Notícies

Endinsa't en la ciència amb el projecte CUIDAR

15/11/2017
Israel Rodríguez Giralt
La participació com a eina per a construir resiliència en nens i joves davant de situacions de desastre

Temps de lectura: 10 minuts.

Aquest cicle l’ofereixen investigadors, comunicadors científics i personal docent que treballen plegats per a apropar-te a la ciència. El cicle Endinsa’t en la Setmana de la Ciència, que duen a terme investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), combina l’expertesa en línia de la UOC amb els actes fora de línia organitzats per la Setmana de la Ciència per tal de crear una experiència de lectura lenta en línia. A la Setmana de la Ciència 2017, compartirem coneixement científic sobre aprenentatge en línia, salut en línia, humanitats digitals i TIC en ciències socials. Avui destaquem la recerca sobre la implicació participativa en l’educació. Avui destaquem la recerca a sobre la participació en situacions de desastre per a nens i joves al projecte CUIDAR, finançat per Horizon 2020.

El projecte

“Nens i joves no s’identifiquen amb l’actual enfocament paternalista de la protecció civil. Els nens i joves demanen avui ser ciutadans en majúscules: participar, ser actius, col·laborar... “

Aquesta frase resumeix la intervenció que el 19 d’octubre passat va fer, en el marc de les jornades finals del projecte CUIDAR, un destacat responsable de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. La frase encapsula bé el tipus de treball i impacte que promou el projecte CUIDAR (H2020) a l’Administració i entre els professionals encarregats dels serveis i sistemes de protecció civil a escala europea. Arrelat en els principis del Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres de les Nacions Unides, el projecte CUIDAR promou la participació com a eina per a reforçar la resiliència de nens i joves davant de situacions de desastre i permetre als equips d’intervenció satisfer més eficaçment les necessitats d’aquests.

Infància, participació i desastres

Els desastres són cada vegada més freqüents i complexos, no només per les seves causes, generalment una complexa combinació de factors naturals, socials i culturals, sinó també per la quantitat i diversitat d’actors i estratègies que cal implicar i coordinar per a intentar fer-hi front. A això, cal sumar-hi la mateixa diversitat de reaccions i comportaments de la població afectada (per raó de classe, edat, gènere, ètnia, etc.) i els efectes que tenen els desastres en la cultura, o en les cultures, dels diferents grups afectats.

No obstant això, aquesta complexitat cultural i sociològica rarament és tinguda en compte des del marc polític i organitzatiu. Les polítiques, marcs legals i plans d’emergència tendeixen habitualment a homogeneïtzar la població i a defugir les particularitats dels diferents grups i persones afectades. La situació és particularment flagrant en el cas de nens, nenes i joves. Aquests constitueixen un dels col·lectius més afectats en situació de desastre, i, en part, com demostra la literatura, això es deu al fet que la seva veu i agència són sistemàticament obviades. La consideració generalitzada de nens i joves com un grup social passiu, vulnerable, fins i tot problemàtic per a la gestió d’emergències, dificulta que puguem veure’ls com a actors socials amb coneixements, idees i capacitats per a la gestió de desastres. En aquest context, el projecte CUIDAR busca comprendre més i millor les experiències de nens i joves davant de situacions de desastres, identificant les seves idees, necessitats i propostes per a donar-les a conèixer a professionals i responsables polítics, i fomentar una cultura més participativa en l’àmbit de la protecció civil.

Una revisió comparada de gestió de desastres orientats a nens i joves

El projecte CUIDAR es va iniciar a mitjan 2015 amb una revisió comparada de les polítiques, plans i pràctiques de gestió de desastres orientats a nens i joves en cadascun dels països participants. A grans trets, aquest treball ens va permetre veure que l’interès per aquesta qüestió a Europa és encara incipient, sobretot comparat amb països com Nova Zelanda, Austràlia, Estats Units o Japó. Si bé hem trobat interessants exemples participatius, la majoria d’iniciatives que hem analitzat són de caire escolar i educatiu i prioritzen una educació en emergències i desastres basada en el punt de vista d’experts i professionals. En general hi ha un escàs desplegament legislatiu i administratiu que asseguri més implicació i participació de nens i joves en la gestió i prevenció d’aquest tipus de situacions. També constatem un coneixement escàs dels drets de la infància i dels marcs que regulen i promouen una participació més gran d’aquest grup social. En general, la cultura, coneixements i prioritats adults formaten la participació infantil i juvenil, cosa que dificulta que la veu i agència d’aquest col·lectiu puguin ser recollides de manera significativa. Per tal de millorar aquesta situació, entre altres qüestions, és important capgirar la imatge de nens i joves com una població homogènia, passiva i desvalguda davant de l’impacte d’un desastre.

Això és precisament el que el projecte CUIDAR ha intentat fer en les següents fases del projecte: articular i visibilitzar la diversitat, les capacitats i l’agència de nens i joves davant de situacions de desastre. Primer, fomentant el diàleg amb nens i joves dels diferents països en tallers que han durat mesos i en els quals hem treballat de manera participativa i experiencial els seus drets, a més dels seus coneixements, percepcions i necessitats davant de situacions de desastre i risc. Posteriorment, hem organitzat activitats d’aprenentatge mutu amb professionals i experts amb l’objectiu d’intercanviar mútuament idees, experiències i coneixements. I finalment, hem organitzat una jornada de sensibilització i comunicació en què nens i joves, juntament amb els investigadors de CUIDAR, han compartit els principals aprenentatges, resultats i propostes sorgits de tot aquest procés. El projecte s’acabarà a mitjan 2018 amb una conferència final a Lisboa en la qual s’exposaran els resultats comparats dels diferents països participants i es donarà a conèixer el marc europeu de recomanacions per a la col·laboració entre professionals, nens i joves en la gestió de desastres.

El cas espanyol

En el cas espanyol, el treball de camp s’ha desenvolupat en quatre localitzacions diferents: Barcelona, Gandesa, Sant Celoni i Lorca. Han sigut seleccionades per la seva proximitat a determinats riscos. Durant aquest procés hem trobat que els nens i joves desconeixen els seus drets, en particular l'article 12 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, pel que fa al dret dels nens a l'opinió, a ser escoltats i ser presos seriosament.Per la naturalesa participativa del projecte, en cada territori s’han acabat explorant riscos i desastres diferents i han arribat a demandes i propostes també diverses, tot i tenir alguns punts en comú. Els paràgrafs següents es avançan els resultats més rellevants.

Mapa participatiu de riscos de Ciutat Meridiana

Emocions

Un aspecte transversal que apareix gairebé en tots els casos que hem documentat, i també en molts dels altres escenaris internacionals del projecte CUIDAR, és la importància d’afectes i emocions en la vivència, la comprensió dels desastres per part de nens i joves.

No tenim informació de què fer ni d’on anar si ens trobem a casa o som al carrer en cas d’un terratrèmol, perquè hi ha una falta d’educació emocional. (Jove de Lorca, 17 anys.)

Tot i que les emocions i els afectes no són sempre immediatament reconeguts per professionals, pares i adults en general, aquests exerceixen un paper fonamental en la construcció de sentit, en la percepció de risc, en la producció d’autonomia i presa de decisions en nens i joves. Afectes i emocions són per a ells una manera primordial de donar sentit, individualment i col·lectivament, a un desastre. Atendre i treballar aquesta dimensió és, per tant, vital per a tots els que treballen en protecció civil i busquen d’alguna manera més implicació de nens i joves. És en aquest context també en què cal entendre la importància d’utilitzar mapes, jocs o expressions creatives com dibuixos, cançons, escrits, etc. en la feina i les dinàmiques de participació i aprenentatge amb infants i joves. Aquestes eines i produccions ens permeten involucrar emocionalment aquest col·lectiu en la gestió de desastres i comprendre’n millor els imaginaris, experiències, necessitats i propostes.

Concloent, per a nens i joves, emocions i els sentiments són factors clau per comprendre i preparar-se i actuar en un desastre. I per cuidar altres en un desastre. Per a ells, conèixer, reconèixer i controlar l’emocional està íntimament lligat amb tenir autocontrol, percepció de seguretat i autonomia.

Autoprotecció

Un altre aspecte destacable per als nostres protagonistes és la necessitat de pensar i repensar l’autoprotecció. S’entén com a autoprotecció el sistema d’accions i mesures encaminades a prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns, a donar resposta adequada a les possibles situacions d’emergència i a garantir la integració d’aquestes actuacions amb el sistema públic de protecció civil. Especialment, nens i joves consideren clau la necessitat de tenir programes d’informació i plans d’emergència més adaptats a les seves necessitats, edat o cultura. Per exemple, consideren que els més petits, però també els més adolescents, queden sovint fora dels programes, cosa que hem pogut corroborar en el projecte CUIDAR. En aquest estudi es constata que la majoria de programes i accions de gestió de desastres orientats a nens i joves cobreix sobretot edats que van dels vuit als quinze anys.

També sembla rellevant la variable de gènere. Tal com mostra la literatura, el gènere és una variable important a l’hora d’explicar la vivència dels desastres, a l’hora de definir papers o expectatives de nens, nenes i joves. No obstant això, aquesta variable es visibilitza i treballa poc en nens i joves. I el mateix passa amb altres diversitats que nens i joves assenyalen com a importants. Per exemple, la diversitat lingüística, cultural i religiosa. O la diversitat funcional, també molt present en els mapes participatius elaborats pels nostres protagonistes. Nens i joves ens han parlat de la importància d’atendre mobilitats, valors, cultures i religions diferents. D’atendre la necessitat de tenir-los en compte a l’hora de dissenyar l’autoprotecció i de pensar-los com a font de coneixement i enriquiment per a les nostres societats.

Autoprotecció en espais públics

Finalment, nens i joves també assenyalen la importància de treballar l’autoprotecció en espais més enllà de l’escola o de l’espai domèstic. El carrer, la plaça, l’espai públic en general han estat assenyalats com a espais importants per a ells. Espais de joc i relació, d’aprenentatge i gaudi per als quals sovint no hi ha plans d’autoprotecció i on la influència i supervisió dels adults és significativament menor. Això és especialment important per als adolescents, que demanen amb més insistència eines i formació per a saber com gestionar emergències i riscos en aquests espais, sense que això impliqui necessàriament renunciar a una autonomia, a unes dinàmiques, a una organització entre iguals que consideren que és important de mantenir. Aquestes propostes sens dubte plantegen reptes nous per a l’autoprotecció, reptes que apunten a la necessitat de treballar d’una manera més col·laborativa amb nens i joves que volen tenir un paper actiu i fer-se corresponsables de la gestió de la seva seguretat i de la de les seves comunitats.

Concloent, És important que els nens i joves contrarrestin l'imatge monolítica i estereotípica que generalment es té d'ells com un grup homogeni. És important veure pel que fa a l’autoprotecció i plans d’emergència reconeixer les moltes infàncies i diversitats que conté aquest grup social.

Comunicació

Finalment, un altre aspecte que cal destacar és la centralitat que té per a nens i joves el fet comunicatiu. Donen molta importància a comunicar i explicar bé els riscos. Es preocupen també per la qualitat i veracitat de les informacions, per la necessitat de combatre rumors i per com fer arribar missatges a segments de la població que poden quedar fora de certs canals i xarxes de comunicació, especialment els nens més petits i les persones grans. Aquesta preocupació va acompanyada, a més, d’una voluntat clara de participar i tenir un paper més actiu, i segons quan central, en aquest desplegament informatiu i comunicatiu.

Especialment els adolescents es perceben com un col·lectiu particularment capacitat per a ajudar i millorar la comunicació en situacions d’emergència i desastres. Ja sigui contribuint a explicar riscos a altres nens i adults, dissenyant campanyes de conscienciació, repensant materials d’autoprotecció i plans d’emergència, fomentant i conduint espais de suport mutu o tenint un paper actiu en les xarxes socials que més utilitzen, especialment YouTube i Instagram. Aquest marcat interès i perfil comunicatiu de nens i joves ha de ser al nostre entendre un interessant punt de partida per a professionals de la salut (practitioners) i responsables de polítiques (policy makers), ja que permet pensar el model de resiliència basat en una productiva interacció entre tecnologies, comunicació i joves amb ganes de participar. 

En definitiva

El que subratlla el projecte és que la participació és una eina molt eficaç per a construir resiliència individualment i col·lectivament en nens i joves. Involucrar emocionalment, informativament i comunicativament nens i joves no és només una manera de fer rellevants aquestes qüestions, sinó de fomentar un paper molt més actiu de la seva part, reforçant els seus drets com a ciutadans i contribuint a articular la seva veu i visibilitat social i política. Un fet que impacta sobre la qualitat democràtica de les nostres societats, però que també impacta positivament sobre la qualitat dels serveis i sistemes de protecció civil i sobre la mateixa construcció i qualitat de la resiliència col·lectiva que som capaços d’articular entre tots.

CUIDAR està coordinat per la Universitat de Lancaster (Regne Unit) i hi participen la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Save the Children, Regne Unit (SAVE Regne Unit); Instituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa (ICSUL); Save the Children Itàlia (SAVE Itàlia); Panepistimio Thessalias (UTH).