Marga Casado
Pere Suau Sánchez, Natàlia Cugueró Escofet, Athina Sismanidou i Eduard Álvarez Palau, professors dels Estudis d'Economia i Empresa i integrants del nou grup de recerca Sustainability and Management Research Group (SUMA)
Pere Suau Sánchez és professor agregat dels Estudis d'Economia i Empresa i especialista en aeroports, línies aèries i transport aeri; Natàlia Cugueró Escofet centra l'activitat docent a la UOC en assignatures de l'àmbit de l'empresa, l'organització d'empreses i la gestió de persones; Athina Sismanidou és especialista en aerolínies, aeroports i finances; Laura Lamolla és experta en direcció estratègica i gènere, i emprenedoria; i Eduard Álvarez Palau estudia la logística empresarial i les infraestructures de transport i de serveis urbans i l'impacte que tenen.
Tots són experts de la UOC amb una àmplia trajectòria acadèmica i en consultoria de gestió i assessorament empresarial, i el seu grup de recerca precisament neix amb la intenció de transferir coneixement universitari a la societat. Pere Suau Sánchez lidera aquest nou grup de recerca, però deixa clar que la interacció entre tots quatre és fonamental i que seran les quatre veus les que donaran forma a la recerca aplicada de SUMA.
Aquesta entrevista és, sobretot, un debat en què quatre dels investigadors ens presenten el grup de recerca que han engegat aquest mes de febrer. Ben aviat en sentirem a parlar, perquè si una cosa tenen clara és que la recerca que faran tindrà un impacte sobre la realitat social i empresarial més pròxima.
En què se centrarà el nou grup de recerca Sustainability and Management Research Group (SUMA)?
Pere Suau Sánchez (PSS): La UOC és molt heterogènia, els Estudis d'Economia i Empresa també ho són i nosaltres com a grup també. La idea és treballar a partir de tres pilars, la interacció dels quals és la base del grup. D'una banda, la sostenibilitat en un sentit ampli, des del punt de vista social, econòmic i ambiental. De l'altra, la gestió i la direcció, sobretot focalitzant-nos en aspectes relacionats amb la sostenibilitat, l'ètica i la igualtat en la gestió de les empreses. I en darrer lloc, la diversitat de perspectives i enfocaments, perquè cadascun de nosaltres està especialitzat en temes diferents: l'Eduard, en infraestructures, en la seva anàlisi històrica i en l'impacte que tenen actualment; la Natàlia, en temes de gestió i ètica; l'Athina, en temes de gestió del transport aeri, i jo, en aeroports i sostenibilitat; cadascun d'aquests àmbits té una intersecció amb la part de gestió i amb la part de sostenibilitat.
És un camp molt ampli, doncs, el que abasta el vostre grup de recerca.
PSS: També hi ha una qüestió de maneres de fer, d'afinitats a l'hora de treballar entre nosaltres. Tenim en comú que al llarg de la vida hem tingut experiències fora de l'àmbit acadèmic, amb empreses o com a consultors. L'esforç que volem fer és anar més enllà de la pràctica acadèmica habitual. Volem treballar la part de transferència del coneixement, és a dir, engegar projectes amb organitzacions o amb empreses públiques i també privades. I en principi ja tenim dos o tres projectes que començarem aquest mateix mes, relacionats amb la part del transport i la sostenibilitat.
Natàlia Cugueró Escofet (NCE): Es critica molt de la universitat el fet que moltes vegades no té el focus posat en l'empresa. El fet que tots quatre coneguem el món empresarial i hi hàgim tingut una experiència prèvia, i que també coneguem el món professional actual, fa que puguem comprendre i atendre les necessitats que tenen les empreses. Estem més enfocats a aquest aspecte, perquè no som aliens als problemes que pot tenir un directiu.
Athina Sismanidou (AS): I també cal dir que el tema de la sostenibilitat l'hem tractat molt des del punt de vista de l'impacte econòmic en l'empresa.
PSS: De la mateixa manera que la transformació digital és una cosa que tothom ha acceptat que és transversal en l'organització i que, per tant, redefineix les estratègies empresarials, ara la sostenibilitat també comença a actuar de manera transversal redefinint les estratègies de les empreses.
