en el mobiliari i els tipus constructius.

Reconstrucció virtual del poblat fortificat de l’Alto de la Cruz (Cortes, Navarra) a partir de les dades derivades de les excavacions arqueològiques i la investigació científica

La seqüència cronostratigràfica del jaciment de l’Alto de la Cruz abasta un període cronològic comprès entre l’edat del bronze (al voltant del 1100 aC) i la segona edat del ferro (cap al 350 aC), i és la clau per a l’estudi de la transició i de la continuïtat de poblament entre el substrat indígena del bronze mitjà final a la vall de l’Ebre i les comunitats que es van establir sobre el territori a finals de l’edat del bronze.

Seqüència cronostratigràfica completa de l’Alto de la Cruz amb dades derivades de l’anàlisi de carboni 14: ocupació ininterrompuda entre els anys 1000 i 300 aC

L’exposició

L’exposició, el fil conductor de la qual es basa en la idea de l’Alto de la Cruz com a clau de la protohistòria europea a la nostra península, tracta tots els temes relacionats amb el jaciment arqueològic (formes de vida, relacions comercials, producció econòmica, rituals, formes de enterrament, etc.) i també ens permet explicar l’evolució de les metodologies d’investigació a la península ibèrica des de mitjan segle xx fins al moment actual. A més, es constitueix en el punt de partida d’una sèrie d’accions lligades a la investigació, la conservació, la gestió i la difusió del patrimoni arqueològic de l’Alto de la Cruz que es desenvoluparan tant durant el 2017 com en anys posteriors.

Un dels aspectes més importants del projecte de museïtzació, difusió i investigació del jaciment de l’Alto de la Cruz és l’ús i aplicació de les TIC. L’aposta per això és clara i permet treballar més a fons tots els continguts. Aquest ús i aplicació s’organitza en diversos fronts, en els quals es treballa actualment:

La creació del Museo Virtual Alto de la Cruz en tres dimensions i d’una sèrie de recreacions virtuals que facin més intel·ligibles les troballes i les deduccions ens permet, a partir de dades procedents de les investigacions arqueològiques, interpretar físicament i conceptualment tots els aspectes relacionats amb el jaciment.

Reproducció de figuretes antropomorfes de l’Alto de la Cruz relacionades amb rituals i creences en la deessa de la fertilitat, reproduïdes al Museo Virtual Alto de la Cruz

A partir de la ingent quantitat de dades i estudis disponibles, amb el màxim rigor històric i arqueològic, i aprofitant també els obtinguts amb fotogrametria, han estat confeccionats diversos models de recreació virtual en 3D que, entre altres aplicacions, s’han fet servir per a la producció de diverses seqüències del vídeo que és l’eix transversal de l’exposició permanent.

L’ús dels recursos en línia, t ens permeten la seva aplicació en l’àmbit educatiu, amb l’objectiu d’incloure continguts de patrimoni en els itineraris curriculars dels estudiants de primària, secundària i batxillerat.

Entre novembre de 2017 i juny de 2019, treballem amb les escoles i instituts de Cortes, amb l’objectiu d’ampliar aquesta experiència a altres centres escolars de la zona.

Actualment estem treballant i nuclearitzant un Proyecto sobre interpretación, difusión y turismo del patrimonio arqueológico: Alto de la Cruz como eje transversal. L’objectiu fonamental del projecte és el posicionament del jaciment arqueològic de l’Alto de la Cruz en les rutes i itineraris turístics i culturals d’Espanya, per exemple en alguns dels més famosos com el Camí de Santiago, les Vies Verdes, etc.). Aquest projecte implica la protecció, conservació i salvaguarda del jaciment arqueològic de l’Alto de la Cruz. En aquest sentit, es plantegen enormes possibilitats a partir de la realitat virtual, realitats immersives, etc. que ens permetran visitar el jaciment i la seva reconstrucció en 3D, independentment de l’àrea d’extensió de l’excavació arqueològica.

A tall d’epíleg

En aquest breu recorregut per les eines virtuals de reconstrucció i interpretació del patrimoni arqueològic que ens faciliten la seva difusió científica i cultural, podem establir algunes idees bàsiques que cal recordar. Les experiències i projectes desenvolupats en aquest àmbit són diversos i tenen diferents objectius. Entre aquests objectius, la difusió científica i cultural facilita el posicionament d’aquests projectes. Per a qualsevol projecte en què les eines virtuals siguin l’eix transversal, s’ha de tenir en compte una bona planificació, gestió i establiment de prioritats que ens permetin obtenir més rendibilitat dels resultats. En especial és fonamental una bona justificació i relació entre objectius i possibilitats de la implementació de les TIC (tenint en compte, també, els aspectes econòmics). Un bon projecte d’aquest tipus ofereix, entre altres avantatges, el de fer un exercici de reflexió i interpretació de les dades científiques obtingudes en els jaciments arqueològics. Un bon projecte d’aquest tipus necessita una gran tasca interdisciplinària i en equip d’investigadors de diferents àmbits: investigadors, especialistes en recursos virtuals, museògrafs, etc.

Per Gloria Munilla i Pablo Serrano.