El cicle temàtic «Res no és mentida» s'inaugura el 22 de gener
Tres conferències, quatre espectacles, quatre col·loquis postfunció, un espectacle semimuntat i dues lectures dramatitzades, a més d'una sessió de micròfon obert, una activitat a porta tancada dirigida a dramaturgs amb l'artista Julia Gorostidi i un laboratori escènic jove, formen el cicle temàtic «Res no és mentida», que s'inaugura el 22 de gener a la Sala Beckett. Aquesta iniciativa, coorganitzada per la UOC i la Sala Beckett, té com a objectiu debatre sobre la relació entre els joves i la ficció en l'era digital.
El cicle, en el qual es trobaran dramaturgs, acadèmics i científics de disciplines diferents, vol «promoure una reflexió criticolúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de la ficció i la realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals -des dels videojocs fins als youtubers-», explica Elisenda Ardèvol, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats i comissària del cicle. La conferència inaugural, titulada «Realitat i ficció: Una frontera cultural?», que tindrà lloc el 22 de gener a les 19.00 h, serà a càrrec de l'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol.
A més de les tres conferències, el cicle tindrà quatre espectacles programats dins del cicle «Res no és mentida»: El chico de la última fila, de Juan Mayorga, que tindrà un col·loqui postfunció el 24 de gener a càrrec de l'experta en estudis literaris i professora Teresa Iribarren; Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, de Bàrbara Mestanza, amb un debat postfunció el 14 de febrer amb la matemàtica, humanista, escriptora i professora Maria Antonia Huertas; This is real love, del Col·lectiu VVAA, amb un col·loqui postfunció el 7 de març amb l'expert en l'estudi dels mitjans de comunicació,
cinema i ficció i professor Jordi Sánchez Navarro; i Andrea pixelada, de Cristina Clemente, amb un col·loqui postfunció el 20 de març amb l'estudiós del fenomen youtuber José Miguel Tomasena.
Amb aquest projecte de la UOC i la Sala Beckett, la Universitat vol sortir, un cop més, dels seus murs per arribar als espais que ocupa la ciutadania i impulsar el coneixement obert amb tothom i per a tothom. «Volem que la UOC sigui un espai obert i porós, un node de coneixement en què s'estimuli l'intercanvi d'idees entre actors socials diferents, perquè el coneixement ja no és patrimoni exclusiu de la universitat», explica Pastora Martínez, vicerectora de Globalització i Cooperació.
L'assistència a les conferències és gratuïta per a totes les persones que formen part de la comunitat UOC, però cal fer-hi la inscripció prèvia. La comunitat UOC també té descompte en el preu de les entrades per als espectacles.
«Res no és mentida». Joves i ficció en temps digitals
Quina és la porta d'entrada a la ficció per als joves d'avui? Quin lloc ocupa en les seves vides? Com s'hi relacionen? És veritat que no llegeixen? Quin paper hi tenen les sèries de televisió, els videojocs o les xarxes socials? I què passa quan ens fem grans? Què en fem, dels contes de quan érem infants? Què ens expliquen sobre el món? El cicle «Res no és mentida» vol debatre entorn d'aquestes qüestions i altres que planteja la comissària del cicle.
22/01: «Realitat i ficció: Una frontera cultural?», a càrrec d'Albert Sánchez Piñol
Tota societat s'edifica sobre uns imaginaris determinats. L'escriptor és com el xaman, viatja fora del seu cos, veu altres realitats i altres imaginaris i torna per explicar-ho. En introduir la fantasia, la ficció va més lluny que la realitat i pot dir veritats que els discursos del que és real amaguen. L'antropòleg, com l'escriptor, indaga els imaginaris que mouen les nostres realitats.
La diferència entre la realitat i la ficció es produeix en totes les cultures? Què aporten l'antropologia i la literatura a la comprensió crítica del món contemporani, de la postveritat i de la lluita pel relat, pel control de l'imaginari?
En aquesta sessió proposem una ficció especulativa: en un món on els robots, la realitat virtual i la realitat augmentada formen part de tots els aspectes de la vida quotidiana, les noves generacions han deixat de distingir entre virtual i real. Convoquem tres experts en l'estudi de la consciència i de les emocions -un sociòleg, una neurocientífica i un filòsof de la ciència- per analitzar les conseqüències que això podria tenir per al futur de l'espècie humana, en la percepció del nostre cos i en la construcció de la nostra subjectivitat.
Simulació i versemblança en els videojocs; autenticitat i postureig en les xarxes socials; imitació, remix i còpia en les pràctiques creatives; ludificació de la vida quotidiana; quantificació i monetització de la sociabilitat; col·laboració entre iguals; consum i conformitat en els ideals dels joves i adolescents o pensament crític i resistència... De tot això que passa en el món dels joves i els adolescents, i de més coses, en parlarem en un diàleg en tres àmbits -educació, comunicació i experimentació creativa- al qual esteu convidats a dir-hi la vostra i a acostar-nos d'una manera oberta a les formes de divertir-se, relacionar-se, aprendre i fer-se gran dels nois i noies d'avui.