Un estudi de la UOC analitza l'augment de la rellevància en premsa dels continguts gràfics sobre els redaccionals
20/07/2017
Rubén Permuy
Programadors i estadístics augmenten el seu pes en els equips informatius

«El contingut més vist en la història de la versió digital del New York Times és una infografia sobre dialectes», comenta Alberto Cairo, professor de la Universitat de Miami i, des del passat 9 de juny, doctor per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), després de defensar la seva tesi How data and digital technology transformed new graphics.

Cairo ha analitzat les transformacions dels gràfics utilitzats en premsa al llarg dels últims vint anys, entrevistant més d'una trentena de professionals ‒principalment dels Estats Units‒, que treballen per a mitjans com New York Times o Washington Post.

«En el passat, la premsa publicava bàsicament infografies figuratives, d'objectes o llocs reals. Actualment, el tipus de gràfic més comú és més abstracte i es basa en visualitzacions de dades», apunta Cairo. «Avui dia disposem de més dades digitalitzades i d'accés lliure que mai, a més d'eines que permeten utilitzar-los», afegeix. El professor de la Universitat de Miami explica que aquesta realitat ha significat la contractació de perfils professionals altament especialitzats en els mitjans, que van des de programadors, dissenyadors web i experts en estadística. «En el passat, els serveis d'infografia responien a les necessitats informatives dels periodistes. Avui, generen els seus propis continguts, històries informatives completament autònomes», aclareix.

Alberto Cairo també analitza en la recerca de la seva tesi els premis Malofiej, un certamen sobre infografies de referència internacional. L'anàlisi d'aquests guardons li ha permès comprovar que s'ha passat de premiar majoritàriament gràfics figuratius a tenir entre els guardonats un equilibri entre els figuratius i els que no ho són. «En aquest certamen no només són premiats gràfics del New York Times o de National Geographic, també destaquen mitjans com Clarín d'Argentina, o El Mundo, d'Espanya. De fet, els mitjans espanyols, després dels nord-americans, són dels que més nombre de premis tenen», puntualitza Cairo.

La tesi d'Alberto Cairo va ser dirigida per Jordi Sánchez Navarro, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.