Parlem d'R&I

Jörg Müller: «Obviar els aspectes de gènere en la producció de coneixement té conseqüències negatives per a la meitat de la població»

Investigador del grup GenTIC

Quina és la teva formació acadèmica?

Em vaig titular en Sociologia, Informàtica i Antropologia Cultural a la Universitat Lliure de Berlín. Després vaig tenir l’oportunitat d’anar amb una beca a la New School for Social Research a Nova York. En tornar i acabar la titulació, vaig venir a Barcelona. No tinc una carrera acadèmica lineal: aquí vaig començar treballant com a programador els primers dos anys, fins que vaig tornar a entrar a la universitat per a participar en un projecte europeu sobre educació i TIC. Alhora havia començat el doctorat de Filosofia de la Comunicació a Suïssa, a l’Escola Europea de Graduats, a Saas-Fee. Des del 2001 he treballat en diversos projectes. Quan vaig entrar a la UOC el 2009, vaig tenir una beca Beatriu de Pinós durant dos anys. Més endavant vaig participar en un projecte europeu finançat pel programa FP7: GenPORT, portal de gènere i ciència.

Quin és l’àmbit d’estudi del grup Gènere i TIC?

El tema del gènere és transversal, associat a una desigualtat estructural, no solament en l’àmbit de les TIC. En el grup GenTIC analitzem acuradament com les desigualtats de gènere continuen sent vigents amb l’augment de la tecnologia, omnipresent en tot el que fem.

La bretxa de gènere en la tecnologia és similar en els països de l’entorn?

La desigualtat de gènere a Europa és transversal, observable fins i tot en gairebé tots els països del món. Hi ha molt poques dones en l’àmbit de les TIC, alhora que hi ha pocs homes en sectors professionals relacionats amb les cures. És una realitat transversal i universal.

Quines són les causes principals de la bretxa de gènere científica?

Quan una desigualtat és tan evident pensem que les raons també són simples. És un fenomen molt complex, com altres qüestions de la societat. Té a veure amb els estereotips, com, per exemple, relacionar les dones amb els àmbits de les cures, com ara l’educació o la salut, o els homes amb la tecnologia. Aquests estereotips operen contínuament en el dia a dia i mantenen vigent la bretxa existent. Però també hi ha raons que provenen de la infància. Si entres en una botiga de joguines, hi ha clarament una diferència establerta entre els productes per a nens o per a nenes, pels colors o la tipologia. Les conseqüències d’aquest binarisme s’observen en l’àmbit professional o en les expectatives per les quals els nois o les noies cursen les carreres que són capaços de fer.

Influeix que siguis home per a estudiar l’àmbit del gènere?

El tema del gènere no significa que sigui una qüestió exclusiva de les dones. És un error que moltes vegades es comet, limitar el gènere a les dones; també implica els homes, les masculinitats, tot el que significa ser un noi. És important, per exemple, en el camp de la salut, en el qual veiem que hi ha homes que pensen que la masculinitat consisteix a ser un «noi dur» —és a dir, masclisme—, quan també has de tenir cura de tu mateix. Un aspecte està relacionat amb l’altre: en la tecnologia hi ha poques dones i en l’àmbit de les cures, pocs homes. Com a home, és clar, hi ha qüestions que per biologia no m’afecten directament, però a l’hora de pensar o posar el focus en la igualtat i la desigualtat, no m’afecta ser home. De la mateixa manera que hi ha poques dones en congressos d’enginyeria electrònica, trobo pocs homes en els de gènere. Hi ha certa consciència que si volem canviar aquesta situació, no solament cal pensar en les dones, sinó també en els homes, afrontant plegats aquesta problemàtica.

En què consisteix el nou projecte europeu del teu grup?

ACT, Communities of Practice for Accelerating Gender Equality and Institutional Change in Research and Innovation across Europe, és un projecte del programa Horitzó 2020 que durarà tres anys i acaba de començar. Dona continuïtat al projecte anterior, GenPORT, portal de gènere i ciència. Ara no es tracta tant de recopilar i difondre recursos, sinó de crear comunitats de pràctiques, d’organitzacions i persones, que treballen en la implantació de plans d’igualtat en l’àmbit científic i de la recerca. El que farem és treballar amb centres de recerca i organitzacions de finançament de recerca que ja volen implantar plans d’igualtat, i els donarem suport en tot el que hem après de projectes anteriors.

A qui s’adreça el portal Gender que heu impulsat?

GenPORT és un portal adreçat a qualsevol persona interessada en el gènere en l’àmbit de la ciència. S’hi pot trobar un arxiu de projectes anteriors sobre aquest tema, ja que la UE ha finançat iniciatives en aquest camp durant més d’una dècada. De vegades no són projectes fàcils de localitzar i nosaltres proporcionem l’accés a aquesta informació. També hi ha un calendari d’esdeveniments relacionats amb aquest tema, un directori de persones que treballen en aquest àmbit, organitzacions, altres tipus de recursos, com també discussions en línia sobre diferents aspectes. El detall més important és que és un portal obert a la comunitat, i qualsevol s’hi pot inscriure i participar en les discussions.

Què recomanaries per a entendre millor l’àmbit del gènere i les TIC?

Recomano el web Gendered Innovations (genderedinnovations.stanford.edu), una col·laboració de la Comissió Europea amb la Universitat de Stanford, que proporciona exemples sobre com la dimensió de gènere està present en el coneixement. Per exemple, els crash test dummies. Durant molt de temps, quan es comprovava la seguretat dels cotxes, no es tenien en compte les diferències fisiològiques dels homes i les dones a l’hora d’avaluar les conseqüències físiques dels accidents de trànsit. No tenir en compte els aspectes de gènere quan produïm coneixement pot tenir conseqüències negatives per a la meitat de la població. Aquest portal ofereix exemples interessants en aquest sentit.

També recomanaria una pel·lícula, Hidden Figures, que explica la història de les dones —especialment de Katherine Johnson— que van treballar a la NASA els anys seixanta i setanta fent càlculs aeroespacials. Van tenir bastants problemes per a contribuir a l’esforç col·lectiu científic i aconseguir que el programa espacial funcionés, perquè hi havia estereotips molt forts sobre què podia aportar una dona, que a més era de color. És una bona mostra del que pot significar la bretxa de gènere en la producció de coneixement.