«M'agradaria veure l'art digital al mateix nivell que les altres formes d'art establertes»

 Erich Berger, director de la Bioart Society

Erich Berger

10/06/2021
Teresa Bau
Erich Berger, director de la Bioart Society

 

Erich Berger és un artista digital i comissari finlandès, director de la Bioart Society. Explora i treballa en la intersecció entre l'art i la ciència i promou la interacció entre aquests dos mons amb l’objectiu que l’art abordi les complexitats del món. Berger ha participat en una taula rodona sobre art i ciència en pandèmia organitzada per Hac Te, el Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona impulsat per la UOC, a través del coordinador Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, i vuit institucions més.

Quina és la seva experiència professional i formació acadèmica?

La meva formació és en enginyeria i filosofia. Vaig començar a treballar com a artista durant els anys noranta i poc després també com a comissari d’exposicions. Ara, en la meva feina com a director de la Bioart Society a Hèlsinki, també em veig com un treballador cultural que crea oportunitats per a altres. Els meus orígens es troben en l’art digital i m’interessa com el poder transformador de la tecnologia i la ciència s’ha estès a l’àmbit de la biologia.

Quina és la missió de la Bioart Society i quins són els seus objectius com a director de l’organització?

La Bioart Society vol impulsar un treball transdisciplinari crític entre l’art i la ciència. En el vessant científic posem el focus en la biologia, l’ecologia i les ciències de la vida, a més de les posthumanitats. La part artística la volem deixar tan oberta com sigui possible, és a dir, encara que ens interessen pràctiques que utilitzen la biologia i la matèria viva com a mitjà de treball, tampoc no hi insistim. Quan treballen juntes diferents disciplines, aquestes guanyen noves qualitats que les transformen.

Des del començament apostem fort pel treball de camp, especialment a través de la col·laboració amb l’estació biològica Kilpisjärvi de la Universitat d'Hèlsinki, que és el nostre col·laborador científic des de començaments del 2008. En aquesta estació hi organitzem el nostre programa de residència artística Ars Bioarctica i també hi tenim laboratoris de camp on els artistes desenvolupen projectes d’art i ciència.

Em pot donar alguns exemples de treballs en la intersecció de la ciència i l’art? Què creu que aquest tipus de projectes poden aportar al món de l’art tradicional?

M’agraden molt els projectes que sorgeixen de xarxes de les quals formem part, com ara Symbiotica, Kershnikova, Art Laboratory Berlin o Hacteria. Per a mi, la qüestió és què pot aportar l’art al món o a la ciència. Desitjo que aquest tipus d’art abordi les complexitats del món i no produeixi simplificacions excessives o declaracions morals. És important compartir les nostres experiències per tal que institucions més tradicionals puguin mostrar aquest tipus de treballs. A la Bioart Society enguany hem publicat un llibre titulat Art as We Don’t Know It. El títol es refereix al destí, però també a l’emocionant enfocament d’això que estem fent.

Com a artista, pot fer ciència? I els científics poden fer art?

Actualment, les pràctiques de creació de coneixement es divideixen en categories i només poden donar-se en el marc acadèmic institucional. Necessitem sortir de l’academització de la producció del coneixement. Els senyals són a l’exterior, especialment en els camps de la biologia i la biologia DIY (do it yourself), els biohackers o transhackfeministes. A més, el doctorat i l’academització de l’art produeixen un efecte contraproduent en la pràctica artística, que es veu pressionada pel fet d'haver de publicar articles i buscar ajuts per a la recerca, en lloc d’explorar tot l’espectre de l’art.

L’art i la ciència són pràctiques creatives que exploren el món a través de processos essencials i preguntes… Són molt properes. Però la ciència mira el món des d’un angle estret i es redueix a produir fets objectius, mentre que l’art es relaciona amb el món en la seva totalitat. La millor manera perquè els artistes i els científics treballin junts de manera fructífera comença amb el respecte mutu i la professionalitat.

Quina és la seva opinió sobre les obres d’art NFT (non-fungible token)? Són bombolles que explotaran en algun moment?

No he seguit la bogeria de les NFT, però quan mirem qui són els agents que hi estan implicats −i que han aconseguit titulars a la premsa−, crec que això ja parla per si sol. Les NFT formen part de la mercantilització que ho envolta tot. No obstant això, penso que, com qualsevol altra tecnologia, ha de ser explorada i analitzada per artistes, però no només en l’aspecte intencional, sinó també en el no intencional o els aspectes amagats. Aquesta tecnologia és capaç d’alimentar el capitalisme com a eina, atès que crea bombolles, és a dir, crea diners del no-res. Així és com la tecnologia blockchain es presenta davant nostre. Però hi ha més coses.

S’imagina un futur en el qual tots els artistes treballin amb tecnologies? L’art tradicional, tal com l’entenem avui, es veurà substituït per l’art digital?

La majoria d’artistes actuals ja fan servir tecnologies digitals, fins i tot si el resultat no té un format digital. Assumeixo que quan parles d’art tradicional et refereixes a pintura, fotografia analògica, escultura, etc. No voldria que aquest tipus d’art es convertís en obsolet, perquè ha demostrat que és una forma extremament valuosa d’expressió humana. Hi perdríem molt… No hauríem de veure el format digital com un mitjà que pot reproduir-ho tot, sinó que n'hauríem de trobar la singularitat. M’agradaria veure l’art digital al mateix nivell que les altres formes d’art establertes, no en termes de mercat, sinó en relació amb la capacitat de produir art.

En quins projectes treballa ara?

A la Bioart Society treballem en diversos programes multianuals. Tot just hem acabat FeralLabs, en el qual hem format part d’una xarxa que ha explorat treball de camp i al laboratori. Som al mig del projecte Biofriction, amb Hangar Barcelona com a soci que lidera el projecte. I acabem d’iniciar Art4Med −en la intersecció de l’art, la salut i la recerca biomèdica− i el programa ArcHIVE, una plataforma digital col·laborativa enfocada al biomedia. Ambdós són finançats per Creative Europe i ens permeten treballar amb un grup fantàstic de col·legues. També dirigim dues col·laboracions amb països nòrdics: m/other becomings, una anàlisi posthumana de la maternitat, i STATE OF THE ART NETWORK, una organització de grans dimensions que inclou artistes i professionals que busquen maneres de fer front a l’Antropocè. Aquests projectes ens tindran ocupats dos anys i donaran lloc a produccions artístiques, exposicions, congressos, laboratoris de camp, workshops, residències...

Podeu seguir els nostres programes al web http://bioartsociety.fi i subscriure-us al butlletí, a més de seguir-nos per les xarxes socials.

Enllaços relacionats