«Les iniciatives socials de resiliència urbana al canvi climàtic tenen un gran potencial transformador a les ciutats»

 Isabel Ruiz Mallén

Isabel Ruiz Mallén

15/12/2022
Pablo Ramos
Isabel Ruiz Mallén, professora agregada dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora del grup TURBA de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

 

L'escalfament global és un fenomen, pràcticament imparable, que obligarà a assumir noves decisions i estratègies en tots els àmbits de la vida, especialment a les ciutats, on es concentra prop del 70 % de la població mundial. D'aquesta manera, l'increment dels riscos i fenòmens extrems —com ara les onades de calor, les inundacions, la sequera o les pluges torrencials— posarà a prova la capacitat dels sistemes urbans d'adaptar-se i transformar-se per mantenir la qualitat de vida de la ciutadania més encara davant el canvi climàtic. 

Aquesta capacitat d'adaptació de les ciutats és la protagonista del llibre Urban Resilience to the Climate Emergency, un treball publicat recentment i destinat a esbrinar el potencial transformador de les iniciatives tant de les institucions públiques com de les organitzacions socials en un context de canvi climàtic. Amb aquest llibre, els autors intenten proporcionar una exploració matisada de la governança i la participació ciutadana en les polítiques climàtiques urbanes i una discussió argumentada sobre els processos transformadors de base que permeten fer front a les desigualtats socials en la planificació urbana per al canvi climàtic. Isabel Ruiz Mallén, professora agregada dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup TURBA de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), de la mateixa universitat, és l'editora principal d'aquest llibre i l'autora de dos dels seus capítols.

Com neix la idea d'escriure un llibre sobre la resiliència urbana i l'emergència climàtica?

Arran del projecte RESCITIES, vam explorar les implicacions de diferents polítiques i plans de resiliència urbana als riscos hidroclimàtics com ara la sequera, les inundacions i les onades de calor, que són alguns dels riscos que vam identificar com a més importants a les dues ciutats que vam estudiar: Barcelona i Sevilla. A partir d'aquesta visió local per afrontar els reptes globals, com és el del canvi climàtic, ens va interessar anar més enllà de les visions expansives de la resiliència urbana per centrar-nos en estratègies transformadores que es donen de manera concreta en ciutats, tant "des de dalt" —és a dir, des de les autoritats municipals— com "des de baix" —des de les organitzacions socials. Vam decidir ampliar-ho a les experiències documentades en altres ciutats des d'una perspectiva crítica amb l'objectiu d'explorar-ne el potencial transformador per a la ciutadania.

En què ha consistit la recopilació d'estudis i sobre quina temàtica han decidit abordar el llibre?

Amb les evidències recollides, hem establert un marc teòric i conceptual sobre l'estudi de la resiliència urbana entorn del canvi climàtic des de les visions de l'ecologia política, la justícia ambiental i la governança participativa, amb especial èmfasi en la resiliència climàtica i la transformació urbana. A més, els casos empírics documentats ens han permès explorar les vulnerabilitats, els reptes, les tensions i les desigualtats que poden provocar certes polítiques de resiliència urbana tant al nord com al sud global, concretament a Europa i Llatinoamèrica. Així mateix, hem estudiat els beneficis que les estratègies de produir aquestes polítiques de manera col·laborativa entre autoritats municipals i ciutadania o de forma autogestionada poden aportar a la resiliència climàtica urbana, sobretot pensant en la repercussió social i en el seu potencial transformador, sempre mitjançat per l'aprenentatge social i transformatiu.

Com descriuria el concepte de resiliència urbana?

En la literatura acadèmica i en els documents polítics, hi ha moltes definicions de la resiliència urbana que provenen de diferents camps de coneixement, com ara la psicologia, l'enginyeria i l'ecologia. Es pot entendre de manera àmplia com la capacitat d'un sistema urbà per absorbir pertorbacions i per reorganitzar-se, fet que implica un canvi. Alhora, el sistema ha de ser capaç de mantenir la seva essència en termes d'estructura, funcions, etcètera. Es tracta d'un concepte que se sol utilitzar sense atorgar-li un significat concret, com un significant buit, semblant a l'ús que es fa de sostenibilitat. No obstant això, aquesta capacitat del sistema no implica necessàriament que es traslladi a l'acció, i, en aquest cas, no se centra en la manera com es duu a terme. 

Quina importància té en un context de canvi climàtic?

Avui dia, la resiliència té un paper fonamental i té moltíssima importància en la planificació i la gestió urbana, perquè, a més de ser dominant en el discurs polític i acadèmic, ens fa plantejar-nos si les accions que emprenem per intentar-nos adaptar al canvi climàtic són robustes, són efectives en diferents àmbits. Gràcies a aquesta anàlisi, podem desenvolupar un marc conceptual i teòric en què podem analitzar els diferents aspectes d'aquestes polítiques i iniciatives. En el nostre cas, el que ens interessa és si redueixen vulnerabilitats i fan front a les desigualtats; si disminueixen la vulnerabilitat de certs col·lectius, o si, al contrari, generen noves vulnerabilitats i creen més desigualtat.

Quin paper tenen les iniciatives privades, les públiques i les institucionals en aquest canvi?

Tot esforç per intentar lluitar contra el canvi climàtic és benvingut. En aquest sentit, el que cal plantejar-se és com es porten a terme aquests canvis i aquestes iniciatives, i quins impactes tenen (tant els volguts com els no volguts). És a dir, si són iniciatives institucionals, si es fan tenint en compte els interessos i les necessitats de la ciutadania en general i dels grups més vulnerables en particular, i si eviten la "maladaptació", que fa que aquests grups resultin encara més vulnerables al canvi climàtic després d'implementar una acció o una política concreta. Però també si es plantegen que la ciutadania o els agents socials no són un grup homogeni o un col·lectiu similar, sinó que responen a diferents particularitats i poden ser afectats de diferents maneres.

