«La COVID-19 demostra la importància de la tecnologia en l'acompanyament del pacient, una tasca inherent a la infermeria»

 Foto: Marc Fortes

Foto: Marc Fortes

12/05/2020
Imma Alberch
Marc Fortes, infermer i responsable del portal Infermera virtual

 

Amb motiu del Dia Internacional de la Infermeria, que se celebra el 12 de maig, entrevistem Marc Fortes, infermer i coordinador del projecte Infermera virtual del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), una innovadora proposta d'educació per a la salut que comparteix el compromís de l'eHealth Center de la UOC amb la salut digital i l'empoderament de la ciutadania. 

Marc Fortes és infermer d'atenció domiciliària. Està especialitzat en tecnologia i educació per a la salut, i desenvolupa la seva tasca professional com a responsable d'Infermera virtual, un portal d'educació per a la salut que proporciona recursos i informació sobre salut a la ciutadania. Fortes, que va col·laborar en el MOOC sobre Alfabetització per a la Salut coordinat pels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC,  també treballa a la Fundació TIC Salut, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i actualment és un dels infermers voluntaris que treballen per pal·liar la pandèmia de la COVID-19.

 

Com ha evolucionat la professió de la infermeria en aquest darrer segle?

Tot i que la base de la nostra professió segueix essent la mateixa, hi ha hagut canvis per adaptar-se a les noves tecnologies i sobretot als nous funcionaments socials. La infermera sempre ha intentat emprar les millors eines disponibles per oferir les millors cures a les persones, i, quan evolucionen les eines, nosaltres també ho fem com a professionals.

Un dels aspectes més destacats de la nostra feina és l'acompanyament de les persones, que fem des dels inicis de la infermeria amb Florence Nightingale. És molt important, perquè, a vegades, no els pots oferir solucions de salut però les pots acompanyar, i això les fa estar més tranquil·les. La tecnologia tindrà un paper important en el terreny de l'acompanyament i els infermers hi tindrem molt a dir, ja que en som experts. Avui, amb la COVID-19, l'acompanyament també consisteix a facilitar als pacients fer videotrucades amb els familiars.

Malauradament, continua essent una professió sovint menystinguda per les administracions, tot i ser dels professionals de la salut més ben valorats pels pacients. Possiblement, el fet de ser una professió majoritàriament femenina ha influït negativament en el reconeixement de la nostra tasca, però la societat va evolucionant cap a un espai més igualitari, i penso que a la llarga es revertirà aquesta situació.

En aquest context de canvi, des del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona heu creat el portal Infermera virtual. Per què?

Al Congrés Mundial de la Promoció de la Salut de l'any 2005 s'arriba a la conclusió que cal intentar aprofitar l'evolució tecnològica perquè l'educació per a la salut arribi de manera més equitativa a tota la població. És cert que les TIC encara no arriben a tot el món de la mateixa manera, però sí que s'han estès brutalment i en aquell moment això va fer pensar que un projecte com Infermera virtual permetria un accés més universal al coneixement. 

El COIB va posar en marxa el projecte l'any 2009. Es van recollir diverses iniciatives d'infermers que ja havien anat engegant petits projectes virtuals a Catalunya que ajudaven a evitar desplaçaments innecessaris de pacients. Infermera virtual va aglutinar aquestes idees i va començar a fer contingut de salut validat, que pogués arribar a la població i que el col·lectiu d'infermeria pogués utilitzar. A banda de l'objectiu inicial de fer arribar la informació a tothom, també volíem oferir confiança a la xarxa creant un contingut correcte, proporcionar informació basada en l'evidència científica, i també altres continguts que, malgrat que no hi hagi una evidència clara, sabem que funcionen.

Quins són aquests continguts que funcionen?

En el context de la cura sovint hi ha aspectes emocionals que nosaltres cobrim i que són difícils de mesurar, però els fonamentem i els adjuntem al portal web. Per exemple, en el context actual de la COVID-19, un pacient que ha passat per una UCI intubat, quan es desperta, no pot veure la família. Fisiològicament i biològicament, segurament es recuperarà igual de bé tant si veu els familiars com si no, però el fet de fer una videotrucada amb la família pot alleugerir-li el malestar, i és probable que no hi hagi evidència científica sobre això. 

En què consisteix i com funciona Infermera virtual?

És un fons documental virtual, que gairebé diria que és el repositori de coneixement infermer més important que tenim a l'Estat espanyol. És obert i gratuït, seguint aquest objectiu inicial de garantir un accés universal. Treballem a partir de les fitxes «què cal saber», que inclouen una explicació global d'una situació, per exemple, de l'embaràs o del dol. Com que són molt extenses, n'intentem fer materials més concrets en forma de guies, videoconsells i infografies. Això ens permet difondre-ho a les xarxes socials i els infermers poden lliurar el material als pacients. L'objectiu és que la informació arribi a tots els públics.

Quina acollida ha tingut per part dels professionals i de la població? 

Ens centrem en la província de Barcelona, perquè formem part del COIB. Treballem amb centres d'atenció primària (CAP) i hospitals, i fem formació contínua per explicar les eines i els nous continguts. Quan ens desplacem als centres, els professionals ens estan molt agraïts, els sembla una eina interessant i que utilitzen. Moltes vegades venen professionals de la salut d'altres disciplines com la medicina, el treball social o la fisioteràpia, que també agraeixen aquest repositori, perquè sovint els serveix per donar resposta a temes que no coneixen. A més, ens consta que a l'Amèrica Llatina hem tingut molt bona acollida, ens utilitzen universitats i hospitals, aprofiten molt el nostre contingut i ens ho fan saber. Actualment tenim unes 110.000 visites mensuals al web i 29.000 seguidors entre les xarxes socials que utilitzem (Twitter, Instagram, YouTube i Facebook).

