Entrevista a la investigadora del grup Edul@b
Quina és la teva formació acadèmica?
Vaig estudiar psicologia a la Universitat de Buenos Aires i em vaig acostar a les ciències de la comunicació amb la intervenció psicològica en contextos d'aprenentatge organitzacional i en processos de transformació en àmbits socials. M'interessa l'aprenentatge de l'individu com un aspecte fonamental d'emancipació i com una capacitat d'adquirir més graus de llibertat a partir del coneixement.
Me'n vaig anar a Itàlia el 2003 a la Universitat Ca' Foscari de Venècia amb un grup de recerca que treballava en ciències de l'educació i en processos de formació d'adults. Vaig fer un màster que tractava de capacitació i processos de desenvolupament organitzacional. Després vaig treballar en un projecte internacional amb l'Amèrica Llatina i vaig començar un doctorat de processos de construcció de la identitat professional global i la influència de la tecnologia. En aquest procés vaig conèixer l'aprenentatge en línia (e-learning) com a eina per a la formació d'adults en contextos professionals i socials, i va ser així com hi vaig començar una llarga història d'amor.
En què consisteix la teva trajectòria de recerca?
Com a investigadora em vaig centrar en processos de construcció de la identitat en ambients digitals, obrint-me a les tecnologies educatives en la formació i l'aprenentatge adult. En l'època que vaig començar com a investigadora, es comentava la personalització d'ambients d'aprenentatge, de les comunitats de la pràctica en línia i de l'aprenentatge digital. S'experimentava amb un grup de dispositius per a analitzar l'impacte en els processos formatius a partir de plataformes de sistemes de gestió d'aprenentatge (learning management system, LMS) i del web 2.0, un conjunt d'eines que es podien utilitzar lliurement. Més tard van entrar en escena les xarxes socials.
Eren anys d'utopia, en els quals les tecnologies digitals i educatives es veien com un instrument per a l'accés, l'emancipació, la col·laboració i el desenvolupament del potencial humà sense precedents. Actualment, però, es parla de l'esclavatge de les dades (data slavery), ja que es considera que la manca d'alfabetització envers aquestes dades ens pot impedir utilitzar el que generem digitalment com a individus. Dades resultats de tecnologies que intervenen les nostres experiències quotidianes, des de serveis als quals accedim a la feina. Aquesta mediació s'incrementa amb la intel·ligència artificial, com els algorismes, que orienten les nostres eleccions de vida.
Per què has triat la UOC?
Em va interessar la UOC perquè sempre he treballat en dues línies: d'una banda, en processos d'aprenentatge adult sobre l'alfabetització en mitjans digitals, i de l'altra, en la reflexió metodològica sobre les tecnologies educatives i les ciències de l'educació. Treballant a la Universitat de Trento vaig contactar amb Albert Sangrà, amb qui em vaig acostar al grup de recerca en educació i TIC Edul@b. Em va atreure la UOC pel fet de ser una universitat completament en línia amb una proposta molt innovadora i oberta, i també per la seva gran trajectòria que aquesta tenia en la inclusió i l'educació d'adults. Em va semblar un gran laboratori per a treballar els meus interessos de recerca.
En què consisteix la teva recerca finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per mitjà del programa Ramón y Cajal?
L'Albert Sangrà i jo volem focalitzar aquest projecte en els acadèmics i en la datificació com un fenomen emergent. Els acadèmics tenen una pràctica professional d'impacte profund en la societat pel que fa a la difusió de la informació amb dades obertes i respecte a la reflexió entorn de l'ús de les dades en els processos d'aprenentatge dels seus estudiants. El projecte durarà cinc anys: hi ha una primera fase exploratòria, de comprensió de com s'utilitzen les dades en la tasca acadèmica; després hi ha una segona fase per a comprendre les pràctiques que permeten fer una transformació i donar poder als acadèmics en la seva relació amb els estudiants com a subjectes de canvi, i, finalment, hi ha prevista una tercera fase de desenvolupament d'instruments per a l'aprenentatge i la formació contínua, el que tècnicament s'anomena faculty development.
Què es pot fer davant l'esclavatge de les dades que comentaves?