De totes les iniciatives, quina considera més necessària o la suma de tots els agents implicats?

El canvi climàtic és una cosa que hem provocat nosaltres com a societat, en major o menor mesura, i tots junts hi hem de fer front. Així doncs, qualsevol esforç en aquest sentit és necessari. En el nostre llibre reflexionem sobre diverses iniciatives que es duen a terme en diverses ciutats amb l'objectiu de millorar i promoure que les ciutats siguin més resilients a una situació d'emergència climàtica. Al llarg dels capítols, anem discutint aspectes que es poden veure des d'un punt de vista més positiu i aspectes que s'enfoquen des d'un punt de vista més negatiu.

En aquest sentit, quines limitacions poden presentar les iniciatives?

Hem vist que aquestes iniciatives poden tenir limitacions específiques per a la transformació que estan vinculades a aspectes d'equitat procedimental. Per exemple, en el cas del disseny de plans, polítiques i altres accions institucionals de resiliència climàtica urbana, hem vist que, durant els processos participatius, la ciutadania i les organitzacions socials poden percebre certa imposició de les autoritats perquè tirin endavant agendes preestablertes, fet que els desmotiva de continuar-hi implicats. En el cas de processos de coproducció liderats per les autoritats municipals, el fet de vetllar per la inclusivitat sense tenir en compte les relacions de poder pot fer que les veus dels més vulnerables no siguin escoltades i que s'imposin les dels més poderosos. 

Com han influït en la societat i en el canvi climàtic les estratègies o models que s'han dut a terme fins ara?

Des de l'esfera institucional, s'han dut a terme accions concretes per reduir l'impacte de certs riscos hidroclimàtics —com ara les onades de calor—, ampliant o facilitant l'accés a zones verdes equipades amb fonts d'aigua, o substituint superfícies asfaltades per altres materials amb menys efecte d'illa de calor. Així mateix, també hem vist que moltes vegades les polítiques i els plans de resiliència s'impulsen des de col·lectius i associacions ciutadanes que han reivindicat i han treballat de manera autogestionada per generar una sèrie d'iniciatives comunitàries en zones o barris concrets que després han pogut ser traslladades a escala de ciutat, com en el cas dels horts urbans.

Com es podria millorar el disseny d'estratègies de resiliència climàtica urbana?

En el llibre analitzem des d'una perspectiva crítica què s'ha aconseguit, quines lliçons en podem aprendre i què es podria millorar de les iniciatives. Per això, considerem que és imprescindible tenir en compte la perspectiva històrica. Abordar la resiliència climàtica urbana des d'una perspectiva històrica pot revelar informació valuosa per superar les barreres i les limitacions vinculades a la pràctica de governança col·laborativa, identificar la "maladaptació" i les estratègies perjudicials, i preveure vies més transformadores per a la resiliència climàtica en termes d'inclusió i equitat.

Quins exemples posaria com a casos d'èxit i de fracàs, en aquest context?

Per exemple, al llibre s'analitza el cas de l'Eixample de Barcelona, desenvolupat al segle xix, que ja va ser transformador en la seva època, ja que es plantejava la disposició de zones verdes a les illes del districte. Però no es va arribar a executar d'aquesta manera, fet que va representar un fracàs en aquest sentit. D'altra banda, en el cas de Sevilla, el capítol examina com moltes àrees verdes s'han establert gràcies a la mobilització de la ciutadania. També analitzem les potencialitats dels canvis que s'han fet als centres escolars d'algunes ciutats europees per adaptar-los al canvi climàtic (en concret, els múltiples beneficis de la renaturalització dels patis en termes de benestar, aprenentatge i coeducació, entre altres).

Quines conclusions principals han tret de l'elaboració del llibre?

Considerem que no és ni més ni menys beneficiós aproximar-se al desenvolupament d'una resiliència climàtica urbana des d'un punt de vista de l'Administració o des dels moviments socials. Necessitem les dues estratègies, i necessitem que es plantegin i s'implementin des d'un punt de vista transformador. No val quedar-se a l'statu quo: cal anar més enllà amb la implicació ciutadana tenint en compte les relacions de poder. Les iniciatives socials de resiliència climàtica documentades i analitzades al llibre poden comportar processos de transformació basats en l'aprenentatge per a la governança urbana ambiental i climàtica a diferents escales, des dels patis de les escoles fins a les ciutats.

I en el cas de les polítiques impulsades per les institucions?

En l'àmbit de les polítiques, els resultats dels estudis de cas analitzats suggereixen que tant les iniciatives de resiliència climàtica dirigides pel govern com les coproduïdes es poden beneficiar de la creació de xarxes de col·laboració amb actors socials per abordar les barreres estructurals i procedimentals que sempre estan presents. Per tant, es poden promoure enfocaments d'aprenentatge social i transformatiu alhora que augmenta l'acceptació pública d'intervencions innovadores i transformadores. El llibre no ofereix una solució única per superar els diversos desafiaments que implica la resiliència climàtica urbana, sinó que proporciona lliçons interessants per avançar cap a enfocaments més inclusius socialment en diferents contextos urbans que poden ser extrapolables a altres ciutats.

 

Aquest llibre s'ha fet gràcies al suport financer del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya, per mitjà del projecte RESCITIES (L'ecologia política de la resiliència urbana als fenòmens hidroclimàtics a Espanya), i de l'Agència Estatal de Recerca d'Espanya, per mitjà dels programes Juan de la Cierva - Formación (FJCI-2017-31723) i Ramón y Cajal (RYC-2015-17676).

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat; 11, ciutats i comunitats sostenibles, i 13, acció pel clima.