Juan Vilá
Ha guanyat el premi a la millor tesi doctoral interdisciplinària de la UOC el 2021. En la seva recerca barreja pedagogia i tecnologia, i fins i tot ha desenvolupat la seva pròpia aplicació informàtica.
Va estudiar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, però es va decantar per l'ensenyament. Seguimiento y evaluación de actividades colaborativas en línea a través de las analíticas del aprendizaje és el títol de la tesi amb la qual Juan Pedro Cerro ha guanyat el 2021 Award for Best Interdisciplinary Thesis de la UOC.
Segons explica en la justificació de la seva tesi, coneix per pròpia experiència el tema que ha investigat.
Acumulo més de vint anys d'experiència com a docent en formació presencial i dotze en línia, encara que els meus estudis inicials van ser de caràcter tècnic. Una de les meves inquietuds sempre ha estat facilitar l'aprenentatge dels estudiants i millorar les condicions en les quals els docents ensenyem, sobretot quan l'aprenentatge no és només presencial, sinó que també utilitza mitjans digitals o en línia.
Abans del doctorat va fer dos màsters.
Aquesta va ser la llavor de la meva tesi. De fet, el màster universitari d'Educació i TIC (E-learning) el vaig culminar amb una recerca relacionada amb la utilització de tecnologia educativa a les aules virtuals. Posteriorment vaig cursar el màster universitari de Programari Lliure, que vaig concloure amb una recerca centrada en l'ús d'aplicacions que faciliten el seguiment d'activitats d'aprenentatge per part dels docents.
Per què es va centrar en les activitats col·laboratives?
Quan, com a docent, fas el seguiment i l'avaluació d'activitats de caràcter col·laboratiu en línia, sorgeixen algunes dificultats, perquè els estudiants assumeixen diferents rols dins de l'equip de treball i no és senzill saber què està fent cadascun. Però les analítiques de l'aprenentatge ofereixen una solució a aquest problema.
Què són les analítiques d'aprenentatge?
Són una disciplina derivada de les macrodades i consisteixen en un conjunt de tècniques i instruments que ens ajuden a recollir informació que els estudiants disseminen en els entorns virtuals quan interactuen entre si, amb la plataforma o amb els materials didàctics. En analitzar aquestes dades, podem intervenir en el procés d'ensenyament i potenciar l'aprenentatge.
Per què de vegades són qüestionades?
Alguns científics critiquen que els docents ens transformem en mers consumidors de dades. Un dels objectius de la meva recerca era desmentir aquestes crítiques i demostrar que les analítiques de l'aprenentatge són una contribució favorable a l'hora de fer un seguiment i avaluació de les activitats d'aprenentatge.
Part de la seva tesi va consistir a crear una eina per al seguiment i l'avaluació de les discussions en línia.
Un dels productes de la meva recerca és una eina d'anàlisi de l'aprenentatge, una aplicació informàtica que vaig denominar DIANA –acrònim de DIalogue ANAlysis–. Analitza la interacció comunicativa als espais de missatgeria de la UOC, accedeix a tots els missatges que els estudiants s'han intercanviat i calcula una sèrie d'indicadors i mètriques que són reportades al docent.
Va sorgir algun problema amb la privacitat?
Un dels aspectes crítics de la recerca va ser assegurar-nos que complia la Llei general de protecció de dades. Vam ser molt curosos perquè el maneig de les dades i l'anàlisi el fes cada docent dins del seu context educatiu. D'aquesta manera, la informació dels estudiants no va transcendir i se'n va preservar la integritat.
Quines són les principals conclusions de la seva tesi?
La meva tesi fa dues grans aportacions. La primera és la tecnològica –l'aplicació DIANA– i la segona és la pedagògica, que inclou tres eixos. El primer és la constatació d'una reducció de la taxa d'abandonament per part dels estudiants de gairebé un 6 % quan s'empren les analítiques de l'aprenentatge. El segon consisteix en una millora en el rendiment acadèmic dels estudiants, ja que constatem un augment mitjà de les qualificacions de l'aula de gairebé un punt i una reducció de la dispersió d'aquestes qualificacions. És a dir, homogeneïtzem el rendiment dels estudiants gràcies a la informació extraordinària que proporciona l'eina analítica. El tercer eix és l'elevat grau de satisfacció que van mostrar els estudiants, gairebé del 90 %, per la retroalimentació personalitzada que el docent els feia arribar.
Com descriuria el procés d'elaboració de la seva tesi?
En una tesi doctoral sempre hi ha pujades i baixades, és una mica com una muntanya russa, i de vegades costa veure la llum. Sembla tòpic dir-ho, però per a mi la tesi ha estat un repte, tant personal com professional. Fer un doctorat requereix una predisposició per la teva banda per dedicar moltes hores a la recerca amb la incertesa de si el camí que has escollit et permetrà obtenir resultats a curt termini o no. I cal tenir la ment oberta i actuar amb rigor científic quan et trobes resultats que no esperaves o no has sabut predir.
Què li va costar més?
La part més difícil per a mi va ser la inicial, la de planificació, decidir com organitzaria el treball de camp em va portar un any.
Què li va donar més satisfacció?
Les conclusions, perquè ens va permetre fins i tot publicar un article en una revista d'impacte internacional.
Quant va durar tot el procés?
Van ser cinc anys a temps parcial. Vaig compaginar la recerca amb la meva activitat principal.
Què destacaria de la UOC?
Els científics treballen moltes vegades en laboratoris aïllats. A mi, en canvi, aquesta recerca m'ha permès conèixer altres persones apassionades també per l'ensenyament. Destaco de manera molt especial el grup de recerca Edul@b perquè em van ajudar en tot moment al desenvolupament dels pilots experimentals.
Va tenir algun impacte la pandèmia en la seva recerca i en el procés d'elaboració de la tesi?
En el desenvolupament de la recerca no va tenir un impacte significatiu, perquè els processos de gestió acadèmica els estava fent en una universitat totalment en línia. Però des del punt de vista de la percepció docent sí que va augmentar molt l'interès per la meva recerca, ja que la pandèmia va canviar el paradigma d'una educació majoritàriament presencial a una altra en línia.
Què li ha aportat la tesi?
L'interès que les meves directores de tesi, Montse Guitert i Teresa Romeu, van mostrar per l'eina que vaig dissenyar, la qual cosa els va portar a proposar un projecte d'R+D al Ministeri de Ciència i Innovació. Això donarà continuïtat al meu treball i ampliarà la recerca a altres contextos i altres universitats. Durant dos anys i mig treballaré com a tècnic de recerca, que era una de les meves motivacions principals en fer la tesi. Així que el doctorat, lluny de ser un punt final, s'ha convertit en el punt de partida per dur a terme nous projectes.
Què ha significat per a vostè el premi a la millor tesi?
Una gran satisfacció. Et dona una embranzida i una motivació extraordinària per continuar dedicant moltes hores a la recerca i per continuar vinculat amb la comunitat educativa i els grups de recerca més innovadors, que són l'essència de qualsevol avenç que pugui produir-se en la societat.
Quin consell donaria a algú que estigui començant una tesi?
Sobretot, molta paciència, i més encara si es produeixen resultats negatius. Cal ser constant, perquè l'esforç i el treball sempre tenen la seva recompensa.