Parlem d'R&I

Xavier Vilajosana: «Treballem la comunicació entre màquines»

18/12/2018
Rubén Permuy
L'investigador líder del grup de recerca Wireless Networks aconsegueix el reconeixement d'un estàndard internacional

La Internet Engineering Task Force (IETF), òrgan obert que estandarditza i regula els estàndards d’internet, n’ha publicat un d’impulsat per Xavier Vilajosana, investigador líder del grup de recerca Wireless Networks (WiNe). Aquest treball, dut a terme en els darrers quatre anys, estandarditza el pla de control de les xarxes sense fil de baix consum energètic d’àmbit industrial. «Aquest estàndard permet controlar les comunicacions entre diferents màquines del sector industrial, és a dir, el seu intercanvi de dades. Per exemple, un dispositiu que controla un flux d’aigua n’informa un altre perquè dugui a terme una altra acció», explica Vilajosana. Hi ha més informació sobre aquest notícia en aquest enllaç.

Entrevistem a l'investigador líder del grup WiNe.

Quina és la teva formació acadèmica?

La meva formació acadèmica és Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, i soc doctor en Ciència de la Computació per la UOC. El tema de la meva tesi va ser la gestió distribuïda de continguts en xarxa i la manera com aquests continguts es poden assignar tant a usuaris com a proveïdors o com es poden distribuir des dels proveïdors fins als usuaris, fent servir models econòmics.

Quina és l’activitat de recerca del teu grup?

El meu grup treballa en sistemes de comunicació. Es diu Wireless Networks i, per tant, treballem en xarxes de computadors, bastant centrats en xarxes de comunicació sense fils. Treballem en diferents àmbits dins de les xarxes: des del desenvolupament de nous protocols, l’avaluació de tecnologies i l’optimització de tecnologies ja existents fins a l’aplicació d’aquestes tecnologies a diferents verticals, diferents aplicacions, sobretot en l’àmbit de la indústria.

Quins projectes destacaries de la teva recerca?

Últimament, treballem amb el sector de l’automoció. Un dels problemes que té aquest sector és la detecció de si entra aigua dins d’un vehicle. Un cop ha estat muntat, han de saber si aquest vehicle és estanc o no i, per tant, passa un test en què se li tira aigua i, a posteriori, el personal de l’empresa verifica manualment si hi ha entrat aigua o no. Nosaltres, amb aquest requeriment, hem fet el disseny d’un sensor de cost molt baix que detecta automàticament si hi ha entrat aigua i permet als usuaris de la línea de producció, als operaris, de verificar-ho. Els avisem sense que hagin d’entrar dins del cotxe.

Què destacaries de les teves estades internacionals amb motiu de la teva recerca?

Vaig estar a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, des del final del 2011 fins al 2014. Allà vaig treballar en un grup de recerca, en un laboratori que es diu Berkeley Sensor and Actuator Center, que pertany al Departament d’Enginyeria Electrònica i Informàtica de la Universitat de Califòrnia. Allà vam treballar en sistemes de comunicació industrial de baix consum energètic, tant en el desenvolupament de tota una pila de protocols estàndard i de codi obert (open source), que encara mantenim i que és referent en la indústria, com en l’estandardització d’aquesta tecnologia. Fruit d’aquest treball, vam crear un grup de treball d’estandardització a l’IETF —l’Internet Engineering Task Force—, que és l’organisme que regula els estàndards d’internet. Ara, després de cinc anys, estem acabant les especificacions dels estàndards que vam començar a treballar allà.

Alguns resultats de la teva recerca han estat patentats: fins a quin punt és important aquesta protecció?

Nosaltres tenim una vessant de recerca bastant aplicada. Ens agrada poder transferir coneixement a la indústria, i entenem que, com a part d’un centre de recerca, un dels mecanismes per a poder fer transferència és, primer, protegir-la, i després poder-la patentar o cedir a la indústria. Per tant, quan fem recerca més aplicada, intentem anar a buscar la patent o el model d’utilitat.

Quina obra recomanaries per a entendre millor el teu àmbit?

La nostra recerca és molt tècnica i les pel·lícules centrals en el que nosaltres fem tenen poc d’interès. Sí que hi ha pel·lícules que en presenten el context. Una d’aquestes pel·lícules és The imitation game, sobre Alan Turing, que volia desxifrar un codi —un sistema de comunicacions— emprat per l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Nosaltres treballem en certa manera en aquest àmbit perquè treballem en sistemes de comunicacions. El sistema de comunicacions que utilitzaven els alemanys durant la guerra seguia un protocol que Turing va poder desxifrar: va construir una màquina que va poder descodificar aquest senyal. Nosaltres treballem en el sentit contrari: creem sistemes de comunicació que empren els mateixos principis que va emprar la gent que surt a la pel·lícula The imitation game. I per als que ens agrada El senyor dels anells, tant en les pel·lícules com en els llibres hi surten dos artefactes que es diuen palantirs i que són com unes boles que serveixen per a posar en contacte persones que són a diferents llocs. Nosaltres treballem en els fonaments de la comunicació d’aquestes boles, que, a més, són sense fils. Segurament, a El senyor dels anells no hi havia cap satèl·lit que permetés l’enllaç d’una amb l’altra. Per tant, allà dins hi ha alguna tecnologia que seria de l’interès del meu grup.

Enllaços relacionats