El nou grup de recerca SUMA se centrarà en alguns dels disset objectius de desenvolupament sostenible, els ODS, de les Nacions Unides? En quins us focalitzareu més?
NCE: En els Estudis hi ha un espai de reflexió sobre com impacten els ODS en l'àmbit de recerca dels diversos grups, com ens afecten també en els programes formatius, perquè al final no deixa de ser un factor de l'entorn que es demanarà a les empreses i, per tant, als directius i a qui es formi en els nostres programes.
PSS: Sí, els nostres estudis també se centren en l'ODS 12 (producció i consum sostenibles) i en l'ODS 17 (aliances).
NCE: I en l'ODS 5 (igualtat de gènere). N'hi ha que ens afecten més que d'altres, com l'ODS 8 (treball de qualitat) o l'ODS 7 (energia no contaminant).
Empreses i sostenibilitat
Considereu que les empreses estan compromeses amb la sostenibilitat? Demanen assessorament i es preocupen de fer aquesta transformació? Hi ha una demanda per a aquest tipus de recerca?
Eduard Álvarez Palau (EAP): En la pròxima convocatòria del programa Horitzó Europa es preveu que una part molt important dels fons destinats a recerca vagin a projectes en què la transferència universitat-empresa és clau per a assolir la sostenibilitat. Cada dia es demana més recerca aplicada. El que s'intenta és que les persones que estan a la universitat i que tenen el coneixement s'alineïn amb el sector privat, que és el que té les dades i el que batalla amb la feina en el dia a dia, i que junts es pugui avançar cap a un horitzó sostenible.
I aquest horitzó d'empreses sostenibles el veieu proper? Fa la sensació que hi ha molts canvis que s'han de fer, que és una revolució bastant gran i que estem a punt de fer-la però que encara hem començat a fer-la.
EAP: Això, en general, és un procés selectiu, és un procés de supervivència. I aquest procés també depèn del paper que hi faci l'Administració. Per exemple, en un model com el francès, els operadors logístics estan obligats a apuntar la petjada de carboni de totes les operacions que fan. Per tant, el consumidor, a l'hora de comprar el producte i indicar si vol que l'hi enviïn a casa o si prefereix anar-lo a buscar a la botiga, veu quina és la conseqüència de les decisions que pren. Això no és una cosa que les empreses vulguin fer d'aquesta manera, sinó que és l'Administració la que ha decidit que s'ha de fer així i que ho imposa; per tant, tothom compleix la legislació i l'usuari, un cop ben informat, pren les decisions.
NCE: Des del punt de vista de la direcció d'empreses cal tenir clar que els canvis funcionen quan es produeixen des de diferents àmbits i hi ha diferents pressions que actuen alhora. D'una banda, la pressió externa, que pot venir dels canvis en el mateix consumidor, de noves regulacions i demandes de l'entorn, que a més a més interactuen entre elles. I d'altra banda, les empreses les dirigeixen persones i s'ha de fomentar que prenguin decisions responsables. Al cap i a la fi, tothom té nombrosos rols, i aquest directiu també té el rol de consumidor, per exemple. Per tant, entendre aquesta complexitat i ajudar les empreses a fer canvis són coses que també es troben en la nostra voluntat d'incidència com a grup de recerca.
Això s'esdevé en models com el francès, però de moment aquest no és el nostre model. I tampoc no s'aplica a escala europea.
PSS: Des del punt de vista generacional, hi veiem canvis. Les noves generacions, com a consumidors, són molt més proactives i conscients del que fan, i en aquest sentit tenen vectors de decisió diferents. Els estudis diuen que tres quartes parts de la generació dels mil·lennistes o millennials estan més a favor de consumir productes sostenibles que no pas productes no sostenibles, i cal tenir en compte que el 2030 ells seran el 70% de la massa de treballadors mundial, és a dir, que seran els que tindran el poder adquisitiu i podran prendre decisions de consum.
NCE: Es tracta d'empoderar el consumidor. Li vas donant una informació que potser al principi no tothom es mirarà però que, de mica en mica, s'anirà difonent i anirà arribant a tota la gent. Si disposem d'aquesta informació, els elements de l'entorn aniran cap aquí i l'Administració també, i el fet que el consumidor sigui cada vegada més conscient de tot comportarà més pressió per tal que es facin els canvis. Per tant, sí que aparentment sembla que tot estigui bastant alineat.
