«La tendència actual és brindar una formació universitària més personalitzada, flexible, integral i al llarg de la vida»

 Marcelo F. Maina

Per a l'investigador d'Edul@b, Marcelo Maina, el repte avui és saber conjugar la tradició universitària i les noves demandes (foto: UOC)

04/08/2021
Sònia Armengou
Marcelo F. Maina, investigador d'Edul@b, director del màster universitari d'Educació i TIC ('E-learning') i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC

 

Marcelo Fabián Maina (Santa Fe, l'Argentina, 1966) és expert en educació i TIC. Els seus àmbits d'acció són la didàctica (com ensenyem), les pedagogies emergents (com podem fer-ho millor) i la transformació en educació (com ho adoptem), amb l'aprenentatge en línia o e-learning com a model. A més de formador de formadors, està atent a les noves tecnologies i als escenaris educatius en gestació. Des de fa un any és el nou director del màster universitari d'Educació i TIC (E-learning) –el màster degà de la UOC–, i en els seus dotze anys de trajectòria investigadora amb el grup Edul@ab, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, ha participat en projectes educatius amb universitats de tot el món.

Telèfons intel·ligents, tauletes, intel·ligència artificial, dades massives, aplicacions mòbils, 5G... L'evolució tecnològica és imparable. Fins a quin punt l'assimila el sistema educatiu?

Les tecnologies han impactat en totes les esferes de la vida personal i professional, i amb la pandèmia se n'ha accelerat la utilització i implementació a tots els nivells. En l'àmbit educatiu, estem assistint a una transformació digital del sistema, amb pràctiques que s'han vist, sí, una mica precipitades, i que demanaran més temps per a una veritable assimilació i redefinició. El creixement exponencial de la velocitat de connexió, la varietat i millora dels dispositius mòbils i la interconnexió de tota una sèrie d'artefactes estan creant un ecosistema tecnològic que revolucional'espai i el temps, l'accés a informació i les possibilitats de comunicació. I el model educatiu es veu i es continuarà veient interpel·lat per aquesta situació.

Existeix coneixement suficient sobre com fer servir totes aquestes tecnologies per millorar l'educació?

Tant de moviment ens podria aclaparar, però portem moltíssims anys explorant i desenvolupant coneixement sobre l'educació a distància i en línia. El cos d'evidències de com s'aprèn, de quines metodologies són les més apropiades i de com podem sostenir millor com a docents l'aprenentatge a distància i en línia existeix en abundància. Així i tot, m'agradaria assenyalar que, si bé el debat sembla estar centrat en com la pandèmia i les tecnologies promouen el canvi, les humanitats i les ciències socials són les que tenen un rol crucial en l'adopció raonada, productiva i efectiva de les tecnologies. El panorama és disruptiu, però per als qui ens sentim atrets per la innovació és molt estimulant.

Entre els seus interessos hi ha el d'observar tendències educatives. Què podria arribar a ser transformador?

Estem davant d'escenaris emergents que no tenen una forma clarament definida, que ens conviden a crear, proposar i aventurar-nos. El desafiament actual és saber conjugar la tradició universitària amb les noves demandes. Si ens fixem en les tendències, generalment brinden una formació més personalitzada i flexible, més modular i integrada en recorreguts d'aprenentatge al llarg de la vida i més centrada en capacitar de manera integral, no només en coneixements i disciplines específiques, sinó en competències transversals, és a dir, transferibles als àmbits d'actuació de les persones. És a dir, la universitat ha de vetllar per una formació que promogui el desenvolupament integral, i això implica capacitar en pensament crític i reflexiu, en creativitat i iniciativa, en treball en equip i comunicació efectiva, i en un domini conscient i responsable de les tecnologies digitals.

I des del seu grup de recerca, Edul@b, en què es fixen?

Com a UOC treballem en aquests reptes des dels inicis, incorporant la recerca com a motor de la innovació i participant en projectes d'avantguarda arreu del món. A Edul@b assumim el compromís de liderar i participar en projectes centrats en la formació integral i al llarg de la vida. Ens interessen especialment les ecologies de l'aprenentatge, que connecten l'aprenentatge formal amb el no formal i l'informal, amb especial èmfasi en la flexibilitat que el món digital ofereix i l'apoderament de l'individu cap a la seva autonomia en la planificació de la seva carrera personal i professional. Una preocupació constant és generar coneixements, transferir-los a la societat i construir conjuntament amb altres universitats i institucions educatives.

Estan involucrats en projectes amb universitats africanes, asiàtiques i llatinoamericanes. La universitat a distància i en línia contribueix a l'educació universal?

Tots els nostres projectes estan orientats a afavorir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: per un ensenyament de qualitat, per la igualtat de gènere i en aliança amb altres organismes i institucions. Per exemple, per la nostra experiència en aprenentatge digital, en el marc del projecte Erasmus AMED, estem cooperant amb la Universitat Nacional de les Maldives en la transformació d'un model presencial a un de bimodal, incorporant l'aprenentatge híbrid. La particular geografia de les Maldives, distribuïda en centenars d'illes, presenta un desafiament tant per a l'accés a l'educació superior com per al desenvolupament del país.

Amb aquest projecte, finançat per la Unió Europea i amb diverses universitats involucrades, estem brindant més oportunitats d'accés a l'educació superior a qualsevol persona, independentment de les seves característiques i preferències. Estem atenent diferents aspectes clau que permetin fer efectiu aquest canvi, que no és només quant a modalitat sinó també quant a cultura organitzacional. En aquests moments estem formant més de seixanta professors universitaris i un grup de persones clau en gestió, direcció de facultats i altres àrees estratègiques de la institució maldiviana.

La formació de docents en la modalitat en línia és crucial. Sense ells, no funcionaria bé el model…

Per propulsar la innovació és imprescindible capacitar els educadors. En aquest sentit, també hem estat cooperant, per exemple, amb universitats de l'Amèrica Llatina. La nostra participació en el projecte OportUnidad, ja fa un temps, ens va permetre treballar amb Mèxic, Costa Rica, el Brasil, Bolívia i l'Equador sobre recursos i pràctiques educatives obertes, i vam formar docents universitaris en l'educació en obert. Molts dels projectes Erasmus+ en els quals la UOC –i Edul@b– està participant es focalitzen precisament en la formació de formadors.

Què motiva la Universitat a col·laborar-hi?

La participació en projectes amb universitats i institucions d'Europa i altres continents ens permet buscar solucions conjuntes i créixer tots de manera diferent. Els projectes constitueixen un marc per a l'aprenentatge que redunda en benefici mutu, ens fa més imaginatius, ens sensibilitza amb altres contextos i ens desafia a trobar maneres de col·laborar per obtenir resultats amb un impacte real. Dins de la institució, la col·laboració amb l'eLearn Center permet explorar la viabilitat i les possibilitats de transferència dels desenvolupaments i innovacions producte d'aquests projectes a diferents programes formatius que ofereix la UOC.

De fet, d'una col·laboració recent amb universitats africanes, la Unió Europea ha identificat un projecte de la UOC amb potencial per arribar al mercat. De què es tracta?

En el marc del projecte Horitzó 2020 "ÈPICA", hem elaborat una proposta metodològica per al desenvolupament, l'avaluació i la microcredencialització de les competències d'ocupabilitat de graduats universitaris a través d'una estratègia de portafolis electrònic. Vam tenir l'oportunitat de dur a terme els pilots en universitats de Tanzània, Kenya i Uganda, i en la nostra pròpia institució al màster universitari d'Educació i TIC (E-learning). A través d'aquesta experiència, explorem models perquè el nostre estudiantat desenvolupi i sigui capaç de visibilitzar competències molt necessàries i demandes en els àmbits social i de mercat laboral.

L'últim propòsit, i alineat amb una marcada tendència de la Unió Europea, és brindar més oportunitats d'ocupació als nostres graduats. Que la Comissió Europea hagi inclòs la solució de l'e-Portafolis a la plataforma Innovation Radar és un mèrit addicional del qual tots els participants estem molt orgullosos. Ara pretenem aprofundir en aquesta via amb un nou projecte que estudiï les oportunitats que brinden les microcredencials com a maneres de reconèixer els assoliments de l'estudiantat.

Hi ha algun projecte de futur que li faci especial il·lusió?

Continuar transitant el camí traçat. Continuar avançant en projectes que tinguin impacte en la pròpia institució i en aquelles institucions i societats amb les quals interactuem. Tenim un paper molt important com a universitaris i investigadors a l'hora de consolidar una educació de qualitat, inclusiva i socialment significativa. Els desenvolupaments dels projectes inclouen noves metodologies, solucions tecnològiques i processos per al canvi i la millora. La idea és que, a través de diferents vies d'acció, aquestes innovacions siguin adaptades i adoptades. Tenim evidències que n'avalen la pertinència.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC