Parlem d'R&I

Carme Carrion, investigadora: «D'aquí a poc els metges prescriuran l'ús d'aplicacions com a tractament»

26/02/2019
Rubén Permuy
Entrevista a la líder del grup de recerca eHealth Lab

Quina és la teva trajectòria acadèmica?

Vaig començar cursant la llicenciatura de Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de bioquímica. Més tard em vaig animar a fer el doctorat en aquell mateix departament, en bioquímica i biologia molecular. Paral·lelament al procés de doctorat, he fet dos màsters: un en biotecnologia, que era un d’interuniversitari entre la UPC, la UB i la UAB, i després un altre sobre conflictologia a la UOC: el màster universitari de Gestió i Solució de Conflictes.

Com definiries la teva expertesa en recerca i la del teu grup?

El nostre grup de recerca es diu eHealth Lab i, per tant, el concepte que el defineix és el de la salut digital (e-health). Què és la salut digital? És allò que aconsegueix aplegar el món de la tecnologia i de la salut, percebuda en tots els seus àmbits: no solament la part assistencial que fan, per exemple, els hospitals, sinó també el nostre apoderament respecte de la nostra salut. Particularment, la meva recerca està molt vinculada a les eines de suport a la presa de decisions, per ajudar pacients, cuidadors i professionals a trobar quina és la millor manera de gestionar una situació de salut o de malaltia determinada.

Quin és el teu projecte de recerca principal?

Tenim un projecte en el moment més inspirador, que demana més esforços, i del qual estem començant a recollir més resultats, que es diu EVALAPSS. Volem dissenyar una eina −ara sabem que serà una aplicació− que ens permeti, a professionals i a pacients, avaluar la qualitat de les aplicacions per al control del sobrepès i l’obesitat. És a dir, facilitar una aplicació per a la gestió personal del pes com a eina complementària, i que sigui vàlida tant per als pacients com per als professionals de l’endocrinologia, per exemple, que la puguin recomanar.

Les aplicacions són útils per als pacients i també per als facultatius?

Les aplicacions poden ser útils per als pacients i per als professionals. Normalment els pacients no comenten amb els metges les aplicacions que fan servir, perquè consideren que no formen part de l’estratègia terapèutica, però sí que hi estan relacionades. I a l’inrevés: hi ha professionals que recomanen aplicacions sense cap criteri. Així doncs, hi ha força indefinició sobre què pot anar bé i què no, i hi ha molta feina per a fer.

És un error si simplement pensem que si una aplicació no funciona, no passa res, ja que d’entrada és una oportunitat perduda. Si fas servir una aplicació i no funciona, si al cap de quinze dies, quan ja l’has deixada, algú te’n recomana una de nova, seràs molt reticent a provar-la. És rellevant conèixer-ne els detalls, perquè, per exemple, també hi ha aplicacions recomanades que no estan basades en proves científiques i que poden ser perjudicials per als pacients, o que no tenen en compte les particularitats de cadascú, quan cada persona és un món.

En un futur pròxim els metges ens prescriuran aplicacions?

Tenim clar que estem sobremedicats. Hi ha experiències d’altres països força curioses, que no són generals ni estan implantades, que inclouen un espai al Genius Bar d’Apple a fi que els pacients hi vagin perquè el metge els ha recomanat una aplicació i els ajuden a baixar-la, a fer-la servir i a resoldre’n problemes, com si fos un servei tècnic. És força curiós i anecdòtic, però representatiu del que vindrà.

La introducció d’aplicacions implicarà nous perfils professionals en el món de la salut?

És probable que sí, a més de modificar les competències dels professionals assistencials mateixos, siguin de la medicina, de la infermeria, de la farmàcia, etc. Es pot prescriure una aplicació com es prescriu un fàrmac. Ara bé, el metge no t’indica un fàrmac i ja no el veus mai més, sinó que hi ha un monitoratge de l’impacte que té en la teva salut. En el cas de les aplicacions hauria de ser semblant, ja que són una eina més que cal introduir en una intervenció. Amb tot, l’aplicació aïllada és difícil que realment sigui eficaç, a curt o a mitjà termini.

En quin estat es troba el desenvolupament de l’aplicació del vostre projecte per a tractar l’obesitat i el sobrepès?

Esperem que aproximadament d’aquí a un mes puguem començar a fer una prova pilot amb un primer grup petit de persones. A partir de la seva experiència i opinió desenvoluparem, en una segona interacció, com a mínim ja el producte pilot, a fi de provar-lo amb un grup de 100 o de 150 persones. Gent que va al metge i gent que no hi va.

Has participat en algun projecte de cooperació internacional en salut amb el Marroc: en què va consistir?

Era una iniciativa que ja es va acabar, en què teníem un projecte amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Govern del Marroc per a ajudar en la implantació de les guies de pràctica clínica per al tractament d’una malaltia que allà és endèmica, la leishmaniosi cutània. Hi ha haver tot un procés de coneixement de la guia, de valorar quins canvis implica en la pràctica assistencial, però no solament a títol individual, sinó també en l’organització de què els professionals formen part. Una de les mancances rellevants era la recollida de dades, de manera que va sorgir la necessitat d’establir un sistema àgil a l’hora d’obtenir-les.

Quina obra ens recomanaries per a conèixer millor el teu àmbit d’expertesa?

D’una banda, recomano la pel·lícula Gattaca, que posa sobre la taula les possibilitats que ofereix la bioinformàtica, amb el tractament de dades vinculades a la genètica. També recomano el llibre Everybody lies (‘Tothom menteix’), sobre les dades que es recullen, la qualitat que tenen, per a què serveixen o quina informació ens aporten; en tots els aspectes, però sobretot en salut. És una obra inspiradora.

 

El projecte EVALAPPS està finançat per l'Instituto de Salud Carlos III, el Ministeri de Ciencia, Innovació i Universitat i FEDER, Nº EXP: PI16/01764