La UOC i la UAB impulsen una tecnologia per a facilitar la venda d'art digital i protegir-ne l'autoria amb bitcoins

  Foto:  Unsplash/Andr Franois McKenzie

Foto: Unsplash/Andr Franois McKenzie

BArt facilita la compra i venda d'art digital sense intermediaris grcies a la criptografia

Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) ha definit una tecnologia per a protegir l'autoria d'obres digitals —com ara canons o pel·lcules— i facilitar-ne la compra i la venda grcies al bitcoin, la primera moneda virtual descentralitzada del mn. Una tecnologia basada en criptografia, la cincia que crea xifres o codis per a mantenir continguts com a confidencials, per que tamb permet signar documents digitalment, assegurant-ne la integritat i l'autenticaci, propietats clau de les criptomonedes. La proposta dels investigadors impedeix la cpia il·legtima d'obres digitals i proporciona seguretat a les operacions entre compradors i venedors, sense necessitat d'intermediaris.

 

Democratitzar el mercat de l'art

Cristina Prez-Sol, investigadora del grup de recerca K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON) -adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)- i dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci de la UOC, juntament amb Jordi Herrera, investigador del Departament d'Enginyeria de la Informaci i de les Comunicacions de la UAB, han desenvolupat la tecnologia BArt, tal com s'ha publicat en la revista cientfica Concurrency and Computation: Practice and Experience. Es tracta d'una «capa per sobre de la tecnologia de bitcoin, que n'aprofita tots els avantatges, com ara el funcionament basat en un registre comptable distribut, pblic i transparent, en qu totes les transaccions sn pbliques», apunta Prez-Sol. A ms, BArt proporciona traabilitat, ja que els artistes poden fer un seguiment de les seves obres d'art, i seguretat, perqu els propietaris dels actius poden demostrar criptogrficament la seva propietat i aix fer prcticament impossible la suplantaci. Una altra de les seves fortaleses s evitar la censura, ja que «tecnolgicament no hi ha cap manera de prohibir les obres ni d'evitar les transaccions entre artistes i compradors», puntualitza la investigadora de la UOC.

La tecnologia tamb destaca per la seva descentralitzaci, ja que no hi ha cap autoritat central encarregada del sistema, com podrien ser els bancs en el cas d'operacions amb divises. Aquesta caracterstica, segons els investigadors, ajuda a «democratitzar el mercat de l'art, ats que el sistema proposat pot ser til tant per a artistes consolidats com per als emergents per a comercialitzar les seves obres, perqu no s necessari cap intermediari per a la distribuci o la comercialitzaci».

 

Funcionament

«Creem tokens —nom que reben els actius digitals desenvolupats a Bitcoin— que representen drets sobre obres d'art, per podrien aplicar-se a qualsevol contingut digital, com ara canons o pel·lcules. Els autors atorguen un valor als drets sobre una determinada obra en bitcoins», detalla Cristina Prez-Sol. «La tecnologia emprada, blockchain, permet fer les operacions de compra i venda sense tercers, per exemple, distribudors, que es puguin quedar amb una part dels beneficis», afegeix. BArt permet intercanviar els drets per bitcoins per a poder comercialitzar-los i protegeix les obres digitals, de manera que es pot demostrar amb claredat qui n's el propietari. A ms, pel que fa a la censura, en ser un sistema molt distribut i descentralitzat, «s molt difcil que una productora, o fins i tot una autoritat d'un estat, si no li agrada, pugui evitar-ne la venda», relata la investigadora de la UOC.

Els autors poden vendre les seves obres, o fins i tot cpies o visualitzacions que, en definitiva, se'n puguin fer. La tecnologia definida per la UOC i la UAB «funciona com una capa per sobre de la tecnologia de bitcoin. s un cas similar al que significa internet, que representa una capa a sobre de la qual funcionen altres aplicacions, com ara els webs o la telefonia per IP (VoIP)», explica Cristina Prez-Sola. Els investigadors han dissenyat un protocol que aprofita la infraestructura existent, amb les propietats criptogrfiques i els seus avantatges. «s a dir, no hem dissenyat un sistema diferent inspirat en bitcoin, sin que l'integrem. Hem detectat altres solucions que proposen alternatives similars, per no estan prou madures, per exemple, no faciliten la compra o no defineixen com evitar la censura», detalla la investigadora.

La tecnologia BArt fa servir un coixinet (hash) com a identificador nic dels continguts digitals per a incloure'ls en transaccions de cadena de blocs de bitcoin amb un format concret que especifica el protocol codefinit per les universitats. Els usuaris noms necessiten disposar d'un moneder (wallet) de bitcoins i d'un programari estndard d'interacci que es fa servir per a operar-hi, fent i rebent transferncies, que caldr adaptar per a interpretar el protocol. La tecnologia planteja fer servir representacions d'actius (assets) i intercanvis d'actius digitals (tokens) a sobre de bitcoin, grcies a uns protocols coneguts com a monedes de colors (colored coins), mtodes per a associar actius del mn real amb adreces a la xarxa bitcoin, com ara un objecte o una obra digital. BArt aprofita les monedes de colors i hi atorga un significat especial per a poder identificar les transaccions concretes, grcies a la implementaci dels moneders que determina el protocol creat. «Codifiquem les transaccions d'una determinada manera perqu tots els actors siguin beneficiats. I, quan alg compra, adquireix la clau per a desxifrar els continguts, que es poden visualitzar descarregant-la i combinant-la amb el contingut en qesti», explica Prez-Sol.

 

El secret de bitcoin

No s casualitat que el convertidor de moneda de Google Finance ofereixi entre les seves divises el bitcoin. Creada per un autor amb el pseudnim Satoshi Nakamoto, la pionera de les criptodivises aquest 2019 ha fet deu anys. Actualment hi ha ms de 18 milions de bitcoins minats en el mn i la seva cotitzaci, tot i que ha viscut temps molts ms prspers —el desembre del 2017 va tocar sostre amb un canvi de 17.000 euros per bitcoin—, est per sobre de 7.000 euros. L'any 2010 va tenir lloc la primera transacci de 10.000 bitcoins per simplement una pizza, ja que el canvi noms era d'uns pocs centaus de dlar.

El bitcoin va nixer per a poder transferir diners entre persones des de qualsevol lloc del mn sense la necessitat d'un tercer —com ara un banc—, de manera annima, segura i en temps real. Per a operar amb bitcoins, qualsevol persona pot crear un moneder electrnic: de fet, hi ha ms de 10 milions d'usuaris. Les comissions per les transaccions sn molt baixes —de mitjana uns 25 cntims d'euro—, no es poden cancel·lar les transferncies i els usuaris sn els nics que tenen control sobre els seus diners. No hi ha cap persona, instituci, empresa o govern que controli el bitcoin, ja que aquesta supervisi de les transferncies recau en els milers de programadors, que duen a terme el que es coneix com a mineria. Es calcula que cada 10 minuts un bloc de transaccions s minat i que es reparteixen els beneficis d'aquesta acci entre els miners participants que s'han ocupat de la verificaci per mitj de clculs computacionals. El sistema est preparat perqu, d'aqu a un segle, l'any 2140, hi hagi 21 milions de bitcoins en circulaci i no se'n puguin minar ms. 

El bitcoin funciona grcies a la tecnologia anomenada de cadena de blocs (blockchain), una base de dades distribuda que s'articula com un gran registre per a anotar transaccions o dades ordenades en el temps que s'emmagatzemen de manera segura i sense mediadors. El sistema permet guardar una cpia de les dades i els detalls de cada transacci, de manera que els blocs de cadascuna s'enllacen com baules d'una cadena amb la garantia que no sn manipulables: no es poden ni esborrar ni modificar.

 

Article de referncia

Prez-Sol, C.; Herrera-Joancomart, J. «BArt: Trading digital contents through digital assets». Concurrency and Computation: Practice and Experience. DOI:<https://doi.org/10.1002/cpe.5490>

 

UOC R&I

La recerca i innovaci de la UOC contribueix a la soluci dels reptes a qu s’enfronten les societats globals del segle xxi, mitjanant l’estudi de la interacci de les TIC amb l’activitat humana, amb un focus especfic en l’educaci en lnia i la salut digital. Els ms de 400 investigadors i 46 grups de recerca s’articulen entorn dels set estudis de la Universitat i tres centres de recerca, l’IN3, l’eLearn Center i l’eHealth Center.

Els objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions i el coneixement obert sn eixos estratgics de la docncia, la recerca i la innovaci de la UOC. Ms informaci: research.uoc.edu.

#expertsUOC

Cristina Prez Sol

Investigadora dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci i del grup de recerca K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON), de l'IN3

Expert/a en: Informtica, Multimdia i Telecomunicaci

Àmbit de coneixement:

Enllaos relacionats