«Seria una pena perdre tot el que hem avançat en salut digital durant la pandèmia»

 Francesc Saigí

Per a Francesc Saigí, l'obligatorietat de la telemedicina durant la pandèmia ha estat útil per vèncer moltes barreres i temors, fins i tot entre els mateixos professionals de la salut.

09/12/2021
Jesús Méndez
Francesc Saigí, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i director del Centre Col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en salut digital

 

Acaba de tenir lloc la primera edició del cicle The eHealth What if Forum, un esdeveniment organitzat per l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les jornades, pensades amb un caràcter anual, plantejaven en aquesta ocasió la pregunta: «Què passaria si la digitalització accelerada per la covid ens permetés transformar els sistemes de salut

Parlem sobre diversos dels temes tractats, sobre les oportunitats, les barreres i els reptes pendents, així com sobre la seva feina en particular, amb Francesc Saigí, professor agregat dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, director del Centre Col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en salut digital i coordinador d'aquesta edició del cicle.

Quin era el propòsit principal d'aquest primer esdeveniment «What if»?

El format «What if» permet que ens preguntem «què passaria si», que en el fons és el que fa qualsevol pregunta de recerca. Arran del confinament, juntament amb el distanciament social en resposta a la covid, es van fer molts avenços en matèria de salut digital i es va garantir gran part de l'atenció sanitària de manera remota. Tanmateix, aquest canvi encara no s'ha consolidat definitivament, i ara correm el risc de perdre aquesta oportunitat de redefinir i adoptar nous models digitals d'atenció de la salut. I és en aquest escenari i amb aquesta pregunta de recerca que es presenten aquestes jornades «What if» de l'eHealth Center. Les jornades pretenien valorar què podem aprofitar del que ha passat per consolidar i millorar uns serveis de salut que eren insostenibles abans de la pandèmia.

I quina és la seva valoració global de les jornades?

Molt positiva. Hem aconseguit aglutinar experiències d'experts de Catalunya, Espanya i diferents països de Llatinoamèrica. Això ens ha permès veure com ens estem movent, reconeixent tant les coses positives com les dificultats que ens hem trobat.

En general, què seria el millor i el pitjor que ha succeït, a parer seu, respecte a la salut digital durant la pandèmia?

El millor és que l'obligatorietat de la telemedicina ha servit per vèncer moltes barreres i pors, fins i tot entre els mateixos professionals de la salut. La mala notícia és que part d'aquests canvis no s'ha fet de manera oportuna, o bé per la urgència de la pandèmia o bé per la disponibilitat de les eines. La telemedicina no es consolida si no va acompanyada dels canvis organitzatius corresponents. I, arribat el cas, es corre el risc de tornar a la situació anterior a la pandèmia perquè els professionals percebin la situació com a excepcional. El que hem de fer ara és materialitzar aquests canvis d'una manera òptima.

Una cosa que es va repetir durant les sessions és l'error de considerar la salut digital únicament com una forma de teleconsulta i de digitalització de documents.

Això és perquè, arran del confinament ocasionat per la pandèmia, la teleconsulta, juntament amb la digitalització de documents, ha proporcionat l'única opció de prestar atenció sanitària. Malgrat tot, la salut digital és tota una nova manera de treballar fent servir les tecnologies. També implica altres eines com les dades massives, per treballar amb grans conjunts de dades; la intel·ligència artificial, per predir, detectar i connectar amb altres tecnologies, i els wearables, que permeten al pacient cuidar-se més bé i al professional obtenir informació i fer un millor seguiment a distància. La salut digital és un concepte molt més ampli.

Quins són els reptes principals per dur a terme aquesta transformació?

En el moment actual? Sens dubte, els canvis organitzatius i la gestió del canvi. Els professionals s'han d'acostumar a aquesta nova realitat imposada arran de la covid, i en aquest sentit la seva agenda hauria de ser més racional. També hem d'educar els pacients en l'ús d'aquestes tecnologies. Aquest és un bon moment perquè, gràcies a la pandèmia, s'hi han acostat i han vist que els poden servir. Ara toca consolidar els canvis necessaris per agilitzar els serveis i ajustar la presencialitat a les situacions en què calgui.

Una de les preguntes recurrents a partir d'això últim és si la salut digital pot conduir a una deshumanització de la medicina.

