«Les desigualtats socials afecten la salut de les persones i també el seu procés de curació»

 Marina Bosque és la investigadora principal del nou grup de recerca interuniversitari Epi4Health

Marina Bosque és la investigadora principal del nou grup de recerca interuniversitari Epi4Health.

06/02/2023
Cristina Sáez
Marina Bosque és la investigadora principal del nou grup de recerca Epi4Health, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

 

Val més prevenir que curar, diu la dita popular. I la veritat és que per tenir una bona salut cal prevenció, i per tenir un estil de vida saludable hem de poder tenir accés a informació sobre salut i a prestacions sanitàries. Les desigualtats socials influeixen en aquesta equació. Marina Bosque (Eivissa, 1984), llicenciada en Biologia i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica, és experta en salut pública i investiga sobre la promoció de la salut de la població per intentar evitar l'aparició de malalties, amb les desigualtats socials en el punt de mira. Des del 2018 és professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i des de fa pocs mesos és la investigadora principal de l'Epi4Health (Epidemiology and Public Health in the Digital Health Context), grup de recerca interuniversitari creat fa poc des dels Estudis de Ciències de la Salut, en estreta col·laboració amb l'eHealth Center

Bosque ha treballat al Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i és la coordinadora del grup de treball sobre l'alcohol de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE). Així mateix, ha col·laborat en diversos projectes de recerca en l'àmbit de les drogodependències i en el disseny i l'avaluació d'un programa d'educació emocional adreçat a infants d'entre tres i cinc anys que actualment s'implementa a molts centres escolars de Barcelona. 

Com sorgeix el grup de recerca Epi4Health?

Aquest grup sorgeix de les aliances entre diferents investigadors que, en un determinat moment, treballàvem junts a l'Agència de Salut Pública de Barcelona i que amb el temps vam començar a treballar a altres institucions, sobretot en l'àmbit universitari. Inicialment, vam crear el grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública (GRESP), interuniversitari i coordinat des de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que va anar incorporant noves persones fins que vam impulsar el grup Epi4Health. La coordinació del grup de recerca s'alterna de manera periòdica entre les tres universitats que el formen: la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Quins són els objectius principals del grup?

La finalitat inicial va ser establir-nos com un nexe d'unió per afavorir la recerca en diferents aspectes relacionats amb l'epidemiologia i la salut pública al territori de la Catalunya Central. Sovint, la recerca en aquests àmbits se centra a estudiar la població que resideix a les grans ciutats, com Barcelona, i els territoris més rurals o les petites ciutats en queden al marge. És per això que es va començar a configurar el grup de recerca i es van buscar sinergies per poder desenvolupar projectes de recerca al territori.

N'heu desenvolupat cap, de projecte de recerca al territori?

Un dels projectes a què dediquem més esforços és DESKcohort, liderat per Albert Espelt i UManresa, i impulsat des de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. La població a la qual s'adreça és l'alumnat de secundària, cicles formatius i batxillerat dels instituts de la Catalunya Central, amb l'objectiu d'abordar les desigualtats socials en aspectes com l'educació o la salut. Aquest projecte consisteix en una enquesta panel multidisciplinària que es fa cada dos anys als centres educatius del territori i que permet fer un seguiment de les variables que poden influir en la salut i el benestar del jovent.

Poseu l'accent en grups de població especialment vulnerables.

És important tenir en compte els efectes de les desigualtats socials en salut que hi ha a les poblacions. Això permet explicar com la societat té oportunitats diferents de tenir una bona salut i com, en general, les persones de posicions socials més desafavorides són les que presenten una salut més fràgil. En la nostra recerca tenim present aquesta mirada, ja que cal crear un món més just perquè tothom pugui tenir la mateixa probabilitat de viure de manera saludable.

Les desigualtats són determinants en alguns comportaments dels grups de població que estudieu, com ara les addiccions en el jovent?

Les desigualtats socials en salut fan que tinguem un accés diferent a recursos materials i immaterials en funció de la posició social, el gènere, el nivell socioeconòmic, l'estat migratori, la classe social, l'edat, etc. Alhora, això augmenta el risc de tenir comportaments poc saludables, menys informació sobre aspectes relatius a la salut i menys accés als serveis o les prestacions de salut. D'aquesta manera, podem dir que les desigualtats no només afecten el fet de tenir una bona salut, sinó que també influeixen en el procés de curació quan tenim mala salut.

Les TIC poden ajudar a millorar hàbits de l'estil de vida i comportaments per afavorir la salut i prevenir malalties?

