«Els videojocs ens ajuden a aprendre i a obrir les nostres perspectives»

 Foto: FUOC

Foto: FUOC

19/11/2019
Elsa Velasco
Jo Iacovides, professora de la Universitat de York, experta en la interacció persona-ordinador

 

Els videojocs demostren cada cop més el seu valor com a eines potents d'aprenentatge. En comptes de simplement entretenir, poden suscitar respostes emocionals complexes en els estudiants, motivar-los durant el procés d'aprenentatge i ajudar-los a integrar diferents punts de vista. El 3r. Simposi Internacional sobre Ludificació i Jocs per a l'Aprenentatge (GamiLearn'19), que va tenir lloc paral·lelament al Congrés CHI PLAY 2019, organitzat per la UOC a Barcelona, va reunir investigadors i experts de la indústria per a explorar el potencial dels videojocs i la interacció persona-ordinador en el camp de l'ensenyament.   

Jo Iacovides, professora d'Informàtica de la Universitat de York (Regne Unit), va participar com a ponent principal a GamiLearn'19, on la vam entrevistar sobre la seva recerca. El seu treball se centra en el paper de l'aprenentatge dins de l'experiència del jugador, com també en les experiències emocionals en el context del joc digital.

 

Quin tipus d'habilitats podem aprendre dels videojocs?

Moltes habilitats potencialment diferents. Per exemple, habilitats interpersonals quan juguem amb altres persones: mitjançant la col·laboració i la competició podem desenvolupar una àmplia gamma d'habilitats socials.

Podem aprendre habilitats específiques que són útils per a les nostres carreres professionals?

Hi ha qui pensa que hi ha possibilitats d'aprendre habilitats pròpies del segle xxi, com la resolució de problemes o la creativitat, que són cada cop més necessàries en els llocs de treball. Els jocs també obren les nostres perspectives, ens fan veure les coses des d'un altre punt de vista, i això pot ser molt útil en els llocs de treball per al tracte amb altres persones.

Ens pot donar un exemple d'un joc que ens ajudi a entendre millor els altres?

Sí. En el camp de l'atenció a la salut, de vegades es dona la culpa dels errors al personal mèdic i d'infermeria, tot i que hi ha un sistema més ampli que també hi intervé. És un exemple de la «cultura de la culpabilitat». Alguns dels nostres estudiants han creat un joc anomenat Nurse's Dilemma (El dilema de l'infermer), que, durant un dia, posa el jugador en el lloc d'un infermer i li fa prendre decisions difícils en escenaris complexos. Ha permès entendre a la gent quina és la perspectiva del personal d'infermeria i ha canviat la seva manera de veure l'atenció mèdica. Han entès millor els reptes als quals s'enfronta el personal mèdic i d'infermeria. El joc ha promogut un sentiment d'empatia.

Un altre exemple?

That Dragon, Cancer. És un joc creat per un pare sobre el seu fill petit, amb càncer terminal. També en aquest cas ens ajuda a entendre una perspectiva diferent. Aquest tipus de jocs ens fan reflexionar com a éssers humans i també ens ajuden a entendre'ns els uns amb els altres.

Per què els videojocs són bones eines per a aprendre?

Un dels motius principals és la idea de participar-hi, de dedicar-s'hi. De vegades, el que ens crida l'atenció és només un detall, alguna cosa innovadora o divertida i a la qual volem dedicar més temps. Els jocs també poden simular la pràctica i oferir situacions autèntiques de les quals podem aprendre. Això es veu molt en els jocs seriosos, en què, per exemple, un agent de policia pot aprendre tècniques per a entrevistar testimonis.

Què tenen els videojocs que ens atrauen tant?

En part és la interactivitat. Quan juguem, s'estableix una relació entre el joc i el jugador: el joc reacciona al que fem, i nosaltres reaccionem davant del joc. A més, els jocs ens plantegen reptes i després ens confirmen si ho estem fent bé o no. I una altra manera en què la gent s'hi pot implicar és mitjançant experiències emocionals complexes, una barreja d'emocions positives i negatives que capta la nostra atenció d'una manera més convincent.

Quins son els avantatges dels videojocs, en comparació amb altres eines d'aprenentatge, des de la perspectiva dels educadors?

A més d'oferir implicació, els jocs es poden jugar en línia o en el telèfon mòbil, per la qual cosa és més fàcil arribar a la gent d'una manera que no comporta necessàriament un ensenyament personalitzat.

I des de la perspectiva dels estudiants?

Faciliten l'accés a les oportunitats d'aprenentatge. A més, amb els jocs tens un entorn interactiu que et respon d'una manera molt més pertinent que, per exemple, si només fas seminaris o respons qüestionaris en línia.

Hi ha la idea que els videojocs són més apropiats per als nens que per als adults. Per què pensa que passa això?

Al meu entendre, això està canviant. Les persones que jugaven en els anys vuitanta ara són pares i juguen amb els seus fills. A més, hi ha noves tendències, com els jocs per a mòbils, que fan que sigui més fàcil jugar que amb comandaments complicats. Les dades demogràfiques ens confirmen que els jugadors són cada cop més diversos; en realitat, en els jocs per a mòbil, un sector cada cop més nombrós són les dones de quaranta a cinquanta anys. Les opinions de la gent estan canviant a poc a poc. Penso que la raó principal per la qual les persones grans juguen menys és probablement el temps; no es té tant de temps quan es treballa tot el dia o s'intenta formar una família.

L'experiència de jugar a un videojoc canvia amb l'edat?

Possiblement, però té més a veure amb el fet d'haver-hi estat exposat abans o no. Si tens de cinquanta a seixanta anys i hi has jugat abans, no hauria diferir tant de l'experiència d'un nen, mentre que si mai no hi has jugat gaire, serà una altra cosa perquè encara estàs aprenent com funciona. D'altra banda, les teves motivacions poden ser diferents. Algunes recerques demostren que els joves estan més preocupats per la competició que les persones grans, per exemple.

També podem aprendre dels jocs que no estan dissenyats expressament per a l'ensenyament?

Comencem a valorar els jocs com un mitjà en ells mateixos, de la mateixa manera que valorem els llibres o les pel·lícules, com una cosa que ens pot oferir diferents tipus d'experiències. Parlo de jocs com The Last of Us, jocs que contenen línies argumentals interessants, opcions difícils... Els estem veient madurar com a mitjans. Comencem a tenir jocs comparables a La llista de Schindler en el cinema, jocs que ens ajuden a apreciar el món que ens envolta d'una altra manera.