La investigadora participa en un projecte europeu que analitzarà festivitats i activitats emblemàtiques de cinc grans ciutats
La festes populars Barcelona són prou inclusives? Aquesta i més qüestions són les que intentarà respondre el nou projecte de recerca europeu en què participa la UOC liderat per Alba Colombo, investigadora del grup Llengua, Cultura i Identitat en l'Era Global (IdentiCat). Llicenciada en Història de l'Art, màster en Sociologia i doctora en Ciències Socials, Colombo analitzarà l'impacte social d'esdeveniments de Barcelona com les populars festes de la Mercè o la Sala Montjuïc, sessions de cinema a l'aire lliure. Aquest projecte, emmarcat en el consorci europeu Humanities in the European Research Area (HERA), ha estat una de les vint propostes seleccionades, entre més de cent setanta, en una de les quals participa la UOC: una recerca liderada per la Universitat d'Escòcia Occidental, amb la participació de les universitats de Westminster, la Tecnològica de Dublín i la de Göteborg, a més de la UOC.
En què consisteix la teva activitat investigadora?
Analitzem esdeveniments des d'una doble perspectiva. D'una banda, des del punt de vista estructural, estudiant com estan organitzats, quins actors i quines parts interessades hi estan implicats, des d'administracions públiques fins a grans corporacions o comunitats, i n'observem els impactes i objectius. I, d'altra banda, fem anàlisis immaterials, és a dir, sobre els efectes socials que provoquen aquests esdeveniments en la comunitat, el sentiment de pertinença, el seu capital social i simbòlic o la seva integració. En els últims anys m'he dedicat, doncs, a l'anàlisi crítica dels esdeveniments.
Quin és l'objecte d'estudi del grup de recerca IdentiCat del qual formes part?
És un grup de recerca reconegut en el qual observem de manera multidisciplinària la relació entre llengua, cultura i identitat en l'era global. Ho fem des de perspectives molt diverses. L'equip és format per sociòlegs, sociolingüistes, humanistes i historiadors que s'aproximen a l'estudi de la relació entre identitat i llengua des de la mirada particular de les seves disciplines respectives.
Quina mena d'esdeveniments analitzeu?
Poden ser corporatius, culturals o esportius. Els que he tractat més són els de les indústries culturals, és a dir, la música, el cinema o les arts performatives, i els de cultura tradicional i popular, en què m'he centrat principalment.
Participes en un nou projecte europeu. En què consisteix?
HERA és l'acrònim de Humanities in the European Research Area, un consorci entre la Comissió Europea i diferents agències estatals de finançament de recerca, com l'espanyola. El consorci publica convocatòries cada tres anys sobre temàtiques específiques. Estem molt contents de formar part de la titulada Public Space Culture and Integration in Europe, després d'un procés molt llarg que va incloure més de dos-cents projectes, dels quals només vint han estat finançats. El nostre es titula Festivals Events and Inclusive Public Space in Europe. Volem observar quin paper en integració i inclusió social tenen els festivals i els esdeveniments en espais públics a Europa. Tenim tres preguntes bàsiques: la primera, quina tipologia d'esdeveniments hi ha als espais públics i com s'utilitzen aquests entorns que tenen efectes sobre el desenvolupament econòmic o turístic. La segona gran qüestió és com afecten els usuaris habituals d'espais com ara els parcs urbans. I la tercera és quins efectes socials generen a llarg termini. Tot això ho intentarem aplicar amb les nostres cinc institucions sòcies a Barcelona, Dublín, Glasgow, Göteborg i Londres.
Quins esdeveniments de Barcelona estudiareu?
En els espais públics de les ciutats vivim una massificació d'esdeveniments que produeixen problemàtiques socials. Volem observar una dualitat estructural, és a dir, què i com es desenvolupen els esdeveniments, quins usuaris i objectius tenen. I la part més immaterial, els seus aspectes socials. Generen inclusió i integració? Hi ha alguna barrera social per a poder-hi participar? Hem plantejat dos tipus d'esdeveniments, els de la cultura tradicional i popular, organitzats per l'Administració i amb gran participació de la ciutadania, tenint com a mostra la festa de la Mercè de Barcelona. Però també hi ha esdeveniments organitzats de baix a dalt, impulsats per confraries i grups socials, amb una gran estructura i xarxa col·laborativa, per exemple els carnavals de barri. D'altra banda, també volem estudiar els esdeveniments de la indústria cultural, i per això n'hem seleccionat un sobre cinema que es desenvolupa en un espai amb una càrrega molt simbòlica de Barcelona, el fossat del castell de Montjuïc. Es tracta de les sessions de cinema a l'aire lliure a l'estiu, Sala Montjuïc.
Volem veure quina capacitat tenen els esdeveniments d'integrar diferents persones, amb diferents perfils, cultures i procedències, de manera diversa i igualitària, que és com entenem la integració i inclusió en aquest àmbit. També és molt rellevant identificar què entenem per espai públic, al qual tot ciutadà ha de tenir accés, quines barreres o dificultats són problemàtiques, com ara l'accessibilitat de determinades comunitats o col·lectius. També hi ha diferència entre participant actiu i usuari, el qual es limita a assistir-hi, ja que són diferents els efectes socials que es generen en un tipus i en l'altre.
Quins llibres ens podries recomanar per a acostar-nos a l'àmbit de l'anàlisi d'esdeveniments?
El primer és The Value of Events, d'Erik Lundberg, John Armbrecht, Tommy D. Andersson i Donald Getz, escrit des de l'òptica econòmica, el turisme i el màrqueting, un àmbit estructural. L'obra tracta de quines capacitats tenen els esdeveniments per a generar valor i com es pot mesurar. Per exemple, el festival Sónar de Barcelona i els seus nodes que es desenvolupen generant valor. El llibre tracta de com millorar aquest valor, és a dir, l'impacte econòmic, de generació de marca o de lloc com a destinació turística.
Una segona recomanació seria una anàlisi més intangible, Tristes espectáculos: las mujeres y los alardes de Irún y Hondarribia, editat per Margaret Bullen i José Antonio Egido, una crítica social sobre l'amillarament de l'estructura, dificultats i desigualtats socials d'una comunitat en un esdeveniment de cultura tradicional i popular d'Hondarribia i d'Irun, els alardes, en els quals el paper de la dona és molt específic. Des de fa temps hi ha un grup de dones que volen participar-hi com a confraria en si i ha estat i és motiu de conflicte. El llibre ens explica els debats interns i les dificultats que hi ha per a concebre aquests esdeveniments de cultura tradicional, entenent què és la tradició i com ha d'evolucionar i adaptar-se a noves realitats i necessitats socials.
Aquest projecte ha rebut finançament del 6è i 7è Programa Marc i de l'Horizon 2020 de la Unió Europea de recerca i innovació.