En una economia globalitzada, les companyies s'enfronten a nombrosos reptes associats a les complexes tasques de logística i distribució. Gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, els clients es troben en qualsevol part del món, però també els competidors. Per tant, les companyies necessiten ser més competitives, cosa que implica eficiència econòmica i sostenibilitat. Una estratègia que les firmes poden seguir per a ser més competitives és la cooperació horitzontal, que genera economies d'escala, increment en la utilització de recursos i reducció de costos. Molts d'aquests reptes en logística i transport, així com algunes estratègies de cooperació horitzontal, es poden abordar mitjançant diferents variants del conegut problema d'encaminament de vehicles (VRP). Malgrat que el VRP ha estat àmpliament estudiat, la majoria dels treballs publicats corresponen a versions massa simplificades de la realitat. Per a omplir aquest buit entre la teoria i les aplicacions de la vida real, fa poc que ha sorgit el concepte de problemes «enriquits» d'encaminament de vehicles (RVRP). Per tant, es necessiten nous mètodes de solució per a resoldre eficientment nous RVRP, així com per a quantificar els beneficis generats per la implementació d'estratègies de cooperació horitzontal en aplicacions reals, de manera que es puguin fer servir com a suport per a la presa de decisions. Per a abordar aquesta varietat de problemes es proposen diferents metaheurístiques basades en aleatorització esbiaixada. Aquests mètodes es combinen amb simulació (fet que es coneix com simheurístiques) per a resoldre situacions en les quals apareix la incertesa. Els mètodes proposats han estat avaluats utilitzant instàncies de prova tant teòriques com de la vida real.