«El "big data" aporta coneixement sobre les necessitats de la població i permet fer polítiques socials millors»

 Fundació iSocial

Foto: Fundació iSocial
A la foto: Toni Codina, director de la Fundació iSocial

16/01/2020
Cristina Sáez
Toni Codina, director de la Fundació iSocial

 

Espoo és la segona ciutat més important de Finlàndia després de la capital, Hèlsinki. Amb mig milió d'habitants, aquest municipi és pioner al món a implementar eines de tractament massiu de dades per a millorar la planificació de les polítiques i els pressupostos socials, i també per a acollir millor els nouvinguts, que han augmentat de manera considerable els darrers anys.

Disposar de dades —big data— i saber-les treballar —aprenentatge automàtic— permet obtenir un coneixement més profund i real sobre les necessitats de la ciutadania i planificar, així, polítiques de prevenció, com fan a la ciutat finlandesa. Tanmateix, tot i els beneficis que comporta l'ús del big data i la intel·ligència artificial per a extreure'n patrons i models predictius, en l'àmbit dels serveis socials encara no és una pràctica gaire estesa internacionalment.

En aquest sentit, la Fundació iSocial, que va néixer el 2018 a Barcelona amb l'objectiu, precisament, d'impulsar la innovació en el sector dels serveis socials a Catalunya, ha organitzat, en col·laboració amb la UOC, un cicle de reflexió sobre mineria de dades i serveis socials. Entre els bastidors d'aquest cicle, el primer que es fa a Catalunya sobre aquesta temàtica, hi trobem Toni Codina, el director d'iSocial i exdirector general de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (2007-2018).

 

Quina és la situació del sector dels serveis socials a Catalunya?

És un sector en construcció. Tot i ser la quarta pota de l'estat de benestar, l'última que va néixer, encara és un sistema inacabat i en el qual persisteixen greus dificultats de finançament. Només cal pensar en la Llei de la dependència a Espanya, que ara per ara no s'ha acabat de desplegar i que arrossega importants deficiències pressupostàries i organitzatives. Alhora, les administracions locals, els ajuntaments i els consells comarcals, que gestionen els serveis socials principals i són a la primera línia, tenen moltes dificultats per a poder disposar d'uns serveis a l'alçada del que la societat necessita, i el lideratge de la Generalitat no té per ara la musculatura suficient.

Disposar de més i millors dades pot ajudar al progrés del sector?

Indiscutiblement. El big data pot aportar coneixement, evidències que permetin que les administracions coneguin millor les necessitats de la població de cada territori. A partir de les dades i emprant algoritmes d'intel·ligència artificial en podem extreure, en primer lloc, patrons massa difícils d'obtenir manualment; en segon lloc, podem analitzar tendències i, finalment, podem preveure l'evolució de les necessitats en els diferents àmbits de la intervenció social, des de l'atenció domiciliària de la gent gran fins a la pobresa energètica, els serveis de suport a les persones discapacitades, l'atenció a la infància maltractada i tants altres.

Dissortadament encara avui, i a diferència d'altres sectors, com ara el de l’ensenyament o el de la salut, els serveis socials continuen molt abocats a donar resposta a situacions d'emergència. L'espiral imparable d'acció-reacció davant de noves necessitats i reptes socials dificulta la planificació, la prevenció i la inversió de recursos, temps i esforços en la innovació a mitjà i llarg termini. Així doncs, la generació de coneixement ha d'ajudar els serveis socials a planificar millor, a fer més eficients els pressupostos públics, a dissenyar polítiques socials millors i a enfortir les polítiques preventives. A més, el big data també permet avançar en la personalització dels serveis gràcies al coneixement i la segmentació dels diversos tipus d'usuaris.

No es fan millors polítiques socials per manca de coneixement real sobre les necessitats de la població o perquè no són una prioritat de les administracions locals?

Els pressupostos públics dedicats als serveis socials els darrers quinze anys han crescut sense parar, tant entre les administracions locals com a la Generalitat. Fins i tot van créixer durant l'època de crisi, quan la situació d'emergència social va fer que fos dels pocs capítols dels pressupostos que no es van veure afectats per retallades.

Tanmateix, tot i aquest augment pressupostari, el sistema no ha avançat en paral·lel des del punt de vista organitzatiu. Encara és un sistema poc intel·ligent, en el sentit que disposa de poc coneixement i poques evidències que ajudin a la presa de decisions, tant en el nivell macro com en el nivell micro.

Segurament té a veure amb el fet que és un sistema permanentment desbordat, tant institucionalment com en el dia a dia de les treballadores socials que atenen les persones. Però això no ho explica tot. La inestabilitat política, les pròrrogues pressupostàries o la conflictivitat competencial també són factors de debilitat.

En pot posar un exemple?

En el cas de l'atenció domiciliària, que és el segon contracte de molts ajuntaments després del de neteja, els consistoris no acostumen a tenir informació per a poder planificar una despesa tan important. Desconeixen com evolucionarà la necessitat i la demanda d'aquest servei i, per tant, elaboren el pressupost anual a cegues. En canvi, el sector de la salut fa quinze anys que treballa amb big data i sap, per exemple, que a la propera dècada es duplicaran els casos d'ictus a Catalunya, i tot el sistema sanitari, en conseqüència, ja s'està preparant per a adaptar-se a aquest nou escenari.

En aquest sentit, des d'iSocial, amb la col·laboració de la UOC, heu organitzat unes jornades de reflexió centrades en l'aplicació del big data als serveis socials.

Sí, és la primera vegada que es fan unes jornades a Catalunya posant el focus en els serveis socials. Vam inaugurar el cicle de reflexió el 25 de setembre i culminarà el 10 de març. Hi assisteixen, principalment, directius i tècnics d'ajuntaments i també entitats del tercer sector que busquen conèixer com poder utilitzar el tractament massiu de dades per a millorar la seva feina diària, de la mateixa manera que abans ho ha fet el sector comercial o el sector sanitari.

Els serveis socials encara són un sector molt artesanal, en el qual els qui es dediquen al treball social fan una feina molt personalitzada d'atenció a les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat, i en què hi ha pocs processos automatitzats. De fet, sovint l'automatització és vista com una amenaça i no com un suport necessari i útil. Encara hi ha massa pors i preguntes amb relació a l'ús del big data en serveis socials, i durant el cicle de reflexió intentem abordar-les i aportar-hi respostes.

Quin són els temes que vertebren aquest cicle?

En primer lloc, hem volgut mostrar i explicar els beneficis que pot aportar la introducció del big data i la intel·ligència artificial en el sector dels serveis socials, com ara enfortir les polítiques preventives, que tothom està d'acord que és importantíssima. O també per a la personalització dels serveis i el disseny d'un catàleg de serveis que s'adapti als diversos perfils d'usuaris.

En segon lloc, hem volgut debatre sobre els límits i els riscos d'emprendre aquest camí, tant des del punt de vista ètic com dels processos de treball dels professionals, o del respecte i la garantia dels drets de les persones usuàries dels serveis.

La privacitat de les dades, com passa per exemple amb les xarxes socials, seria un d'aquests punts controvertits?

Sí, amb l'afegit que en aquest cas estem parlant de persones més fràgils i amb més risc de vulnerabilitat dels seus drets: persones grans amb deteriorament cognitiu, joves que pateixen trastorns mentals, famílies nouvingudes amb poc coneixement de la llengua i de l'entorn, persones sense llar, etc. Per tant, cal ser molt més curós a l'hora de preservar els drets d'aquestes persones en l'ús de les seves dades, malgrat que el big data treballi generalment a partir de dades anonimitzades.

Quina és la contribució de la UOC en aquest cicle?

La UOC ens ha ajudat a organitzar el cicle de reflexió per mitjà de l'àmbit de ciència de dades en salut de l'eHealth Center, tant en el disseny de continguts i la identificació de ponents com en la moderació d'alguns dels debats. A més, amb diversos professors i investigadors d'aquest àmbit hem començat a impulsar projectes de recerca conjunts que ens aportin més coneixement sobre les oportunitats que pot oferir el big data per a fer avançar determinats àmbits dels serveis socials.

Fins ara la UOC havia fet recerca sobre big data en temes de salut, i per a iSocial és una bona notícia que també comenci a posar el focus en el sector dels serveis socials, com a part de la funció social de la universitat, perquè pot ser una aportació molt rellevant per a l'avenç de la nostra societat.