Parlem d'R&I

Javier Borge-Holthoefer: «Les dades que generem ens permeten analitzar el funcionament de la societat com un ecosistema»

Javier Borge
16/09/2019
Rubén Permuy
Entrevista a l'investigador líder del grup Complex Systems

Com ajuda la física a comprendre el funcionament de les ciutats? Javier Borge-Holthoefer, investigador líder del grup Complex Systems (CoSIN3) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, treballa la ciència de dades a fi d'explicar els fenòmens que influeixen en certes dinàmiques de la societat. Llicenciat en Filosofia i en Enginyeria Informàtica, màster en Intel·ligència Artificial i doctor en Sistemes Complexos, després d'una trajectòria acadèmica heterogènia que el va portar a ser investigador a l'Institut de Recerca Informàtica de Qatar, Borge-Holthoefer analitza, gràcies a la ciència urbana, la manera com les ciutats funcionen com un organisme viu.

Què són els sistemes complexos?

Són una disciplina heretada de la física estadística que va sorgir de l'anàlisi de sistemes formats per milions de partícules que interactuen les unes amb les altres. Un dels estudis més influents va ser el de la termodinàmica, en què es va observar que el xoc de partícules provoca canvis en la temperatura i en la pressió. Els físics es van adonar que els formalismes de la física es podien fer servir per a estudiar altres sistemes, per exemple, per a comprendre com s'interrelaciona la societat, en què les partícules serien les persones, que tenen interaccions complexes les unes amb les altres. Entenem els sistemes complexos com a interdisciplinaris, ja que es poden aplicar a tota mena de camps, des de l'economia fins a la sociologia. En concret, a nosaltres com a investigadors ens interessen interaccions complexes, com ara les que determinen el trànsit.

Quina és la metodologia de treball del grup de recerca?

A CoSIN3 som diversos enginyers que treballem amb dades digitals. Hem d'aprofitar el fàcil accés a les dades generades, per exemple, a les xarxes socials, per mitjà dels nostres dispositius mòbils, o bé les generades pel funcionament de les ciutats. Moltes poblacions estan plenes de sensors que capturen l'activitat de les persones, com ara el nombre de vianants que caminen per un carrer o el nombre de cotxes que hi circulen. La nostra tasca és intentar equilibrar els dos mons, el teòric i el pràctic, per a fer models útils que expliquin fenòmens reals.

Quin és el principal projecte en què esteu treballant?

El nostre projecte és sobre ecologia humana computacional, que parteix de la lògica que fa servir l'ecologia per a estudiar els ecosistemes naturals a fi d'aplicar-la a la ciutat. L'objectiu és mirar d'adaptar aquesta sèrie de conceptes per a explicar el comportament dels éssers humans dins de les ciutats. A les societats tenim més d'ecosistema natural del que ens imaginem.

Però tenim necessitats diferents de les dels animals...

Les persones, com els animals, ens movem per a consumir una sèrie de recursos, però la nostra manera de resoldre-ho és més complexa. Els animals principalment busquen recursos orgànics, mentre que nosaltres necessitem altres tipus de recursos en el nostre dia a dia. Anar al cinema és un recurs d'entreteniment i el busquem encara que no el puguem considerar una necessitat vital. Ens movem a la ciutat buscant recursos materials: per exemple, fent la compra al supermercat. També busquem recursos immaterials, la qual cosa genera més dinàmiques, com ara les interaccions competitives. Així, per exemple, competim per a accedir a millors llocs de feina.

Competim, però també cooperem…

La ciutat també és un gran exemple de sistema cooperatiu, atès que moltes persones vivim en un mateix espai i, en línies generals, aconseguim una certa convivència pacífica i fructífera.

Sobre la informació que generen totes aquestes interaccions, som conscients de totes les dades que es registren sobre la nostra activitat? 

No som conscients de totes les dades que es registren perquè n'hi ha moltes que permanentment s'estan traslladant des dels nostres mòbils fins a un servidor i no sabem quina mena d'informació és, qui hi té accés ni quins interessos serveix.

Quina mena de dades us interessa recopilar com a investigadors?

Totes les dades. Podríem dir que tenim set de dades. En general, les que ens interessen més són les que representen interaccions directes entre els individus, com ara les dades de Twitter. També ens interessen les que estableixen relacions en forma de xarxa entre una persona i un lloc. Ens ajuda en l'aspecte de l'ecologia humana, per tal d'entendre quina mena de recursos consumim a les ciutats.  

La manera en què abordeu les dades no afecta la privacitat?

El respecte a la privacitat és el més important. No volem saber qui agafa el cotxe al matí i per quins llocs passa amb l'objectiu de poder-li oferir màrqueting personalitzat. La manera com estudiem aquestes dades podria ser útil per a crear un sistema de carreteres que flueixi, sense congestions, i que sigui més sostenible des del punt de vista ecològic i econòmic.

Quina filosofia seguiu a l'hora de tractar les dades?

La mateixa filosofia que en la sociologia original. El sociòleg no té interès a espiar-te, sinó a comprendre fenòmens socials globals, per què passen i quines condicions s'han de donar perquè tinguin lloc.

Quin llibre recomanaries per a acostar-nos al teu àmbit de recerca?

Recomano Linked, d'Albert-László Barabási, un dels capdavanters del món de la física i precursor de l'exportació de conceptes físics a entorns socials. Trobo que és accessible i fàcil de llegir i, a més a més, es tracta d'una obra que està a mig camí entre el món acadèmic i la divulgació.