EAP: En tot cas, cal tenir present que hi continuarà havent una part de la població que continuarà comprant únicament tenint en compte el preu. En aquest sentit, les polítiques de l'Administració per a garantir la sostenibilitat dels processos vinculats a les cadenes de subministrament segurament seran clau.
Però una part de la població continuarà comprant només pel preu també per una qüestió de necessitat, oi?
NCE: Segur que alguns triaran aquesta variable, el preu, per sobre de les altres per una qüestió de necessitat, sobretot, però molts també la trien per altres motivacions.
PSS: També s'ha de tenir en compte que estem en espera de saber què passa amb el Green Deal de la Unió Europea, que es detallarà durant el 2020 i que el que intentarà és que en tota la transformació relacionada amb la sostenibilitat no hi hagi bosses de població i sectors productius que es quedin enrere o exclosos. És a dir, som just al començament de tot el procés i encara no sabem com anirà.
Contribució des del món acadèmic
Com podeu contribuir a aquest canvi des del món acadèmic?
EAP: Per a valorar les decisions que es prenen, els impactes s'han de mesurar. Si no es mesuren, no es coneixen. I a això, a fer els mesuraments, des de l'acadèmia sí que hi podem contribuir. Perquè quan algú comença a quantificar quina és la conseqüència dels actes que fem, sigui a escala personal o en l'àmbit empresarial, és quan podem començar a generar aquest coneixement i quan la gent el pot començar a fer servir per a prendre les decisions.
Penseu que l'ús de les dades massives o big data també pot ser important per a fer aquests canvis i prendre aquestes decisions?
EAP: Que les dades massives hi poden ajudar, jo penso que sí. Però convé ser cautelosos en la manera d'implantar-ne l'ús, per exemple, en la gestió d'operacions urbanes. Algunes tècniques de processament de dades no sempre consideren les relacions entre variables. Tot i això, sí que poden identificar patrons ocults en les dades i això ens pot ajudar a optimitzar els processos. De tota manera, si l'objectiu final és millorar la sostenibilitat, cal entendre el que hi ha darrere de les decisions que es prenen. El que avui pot semblar una millora puntual d'un procés, pot acabar generant un gran impacte futur sobre la ciutat.
Athina Sismanidou (AS): Però també utilitzem diversos models que són útils per a fer prediccions. Per exemple, hi ha les tècniques d'aprenentatge automàtic (machine learning), que són les que es fan servir tant per a explicar situacions com per a predir-ne. Sense que puguem explicar necessàriament per què amb aquest model es pot predir tan bé, la qüestió és que ho podem predir.
EAP: Jo també pensaria que les dades et permeten prendre decisions sobre la gestió, sobre l'operativa. Però, a part de la gestió, hi ha també tot el que es relaciona amb la planificació, amb l'estratègia. Per exemple, per a operar en una ciutat que té una morfologia determinada, estàs condicionat per aquesta morfologia i això és una cosa que les dades molt difícilment et permetran canviar. L'únic que et permetran fer és fer l'operativa més àgil.
L'objectiu del grup SUMA
Acabeu de formar el grup de recerca tot just fa dues setmanes. Quins són els primers temes que heu començat a treballar?
AS: Ara estem explorant rutes que puguem treballar de manera conjunta.
PSS: Clarament, l'àrea de transport i sostenibilitat n'és una. L'Eduard porta més aviat temes de xarxa de ferrocarril, carretera i mobilitat urbana i logística. Jo últimament toco més temes de transport aeri lligat a la sostenibilitat, l'Athina treballa en temes d'eficiència en les connexions dels vols i sobretot en aeroports congestionats, i la Natàlia se centra en temes d'ètica i direcció en general, és a dir, de gestió i sostenibilitat social, amb models de gestió que incorporin la sostenibilitat pel que fa a les persones.
AS: Com que som al començament, tenim moltes possibilitats de modelar-nos i de ser flexibles dins del que és el nostre objectiu clar de fer recerca amb impacte. Ens diem SUMA perquè sumem.