Com se sobreviu a la complexitat de fer ciència

  Foto: Unsplash.com / @kaleidico

Foto: Unsplash.com / @kaleidico

Un estudi de la UOC aposta per la cocreació en la recerca i per contrarestar pressions administratives, de finançament i excel·lència

Molts projectes de recerca necessiten la col·laboració ciutadana, sia perquè un grup de persones està afectat pels problemes que cal analitzar o bé perquè es beneficiarà de les solucions que es podrien proposar. A aquesta complexitat d'actors cada vegada més freqüent en l'activitat científica, se suma la cursa d'obstacles administratius, el tortuós camí per a obtenir finançament i la pressió per a aconseguir l'excel·lència científica. Enric Senabre, investigador de la UOC, ha analitzat la cocreació com a model per a facilitar el treball col·lectiu en la ciència.

La tesi Cocreació per a la transdisciplinarietat: adopció de disseny participatiu i gestió àgil de projectes en processos de recerca col·laborativa explora mètodes per a abordar de manera integral problemàtiques que impliquen el disseny de models participatius en projectes científics. «Es tracta de recerques que poden involucrar d'acadèmics de diferents disciplines, que poden treballar en diferents institucions, a persones o fins i tot entitats que no són expertes», apunta Senabre, autor de la tesi i investigador del grup Digital Commons (DIMMONS), adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

 

Investigar la recerca

Senabre ha estudiat l'aplicació en projectes de recerca d'una metodologia com Agile, que ja utilitzen moltes empreses digitals com Apple o Amazon, que consisteix a aplicar rapidesa i flexibilitat en els processos i treballar per petites fases en equips reduïts per a acordar les actuacions que cal resoldre. «He explorat com es poden idear i gestionar diferents pràctiques col·laboratives de recerca», apunta Senabre, i això ha donat peu a quatre articles científics que sustenten la seva tesi. El treball de l'investigador de la UOC es focalitza en desafiaments relacionats amb el disseny, la planificació i la gestió de projectes de recerca. La tesi ha tingut entre els seus principals objectius comprendre factors clau per a impulsar el disseny participatiu de projectes de recerca, com la comunicació, la  visualització, la transparència, la distribució de tasques, la generació de confiança, el compromís, la qualitat dels resultats o l'eficiència. Segons Senabre la ciència viu actualment un «augment de diversitat i complexitat en la seva planificació i gestió, especialment en contextos que són transdisciplinaris, és a dir, que abasten diferents disciplines i col·lectius». Per això, la seva anàlisi ha cobert «des de les etapes inicials difuses, i no sempre estructurades durant el disseny d'una recerca, fins a les fases de desenvolupament a partir de la seva planificació», afegeix.

A la tesi, Senabre ha fet una anàlisi qualitativa i quantitativa de projectes del seu propi grup, DIMMONS, i també de la Universitat de Barcelona (UB) i del britànic Centre for the Evaluation of Complexity Across the Nexus (CECAN). La seva recerca proposa un conjunt d'eines pràctiques per al disseny, la planificació i la gestió col·laborativa de la ciència transdisciplinària. Segons l'investigador, la cocreació no solament contribueix a integrar la diversitat i la gestió de la complexitat, sinó que ajuda en la presa de decisions, gràcies a tècniques de visualització que poden facilitar dinàmiques de comunicació i mecanismes que permeten ser resolutius en moments de discussió. Senabre assenyala que la cocreació millora la transparència en el treball, contribueix al compromís i a la creació de confiança. Entre altres aspectes, l'investigador ha considerat tècniques com l'anomenat pensament de disseny —design thinking, en el seu terme original—, el coneixement i l'aprenentatge organitzatiu, la participació pública en recerca o l'estudi de la ciència en equip —en origen, science of team science. Com a mostra, un dels projectes científics en què es va aplicar la metodologia i anàlisi proposats per Senabre va ser STEMForYouth, una recerca europea, finançada pel programa marc Horizon 2020 en la qual participa la UB, per a fomentar les carreres de ciència i tecnologia entre la joventut, en què es van organitzar experiències de cocreació amb grups d'un centenar d'estudiants de Barcelona.

La proposta d'Enric Senabre aspira a ser una ajuda per a afrontar la complexitat de l'activitat científica, que va més enllà de l'acadèmia o del laboratori, ja que ha de conviure amb el no sempre fàcil «equilibri entre tasques administratives, ritme accelerat i la pressió derivada de la competència pel finançament i l'excel·lència en recerca entre institucions científiques», opina l'investigador. Així, l'aportació de Senabre mitjançant la seva tesi, i especialment els materials de treball derivats, són d'ús lliure per a qualsevol persona o entitat interessada.

 

Articles de referència

Senabre Hidalgo, E.; Fuster Morell, M. (2019). «Co-designed strategic planning and agile project management in academia: case study of an action research group». Palgrave Communications (vol. 5, núm. 1, pàg. 1-13). <https://doi.org/10.1057/s41599-019-0364-0>

Senabre Hidalgo, E. (2019). «Adapting the scrum framework for agile project management in science: case study of a distributed research initiative». Heliyon (vol. 5, núm. 3, e01447).<https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2019.e01447>

Senabre Hidalgo, E. (2018). «Management of a multidisciplinary research project: a case study on adopting agile methods». Journal of Research Practice (vol. 14, núm. 1, article M2). <http://jrp.icaap.org/index.php/jrp/article/view/588>

Senabre Hidalgo, E.; Ferran-Ferrer, N.; Perelló, J. (2018). «Participatory design of citizen science experiments». Comunicar (núm. 54). <https://doi.org/10.3916/C54-2018-03>

UOC R&I

La recerca i innovació de la UOC contribueix a la solució dels reptes a què s’enfronten les societats globals del segle XXI, mitjançant l’estudi de la interacció de les TIC amb l’activitat humana, amb un focus específic en l’educació en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s’articulen entorn dels set estudis de la Universitat i tres centres de recerca, l’IN3, l’eLearn Center i l’eHealth Center.

Els objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

#expertsUOC

Enric Senabre

Investigador del grup Digital Commons (DIMMONS), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: