«L'ensenyament no pot ser lliurar tasques que no t'interessen gens»

 Foto: UOC

Foto: UOC

27/02/2020
Joan Antoni Guerrero
Xavier Pascual, emprenedor de la UOC

 

Xavier Pascual té el màster universitari d'Educació i TIC (E-learning) de la UOC, del qual després va ser professor col·laborador. També és el creador de l'empresa emergent BeChallenge, una plataforma que busca potenciar la creativitat mitjançant el pensament crític a partir de metodologies actives, que té el suport de Hubbik, la plataforma d'impuls a l'emprenedoria de la UOC. BeChallenge ha estat finalista del programa anual d'emprenedoria SpinUOC; ha participat en EduTECH Emprèn, iniciativa per a l'impuls de projectes educatius, i ha format part de l'estand de la UOC en el 4 Years From Now (4YFN), la fira d'empreses tecnològiques emergents del GSMA MWC. Pascual ha estat un dels organitzadors de la jornada EdTech BCN, dins del Tech Spirit, un esdeveniment organitzat in extremis per a emprenedors després de la cancel·lació del GSMA MWC i, per tant, també del 4YFN. En aquesta entrevista, Pascual explica l'experiència d'haver organitzat un esdeveniment en només quatre dies i parla de les qüestions principals que s'hi han portat a debat. Els reptes de la tecnologia en l'ensenyament requereixen buscar l'estímul dels estudiants i ajudar-los a trobar els seus propis camins d'aprenentatge. Pascual defensa que en aquest escenari de transformació educativa Catalunya ha esdevingut un referent mundial.

 

El Tech Spirit s'ha organitzat alternativament en suspendre's el GSMA MWC i per tant el 4YFN. Ha estat un exemple de reacció ràpida del sector de la tecnologia per a organitzar-se. En el cas d'EdTech BCN també ha estat així o ja el teníeu formulat?

No, s'ha generat en quatre dies, amb 30 ponents i 375 assistents registrats. La comunitat a Barcelona és molt forta i quan hi ha absència d'un esdeveniment de referència, sigui el GSMA MWC o el 4YFN, la gent troba a faltar aquest moment de trobada per a potenciar sinergies i compartir projectes.

En tot cas, demostra el que és capaç de fer el sector en molt poc temps, posar-se d'acord tan de pressa.

Em sembla fascinant que hàgim aconseguit reunir en aquestes jornades tanta gent per a parlar d'una qüestió tan concreta com és la tecnologia i l'ensenyament. No sé si ha passat altres vegades, però diu molt de la mateixa comunitat. Es va fer una crida des del Tech Spirit i, a partir d'aquí, sense que ens ho demanessin, nosaltres ho vam proposar. Hi ha aquesta proactivitat, aquesta voluntat de voler ser forts, de tirar endavant i de ser referents. Gràcies a això també hi ha una referència a Europa.

A les jornades heu volgut tractar específicament els reptes de futur en el sector de l'EdTech. Quins són els reptes principals que es plantegen?

El focus és quin és l'estat en el qual ens trobem en el sector de l'EdTech i quin és el futur que veiem. No en el sentit de més tecnologia. Al final, és un dels sectors amb més potencial de creixement en els pròxims anys, segons els estudis que hi ha actualment. Com a sector cal tenir clar cap a on anem i per a què hi anem: per omplir les aules de tecnologia?, és aquesta la nostra finalitat?, o bé és ajudar a la transformació educativa? És aquí on realment l'EdTech hauria d'ajudar els professors perquè no visquin com un problema aquest procés de transformació. La tecnologia ha de ser un element per a millorar la vida de les persones. A l'EdTech la tecnologia ha de ser un element per a millorar la vida dels estudiants, dels docents, la qualitat educativa, i no simplement per a guanyar atractiu perquè és digital, hi ha coloraines, pots tocar pantalles i tens avatars. El futur de l'EdTech no s'hauria de tractar d'això. La tecnologia ha de ser un element per a millorar la vida dels estudiants i per a poder construir una tecnologia per a l'ensenyament amb bases pedagògiques sòlides.

Parlaves a la primera taula rodona sobre la necessitat de buscar l'estímul per a treballar en projectes. Una pantalla amb colors, com dius, no és l'estímul. On és aquest estímul?