La incorporació de les TIC als sistemes de salut és fonamental per afrontar els reptes plantejats per les transformacions socioeconòmiques, com ara l'alta demanda d'atenció sanitària, l'envelliment de la població, l'augment de la mobilitat dels ciutadans, la necessitat de gestionar grans quantitats d'informació, la competitivitat global i la provisió d'una atenció sanitària de més qualitat. La salut digital pot ajudar en tot això, malgrat les limitacions pressupostàries i la contenció de la despesa. 

La salut digital presenta l'oportunitat de fer front a nous desafiaments per millorar l'atenció sanitària, especialment a través d'internet. Actualment, els sistemes basats en internet són una forma d'interacció entre pacients, professionals i organitzacions sanitàries per fer accions relacionades amb la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la gestió de serveis de salut. Permeten la transferència d'informació i la gestió del coneixement sobre una xarxa global i ubiqua de comunicacions. 

Un exemple d'això és la telemedicina.

Sí, que viu un interès renovat arran de la COVID-19. Un estudi recent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb participació de la UOC demostra que la telemedicina és eficaç per reduir el temps d'accés al tractament i per a les decisions clíniques; evita la repetició de proves innecessàries; redueix la durada de l'estada a l'hospital i el nombre de visites d'urgència, i permet proporcionar diagnòstics més precisos. A més, en l'estudi es destaquen millores en alguns resultats clínics, com l'ansietat i la depressió en els trastorns de salut mental o els símptomes neurològics, entre altres. També es constata que la telemedicina és fiable i sensible per detectar canvis en la cognició i millora la qualitat de vida i el benestar dels pacients al llarg del temps.

En una de les línies de recerca de l'Epi4Health, apliqueu noves tecnologies i eines com la ludificació o la realitat virtual.

Hi ha estudis científics que ja han demostrat que la introducció d'elements com aquests pot ser un estímul important per als pacients en el seguiment de tractaments i durant la rehabilitació. Les aplicacions mòbils, per exemple, funcionen molt bé: són eines ràpides, flexibles, pràctiques, versàtils i fàcils d'administrar. Per això, el desenvolupament i l'ús d'aquestes aplicacions creix de manera exponencial. Al mercat hi ha més de 165.000 aplicacions de salut mòbil i, en el marc de la nostra col·laboració amb l'OMS, estem dissenyant una eina d'avaluació per certificar les que compleixen uns criteris concrets en el marc de la salut. Així mateix, tenim una altra línia de recerca centrada en la manera com els sistemes de decisió clínica basats en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic poden proporcionar resultats efectius en la recerca automatitzada d'utilitat per al personal sanitari, com pot ser en el moment de diagnosticar un pacient.

El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència és a tocar. En un àmbit tan feminitzat com el de la salut, encara hi ha un desequilibri quant al nombre de dones que ocupen llocs de responsabilitat. Ets la investigadora principal de l'Epi4Health, però el teu cas encara és poc habitual.

És cert que cada cop hi ha més dones que treballen en l'àmbit científic i acadèmic, però en molts casos hi ha desigualtats importants de gènere pel que fa als salaris, a les oportunitats i al prestigi dels càrrecs i les responsabilitats que s'assumeixen. Encara hi ha un sostre de vidre que dificulta l'accés de les dones a llocs de més responsabilitat. Si ens fixem en els principals càrrecs de governança o de responsabilitat, la majoria els continuen ocupant homes. Això es pot explicar per diversos aspectes, però no podem oblidar que vivim en un estat patriarcal on encara hi ha moltes diferències de gènere. Per tant, encara ens queda camí per recórrer si volem aconseguir una igualtat real entre homes i dones.

Es fa recerca en salut amb perspectiva de gènere?

En salut pública es tenen molt presents els eixos de desigualtat. Un d'aquests eixos és el gènere, a l'hora de planificar qualsevol acció, ja sigui l'elaboració d'un programa de prevenció o el disseny d'una recerca per estudiar com afecta una malaltia a una població. Per tant, el fet de tenir en compte el gènere és una manera de treballar gairebé inherent a la forma d'enfocar la recerca en salut dels salubristes, és a dir, dels especialistes en salut pública. Tot i això, soc conscient que la recerca va molt més enllà de la salut pública i, en altres camps, hi ha aspectes molt simples que a vegades són difícils de trobar, com ara el fet de presentar els resultats d'un estudi separats per homes i dones. Encara cal fer molta feina de conscienciació.

 

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.