No oferim un contingut tècnic, ja que ens adrecem a la ciutadania, però pot fer servei a la infermera o infermer. Quan has d'explicar a un pacient com ho ha de fer per administrar-se l'heparina, és més fàcil si acompanyes l'explicació d'una infografia que ho indiqui. Som experts en educació per a la salut i fem un treball molt exhaustiu a l'hora de generar aquests continguts, perquè l'objectiu és que s'acabi entenent i que no hi hagi confusió: això és un valor afegit interessant del nostre projecte. 

Heu notat un canvi d'hàbits de la població en l'ús del portal durant aquesta crisi de la COVID-19?

Hem notat un repunt important de visites al web, diria que potser un increment d'un 30 %. Suposo que la gent també té més temps de buscar, i sobretot és conscient que part de la solució és a les seves mans. El nostre mantra de «dotar d'autonomia les persones perquè tinguin capacitat de decidir sobre la seva salut» sembla que fa efecte i la gent veu que s'ha d'informar i que ha d'estar atenta. Això sí, hem mantingut el nombre habitual de consultes per mitjà del nostre web o de les xarxes socials; això ens ha sorprès perquè pensàvem que rebríem més consultes, però també és cert que han sorgit aplicacions i altres canals d'informació oficials: tothom s'ha bolcat a donar informació sobre la COVID-19.

Què aporta el portal Infermera virtual al context de la COVID-19?

Nosaltres ens hem centrat molt en les criatures. Vam fer una guia per explicar-los què era el SARS-CoV-2 i va funcionar bé; la tenim penjada al web i ens consta que ha voltat bastant pel món. D'altra banda, ens vam centrar en un joc per a infants més grans de sis anys, Missió Gulnac, que és un joc d'imprimir i jugar que es pot baixar des del web i està pensat com un contingut d'educació per a la salut en format lúdic. És col·laboratiu; tots els jugadors tenen un objectiu comú i no rivalitzen entre ells. A part d'això, també hem obert un consultori gratuït, adreçat a persones grans i cuidadors. Finalment, tenim un espai de preguntes freqüents i un repositori sobre la COVID-19 que anem actualitzant.

Consideres que els currículums dels graus universitaris d'infermeria estan adaptats als entorns virtuals on es treballa avui dia?

Rotundament no. Penso que cal una transformació molt gran a nivell del grau. Sí que és cert que hi ha algunes universitats, potser més les privades, que aposten més per aquest tipus d'itinerari més tecnològic, però en general no és així. Els professors no han vist el potencial de les TIC, i quan els professionals de la infermeria acaben els estudis i comencen a exercir la professió, han d'aprendre a aplicar totes aquestes eines. Igual que ensenyen com funciona un respirador o un monitor, estaria bé que també se centressin en les TIC i tot el que poden aportar a la nostra professió.

Quins reptes de futur té la professió d'infermeria?

Penso que el nostre futur passa indubtablement per un reconeixement social que es materialitzi en fets. A part d'això, tenim el repte de tirar endavant projectes que encara no desenvolupa ningú, com l'acompanyament telemàtic; penso que nosaltres l'hauríem de liderar i regular des de la nostra visió global de la persona, que integra totes les dimensions de la persona i del que nosaltres anomenem «activitats de la vida diària».

Partim d'una visió holística de la persona, que té quatre dimensions: la biològica, la psicològica, la social i l'espiritual. Per tal de mantenir l'equilibri entre aquestes quatre dimensions i una bona qualitat de vida, cal que les persones duguin a terme les vuit activitats de la vida diària: respirar, menjar i beure, moure's, reposar i dormir, eliminar, treballar i divertir-se, evitar perills i, finalment, comunicar-se de manera saludable. Les tecnologies d'acompanyament telemàtic i de l'àmbit assistencial que apareguin en un futur pròxim haurien d'incorporar aquesta visió global que tenim el col·lectiu d'infermeria. És un repte important.

Consideres que, arran de la crisi de la COVID-19, la societat prendrà més consciència de la tasca dels infermers i infermeres als centres de salut?

Penso que algunes persones sí que ho faran perquè ho hauran viscut de prop, però això abans també ens passava. Quan algú té algun problema de salut i veu que la infermera o infermer és la persona que t'ajuda a caminar per aquest camí de la malaltia a la salut, automàticament pren consciència de la nostra tasca. Segurament amb la COVID-19 passarà una mica el mateix; totes les persones que amb tota la bona intenció del món surten a aplaudir a les vuit, cosa que agraeixo profundament, si no han tingut contacte directe amb nosaltres molt probablement s'acabaran oblidant de la tasca que hem estat fent, i tot tornarà a la normalitat. Tant de bo m'equivoqui.

Aquest 2020 és l'Any Internacional de la Infermera i la Llevadora i la veritat és que hem agafat una manera dura de celebrar-lo, treballant imparablement i perdent algunes de les companyes que han mort en aquesta pandèmia. Com a infermer, penso que cal reivindicar més reconeixement, no solament de les administracions, sinó també dels mitjans de comunicació; la nostra feina té interès i seria bo que els mitjans ho expliquessin, cosa que donaria més visibilitat a la nostra professió. Malgrat tot, si això no passa, seguirem tenint cura de les persones les 24 hores del dia dels 365 dies de l'any, com hem fet sempre.