Societat de la Informació i el Coneixement

En primera persona: memòria oral, patrimoni immaterial i internet

Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
24/02/2009

Una anàlisi dels usos i funcions dels museus testimonials a la xarxa per a l'adquisició, la conservació, la protecció i la difusió de les històries de vida considerades com a patrimoni cultural immaterial

Autor: Laura Solanilla Demestre
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: català
Director: Dra. Glòria Munilla Cabrillana
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Organitzacions, Associacions, Congressos, Exposicions, Museus
Paraules clau: Memòria oral, Patrimoni cultural immaterial, Museus en línia, Internet

+ Enllaç al projecte

 

Resum

Aquesta tesi neix de l'interès per analitzar la relació que s'estableix entre tres àmbits de coneixement aparentment dispars: la memòria oral autobiogràfica, el patrimoni immaterial i la seva presència i dinàmica a internet.

El primer àmbit de coneixement, la memòria oral autobiogràfica o narració en primera persona de records personals, presenta una dimensió col·lectiva evident no solament per la manera en què es construeix, sinó també perquè afecta el comportament i la manera de veure el món de comunitats senceres i es converteix en un senyal d'identitat molt potent per als grups socials. Els records comuns d'un grup social són la base de la seva identitat compartida i s'erigeixen en elements legitimadors o diferenciadors respecte d'altres persones que no pertanyen al grup social.

El segon àmbit de coneixement, el patrimoni immaterial, es defineix a partir del reconeixement del concepte de patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l'any 2003. Aquest fet, juntament amb les transformacions experimentades en el món del patrimoni cultural i dels museus des de la dècada dels setanta del segle XX, ha provocat grans canvis i en diferents nivells en la manera de gestionar el patrimoni, uns canvis que van des de la transformació dels models institucionals i l'aparició de noves tipologies de centres fins a la nova definició dels rols socials de les institucions patrimonials contemporànies.

D'altra banda, el tercer i darrer àmbit de coneixement està relacionat amb l'estudi i anàlisi de la consolidació d'internet en el món del patrimoni cultural i com aquest fet ha transformat el funcionament dels museus en línia i ha obert noves perspectives museològiques i museogràfiques.

L'estudi proposa les bases per a establir una museologia i una museografia específiques per al tractament de la memòria oral autobiogràfica a internet i, per extensió, per al patrimoni cultural immaterial en general.