El fenomen de les dades requereix un nou procés d'alfabetització des de l'escola primària. Si ens plantegem preguntes com ara «què és un algorisme?», ens adonem que abans d'entendre la matemàtica de l'algorisme també cal comprendre'n el rerefons social. Quan es fan servir algorismes per a orientar serveis socials, algú decideix la prioritat dels subjectes per a atorgar un servei. Això mateix passa amb les analítiques d'aprenentatge: quan faig un dashboard, que és un sistema de visualització de les dades d’un procés d'aprenentatge, prenc a priori una decisió de tipus pedagògica respecte a què és el que aquest alumne o aquest docent ha de veure de les seves dades. És per això que els conceptes de la datificació s'han d'entendre i es reflexiona sobre l'impacte que té des de l'educació bàsica. Dins d'aquests conceptes hi ha una part tècnica que té a veure amb l'estadística, l'elaboració i la visualització. També hi ha una part gràfica de narració amb dades (data storytelling), que es refereix a la creativitat relacionada amb l'ús de les dades i del periodisme de dades. Però, sobretot, hi ha un aspecte crític, que té antecedents en estudis dels anys seixanta del segle passat. Els processos tecnològics no són naturals, sempre hi ha una base social, de control i de poder que dona forma a la materialitat tecnològica de les dades. És aquest aspecte crític el que jo investigo; per això proposem començar des dels acadèmics, ja que tenen incidència en els estudiants i poden generar processos d'activació en cascada perquè arribin a diversos àmbits de la societat.
És a dir, hem de prendre més consciència de l'ús que es fa de les nostres dades.
Cal prendre'n consciència per mitjà de l'educació, ja que és l'única disciplina social que se centra en l'enginyeria dels processos de canvi, perquè treballa des de la psicologia de l'aprenentatge de l'individu fins als processos institucionals i els objectius de transformació social. Tots aquests aspectes s'uneixen mitjançant el disseny, triant els millors mètodes per al progrés de l'alumne. L'educació és una ciència complexa, multidisciplinària i en construcció, i per això proposo que entri de ple en els processos de datificació.
Les analítiques d'aprenentatge són un fenomen emergent per a aplicar algorismes en la tria de dades recuperades a partir de plataformes d'aprenentatge. Un altre exemple són les xarxes socials, que també fan servir els algorismes per a generar visualitzacions.
Cal alfabetitzar la població pel que fa a l'anàlisi de dades. Una bona iniciativa és la de la Universitat d'Edimburg, que va obrir un espai dedicat a la reflexió dels tipus de dades que es fan servir per a prendre decisions i, a partir d'un procés participatiu, decidir com es fan servir i per què.
És a dir, que es fa més èmfasi en la qüestió tecnològica que en la qüestió social.
Exacte, hi ha un informe de la Comissió Europea del 2016 sobre les analítiques d'aprenentatge que revela que hi ha diverses propostes de models de sistema de visualització d'algorismes de lectura i de dades generades en processos d'aprenentatge, però hi ha poca reflexió sobre els aspectes crítics de les tecnologies i poques polítiques a escala institucional, sobretot en l'àmbit escolar i universitari. Un exemple de l'impacte de la datificació en l'educació és la predicció del fracàs d'un alumne, cas en què no solament es tracta d'una estadística, sinó també d'una decisió pedagògica respecte de com el docent li donarà suport. La tecnologia també detectarà quins comportaments significaran un èxit per a l'alumne segons les seves dades.
Quina obra ens recomanaries per a entendre aquest àmbit?
El jardín de los senderos que se bifurcan, de Jorge Luis Borges, perquè plasma que anem navegant, prenent decisions i construint un sentit en aquest viatge, tal com passa amb la datificació en l'educació; recomanaria, també, una altra obra de Borges: La biblioteca de Babel. També m'inspira l'art urbà o street art de Blue, grafits estàtics que generen processos dinàmics i vídeos molt impactants, en els quals podem veure com l'obra va corrent per sobre de la materialitat d'una paret: l'obra és el digital, l'immaterial i la paret és la base material. Això representa una gran metàfora de la digitalització i de com ens hi hem de relacionar. Matrix també és una pel·lícula vàlida per a establir un paral·lelisme amb el tema de la datificació: els pioners que viatgen i que s'adonen d'una manipulació de Matrix es podrien entendre com els educadors o els activistes que estan intentant generar consciència sobre la materialitat de les dades i sobre la seva manipulació.