Dos projectes de salut digital que fan un pas endavant en la detecció de malalties reben ajuts de l'eHealth Center de la UOC

Dos projectes d'estudiants que fan un pas endavant en la detecció de malalties gràcies a la tecnologia han rebut ajuts de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En concret, es tracta de la tercera edició dels ajuts de 3.000 euros per a projectes de salut digital a estudiants i alumnis dels Estudis de Ciències de la Salut i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, a estudiants de TFM (treball final de màster) que van presentar els seus projectes a la jornada eHealth Project: de la Idea al Projecte, i en van sortir guanyadors. Els ajuts estan dirigits a estudiants del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística (interuniversitari: UOC, UB) i el màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) que tinguin un projecte o hagin fet un TFM sobre salut digital i el vulguin portar a terme.

Smart monitoring stroke: rellotges intel·ligents per prevenir ictus ocults

Un dels projectes guanyadors ha estat Smart monitoring stroke, dirigit per Jorge Pagola, neuròleg de l'Hospital Vall d'Hebron. El projecte de Pagola, que busca evitar la recurrència de l'ictus criptogènic amb la detecció d'arrítmies mitjançant l'ús de rellotges intel·ligents, neix de la necessitat de poder fer monitoratges cardíacs amb un cost que sigui assumible, que siguin còmodes per al pacient i vàlides per obtenir resultats fiables. "El desenvolupament dels rellotges intel·ligents en els darrers anys, al costat de l'empoderament tecnològic de la població, ens va animar a arrancar el projecte", explica el doctor Pagola.

La causa de l'ictus criptogènic és difícil de trobar, per això el projecte de Pagola representa un pas endavant en la seva detecció. "La causa principal és una fibril·lació oculta que les persones no perceben i moltes vegades es detecta tard, quan ja ha provocat l'embòlia", explica Pagola. El projecte, que ha rebut finançament de l'eHealth Center de la UOC, busca validar els rellotges intel·ligents tot comprovant si quan el rellotge diu que hi ha una arrítmia, efectivament, aquesta s'està produint. També es vol comprovar si existeix una arrítmia sense que el rellotge se n'adoni. Un altre objectiu del projecte és comprovar l'impacte i la importància de fer servir el rellotge durant un any. Es vol mesurar quantes arrítmies es detecten i quants ictus s'eviten i, així, analitzar si es canvia el tractament pel fet d'haver fet servir el rellotge o no.

El projecte de Pagola és el centre d'un article publicat recentment a la revista Sensors, especialitzada en wearables, amb el títol "Accuracy of a smartwatch to assess heart rate monitoring and atrial fibrillation in stroke patients", que analitza les limitacions dels rellotges intel·ligents per monitorar el pols i detectar arrítmies. L'article destaca el paper de l'eHealth Center de la UOC com a entitat finançadora del projecte, que espera tenir dades concloents el 2025.

A més, Irina Pérez Coloma, alumna del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC, està elaborant un treball final de màster amb la direcció de Pagola i d’Antoni Baena que pretén apropar aquesta tecnologia al pacient gràcies al disseny d'un programa de pacient expert i al desenvolupament d'una aplicació que permetrà connectar el rellotge amb la xarxa de l'hospital. 

ProteoMarker, l'aplicació web que facilita la feina als investigadors clínics

El segon projecte premiat ha estat ProteoMarker, instrument desenvolupat per Patricia Martínez Botía, especialitzada en proteòmica. Aquest projecte es basa en la importància de la bioinformàtica i la bioestadística en la comprensió de la biologia que hi ha darrere de les dades experimentals o assistencials, i facilita l'obtenció de biomarcadors. S'ha de tenir en compte que només una minoria de les 20.000 malalties que afecten els éssers humans disposen de panells de biomarcadors fiables. ProteoMarker és una eina que consisteix en una aplicació web que permet analitzar dades de proteòmica de marcatge o TMT i obtenir un panell de biomarcadors potencials a partir d'aquests. Martínez Botía explica que, d'aquesta manera, "la persona que faci servir l'eina no té per què tenir coneixements bioestadístics, ja que l'aplicació en certa manera guia l'anàlisi i realitza tota l'estadística per darrere".

L'objectiu final del projecte és que els investigadors, fonamentalment els clínics, que treballin en la recerca de biomarcadors per a malalties concretes, amb cohorts grans de pacients i que estiguin fent servir la proteòmica, no hagin de dedicar mesos o anys a analitzar dades. "El procés de recerca i descobriment s'accelera, sense perdre rigor", subratlla Martínez Botía. Actualment, l'aplicació web es troba en fase funcional, però necessita augmentar l'eficiència de determinades anàlisis i passar per diverses rondes de testatge per detectar possibles errors.