Primer vegem què és el que ha passat. El que ha passat és la digitalització. Hem portat el que fèiem del paper al digital i això ja s'ha considerat un element de valor. Però al final això no és un element de valor. És un element suposadament d'atracció per als estudiants. Però aquesta atracció és superficial, per a l'aprenentatge no serveix. Que donis una tauleta a un estudiant i que vagi tocant botonets perquè sí... l'atractiu per a l'estudiant durarà un temps limitadíssim i l'ensenyament no consisteix en això. Per tant, hem d'aconseguir que l'EdTech vagi molt més enllà. L'estímul està en els interessos dels estudiants. Si et plantegen coses que no t'interessen gens ho faràs perquè t'ho demanen. Però això no és aprenentatge, això és lliurar tasques. Aquest no pot ser l'ensenyament que vivim. Per això actualment tenim tanta gent penjada que no sap què fer amb la seva vida. Perquè ha lliurat tasques i mai no ha tingut clar per què estava allà, quins eren els seus interessos i allò que la movia. L'estímul despertarà una emoció que et comportarà una motivació per a portar a terme un aprenentatge. I l'aprenentatge és profund quan hi ha aquest estímul.

Però això pot ser difícil en l'entorn actual. Molta gent es pot sentir aclaparada per tantes opcions com té i potser no sap quin és el seu interès...

Això és cert. Amb relació a la personalització de l'aprenentatge, també has de tenir clara una cosa. A l'hora de buscar aquest interès, tan proper com sigui possible als interessos dels estudiants, nosaltres plantegem reptes perquè ens donen una visió més oberta, ens donen l'oportunitat que, en una temàtica, cadascú s'orienti cap a on hi hagi els seus interessos. Des del començament, els plantegem el repte pel qual volen treballar. I a partir d'aquí jo t'ajudaré que treballis els elements que et donin els coneixements per a poder resoldre aquest repte de manera concreta. I això, en si mateix, és un repte per al professorat. Perquè el professorat el que ha de saber molt bé és com poder ajudar els estudiants, com acompanyar-los, com guiar-los i com dissenyar aquests escenaris d'aprenentatge. El que vivim no és un canvi, és una transformació. I som aquí en el sector d'EdTech perquè considerem que podem aportar valor a aquesta transformació. Però és un repte per al mateix professorat: poder adaptar-se tant com sigui possible als interessos dels estudiants.

I com es pot fer perquè tota la gent que treballa en ensenyament tingui aquesta mateixa visió?

És un element complex de tractar. Hi ha un eix vertebrador de tot plegat que és la vocació que hi ha darrere de les coses que fem. A una persona que està en docència, que és el que la mou? Perquè si et planteges sortir de la teva zona de confort, primer hauràs de valorar si val la pena sortir-ne. Si no tens altre remei perquè l'onada se t'emporta, hauràs de decidir si puges a la barca o si l'abandones i te'n vas a una altra banda. Però això també és un filtre de cara a l'ensenyament. La coincidència amb aquesta visió ve primer de tot per un filtratge, un element vertebrador que és la vocació que tenim, la de construir aquestes vides i camins d'aprenentatge dels nostres estudiants. A partir d'aquí acompanyar el professorat en un procés de formació. Hi pot haver una vocació, però qui la té pot no saber com actuar. No és tan senzill. A les facultats d'educació no s'ha ensenyat fins fa molt poc com podem dissenyar escenaris d'aprenentatge. Aleshores també hem d'ajudar en aquest procés de transformació: des de les empreses que són del sector de l'EdTech fins a les institucions públiques. És un esforç de tots els sectors involucrats.

Per tant, hi ha una part de voluntat política, però els tempos aquí són més lents...

Penso que òbviament sempre que ens movem en termes privats les coses es mouen molt més de pressa i són més senzilles perquè no hi ha tants interlocutors. En l'esfera pública crec que ha d'existir una aliança amb actors privats que volen ajudar en aquesta transformació educativa, com en certa manera ja es fa. Catalunya és un referent mundial bastant potent del moviment de transformació educativa que s'està generant. S'han de seguir els principis de col·laboració publicoprivada. Això ha d'ajudar a dinamitzar l'acompanyament del procés de transformació, que no és a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini.

Atès l'èxit que heu tingut amb aquest esdeveniment organitzat in extremis, us plantegeu repetir-lo?

L'èxit que ha tingut aquest esdeveniment hauria de fer pensar la Generalitat i la direcció de l'associació Global System for Mobile Communications (GSM). Que no s'oblidin de l'EdTech, perquè hi ha moltes línies, però aquesta és molt important i rellevant perquè és el que ens ajuda a construir, ajuda els docents a construir el procés de transformació educativa. Estem construint debat i reflexió sobre el que volem, aquí no fem una fira comercial. Volem tenir una mirada crítica, la nostra voluntat és poder tenir un espai en el qual es puguin fer aquesta mena de debats. Al 4YFN no tenim ni categoria, estem en la d'«altres» i això es pot entendre una mica com menysprear una línia que té un potencial molt important per a la societat i també per al mercat.