Parlem d'R&I

Soledad Morales: «El turisme és el sector d'activitat en què l'economia col·laborativa ha tingut més impacte»

22/03/2019
Rubén Permuy
Investigadora del grup de recerca Noves perspectives en turisme i oci

Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Soledad Morales va començar la seva carrera investigadora i docent el 2009 en els Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Forma part del grup de recerca Noves perspectives en turisme i oci (NOUTUR), en què estudia, entre altres qüestions, la relació entre l’economia col·laborativa i l’espai turístic. Morales és, a més a més, directora acadèmica del màster universitari de Turisme Sostenible i TIC i del d’Estratègia i Gestió Sostenible de les Destinacions Turístiques, aquest últim impulsat juntament amb l’Organització Mundial del Turisme (OMT) de l’ONU.

Quins són els objectius de NOUTUR?

NOUTUR és un grup de recerca amb una visió analítica i crítica del turisme. Som un grup interdisciplinari de geògrafs, economistes, enginyers i experts en màrqueting que treballa de manera holística, amb unes estructures de col·laboració horitzontals i amb diferents estils de lideratge, que fan que la feina sigui fàcil i enriquidora.

Com encaixen les noves maneres d’impulsar el turisme, per exemple, amb l’economia col·laborativa?

Hem analitzat amb una visió àmplia quines són les iniciatives i els projectes relacionats amb l’economia col·laborativa en el turisme. N’hi ha dins de tots els sectors: des de l’allotjament, la restauració, els guies turístics, el turisme d’experiències i la mobilitat fins al finançament col·lectiu (crowdfunding).

L’economia col·laborativa relacionada amb el turisme està molt determinada per l’afany de lucre?

Fenòmens com Airbnb s’han posicionat com economia col·laborativa quan, en realitat, són capitalisme de plataforma. L’hem analitzat a Barcelona, i menys d’un 30% de les seves transaccions són d’economia col·laborativa; és a dir, fetes per un amfitrió amb només una propietat. Gairebé un 70% d’aquestes accions que s’hi generen són de capital comercial i dutes a terme per grans agents. Amb tot, també hi ha fenòmens com ara BlaBlaCar, un sistema de cotxe compartit (carpooling), que encaixen més en la definició pura d’economia col·laborativa. És una de les grans preocupacions del turisme, perquè genera un impacte notable sobre l’accés a la ciutat, sobretot en l’allotjament. Ara bé, com a fenomen, l’economia col·laborativa també es pot aprofitar per a donar lloc a nous discursos i noves maneres de gestionar el turisme. De fet, investiguem fins a quin punt l’economia col·laborativa contribueix a crear un sistema turístic més sostenible i a fomentar societats més sanes i responsables. També hi ha altres iniciatives que poden ser més rupturistes, amb noves visions i paradigmes amb l’objectiu de reflexionar sobre el fenomen turístic. Arran de la turistificació parlem dels drets a la mobilitat i a un habitatge digne i del dret a fer turisme.

De la teva recerca internacional destaca el projecte Improved Employability and Apprenticeship in the Tourism Sector (‘millora de l’ocupabilitat i la formació en el sector del turisme’) (IdEATE). En què va consistir?

Feia una anàlisi de les competències professionals per a impulsar serveis turístics més sostenibles, treballats amb tots els actors implicats: ocupadors, universitats, empreses i també estudiants i treballadors actuals del sector. Vam crear cursos de formació virtual amb la finalitat de poder adquirir aquestes competències.

Heu estudiat l’impacte del Mercat de Música Viva de Vic: quin paper tenen aquest tipus d’esdeveniments en l’impacte turístic?

Hem dissenyat una metodologia d’estudi de l’impacte de l’esdeveniment. Des de l’organització del Mercat de Música Viva de Vic els és útil per a millorar la sostenibilitat de l’esdeveniment o la seva repercussió social. El Mercat no és solament una plataforma de comercialització de música, que és un dels seus grans objectius, sinó que després de més de trenta anys s’ha convertit en un eix cohesionador de la societat de Vic i en un focus de creació de capital social. Els estudis d’impacte són un exercici de transparència, especialment quan al darrere hi ha institucions públiques.

Ens podries recomanar alguna obra per a conèixer el teu àmbit de recerca?

Possiblement podria ser la pel·lícula Roma. I què té a veure amb el turisme? Amb pocs recursos, amb molta sensibilitat i senzillesa, ens trasllada un missatge i dona veu a persones que queden al marge de la societat. I sovint aquest ha estat el leitmotiv de la meva recerca.