Sí, hi ha aquesta por, però és al contrari: ben utilitzada, la tecnologia pot optimitzar el sistema i oferir més temps presencial a qui realment ho necessita més. Fins i tot hi ha situacions en què la telemedicina en si pot funcionar molt bé, com en el cas de la salut mental. El fet de tenir la consulta a un sol clic evita possibles situacions de vergonya o estigma que de vegades es donen amb la presencialitat.

Vostè és, a més de professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, director del Centre Col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en salut digital. Quina funció té aquest organisme?

Nosaltres feia temps que col·laboràvem amb l'Organització Panamericana de la Salut (OPS/OMS) i, a partir de l'avaluació de la nostra feina, vam passar a ser Centre Col·laborador de l'OMS en salut digital amb els objectius següents: capacitar i difondre coneixement en telemedicina, promoure l'ús de la salut electrònica i estudiar l'adopció de l'ús de la salut mòbil. Encara que els nostres objectius estan molt relacionats amb Amèrica Llatina, treballem tant per a Amèrica Llatina amb l'OPS com per a Europa amb l'OMS.

Quines particularitats tenen els països d'Amèrica Llatina?

Són països molt grans amb una centralització molt acusada dels serveis a les grans ciutats, fet que, si hi incloem les característiques accidentals del terreny, dificulta enormement l'accés a l'atenció sanitària a les zones rurals. A més, estan molt fragmentats tecnològicament, la qual cosa fa difícil la compartició de dades. La manca d'especialistes podria ser una altra barrera que caracteritza gran part d'aquests països. Per això la telemedicina contribueix a l'accessibilitat i equitat dels serveis de salut en aquests països.

Vostè també és director de la Xarxa Iberoamericana de Tecnologies Mòbils en Salut (RITMOS). En què consisteix?

RITMOS és un projecte liderat per la UOC i finançat pel Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament de CYTED. Aquesta xarxa aglutina 22 equips de recerca en 11 països, a més de la participació d'entitats supranacionals com l'OPS/OMS i Metges Sense Fronteres. Té com a objectiu treballar en pro de la salut mòbil i aprofitar-la per millorar els serveis de salut, juntament amb el contacte entre pacients i metges a l'Amèrica Llatina, aprofitant la gran penetració de la telefonia mòbil a la regió.

En l'última sessió de les jornades «What if» es van presentar precisament els resultats d'un informe recent sobre l'ús de la telemedicina en aquestes regions. Quines són les conclusions principals d'aquest informe?

Sí, és un projecte que vam guanyar a partir d'una convocatòria del Banc Interamericà de Desenvolupament. L'objectiu era estudiar la possibilitat de desenvolupar telemedicina internacional entre diferents països de Llatinoamèrica, la qual cosa havia de servir per solucionar carències locals i augmentar els serveis disponibles. Entre els resultats de l'estudi vam trobar que la pandèmia ha estat un catalitzador important de la telemedicina, tant nacional com internacional, i que la viabilitat de la telemedicina internacional està condicionada per la telemedicina a escala nacional. També vam descobrir una relació positiva entre l'ús de la telemedicina internacional i la productivitat i eficiència dels professionals, així com amb els retorns per als sistemes de salut. I finalment, malgrat aquests beneficis, tan sols un 17 % dels metges de la mostra del nostre estudi la utilitzen, i amb prou feines un 20 % estan disposats a fer-la servir. Les conclusions són que es tracta d'una opció viable, però que s'han d'enderrocar moltes barreres, tant juridicolegals com tecnològiques. A més, cal més governança, amb un organisme supranacional que promogui el diàleg entre tots els països. Hi ha molta feina per fer.

Finalment, quina és la seva visió global de les jornades «What if» i del seu futur en properes edicions?

Crec que són un esdeveniment necessari, perquè permeten aturar-se en el temps per veure on ets i cap a on vols anar. I fer-ho amb altres col·legues possibilita aprendre els uns dels altres. En el futur crec que anirà en la direcció de la nostra activitat acadèmica i científica. Nosaltres continuarem investigant i aportant valor per avançar en la salut digital. Com que no ho farem sols, serà una oportunitat per compartir el que hem fet i pensar junts cap a on volem avançar.