La Beckett i la UOC organitzen un cicle dedicat a la mort

  Foto: UOC

Foto: UOC

16/09/2019
Anna Torres Garrote
Xerrades, lectures i altres activitats donaran forma a Memento mori. Recordem-nos de morir, cicle comissariat pel professor Jaume Claret

La Sala Beckett celebra el seu 30. aniversari amb una temporada dedicada a reflexionar sobre la mort. Ha comptat, un any ms, amb la col·laboraci de la UOC. Espectacles, lectures, xerrades, tallers i col·loquis postfunci donaran forma a Memento mori. Recordem-nos de morir, comissariat pel professor dels Estudis d'Arts i Humanitats Jaume Claret. El cicle arrencar aquest mes de setembre i s'allargar fins al maig del 2020.

 

La programaci teatral de la Beckett d'aquesta nova temporada t la mort com a denominador com. s per aix que les activitats que s'han pensat amb la UOC abordaran el mateix tema, per ho faran «des de diferents perspectives», remarca Claret. El cicle analitzar la mort «des del tractament de la mort mateixa, des del vessant acadmic, com a fet poltic i histric, amb mirada artstica i com a mot potic», explica el professor de la UOC. A partir d'aquesta multiplicitat de mirades i interpretacions, «plantegem una srie d'activitats que ens permetin un acostament multidisciplinari i, sobretot, desacomplexat a la mort», conclou l'historiador.

La programaci del cicle, a banda dels espectacles, inclou les activitats segents:

 

La mort del Spiens (15 d'octubre)

Considerar-nos doblement spiens sembla haver-nos fet oblidar la nostra mortalitat. I, tanmateix, com la resta d'espcies, la mort marca el final del nostre cam individual... i potser col·lectiu. Aquesta certesa ha marcat profundament moltes de les cultures i civilitzacions que ens han precedit, bastint al seu voltant un sistema de creences, de tradicions i, fins i tot, d'expressions culturals i artstiques. Parlar de la mort s tamb parlar de nosaltres, els spiens.

La xerrada anir a crrec de l'arquitecte Pedro Azara; la investigadora principal de l'rea de Demografia Histrica del Centre d'Estudis Demogrfics de la Universitat Autnoma de Barcelona, Joana Maria Pujades, i l'arqueleg i professor col·laborador dels graus d'Antropologia i Evoluci Humana i de Geografia, Histria i Art de la UOC Jordi Serrallonga.

 

Que no mori la llum (19 de novembre)

La mort s un dels grans temes de la literatura universal. Al llarg de la histria hi trobem aproximacions ben diverses, des del plany davant la prdua fins a l'evocaci lrica, passant per tpics tan coneguts com el carpe diem, el tempus fugit o el memento mori. Per s a la poesia, sens dubte, on trobem els exemples ms reeixits de literatura sobre la mort. A partir de l'antologia aplegada per Jaume Subirana Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals (Ara Llibres, 2009), volem fer una vetllada potica en la qual als versos clssics se sumin els poemes de Snia Moll i Jordi Pmias.

La xerrada anir a crrec de l'escriptor Jaume Subirana, la poeta Snia Moll i el professor de Llengua i Literatura a l'Institut Mrius Torres de Lleida Jordi Pmias, que ho fou durant trenta anys.

 

El silenci dels altres (21 de gener)

La mort s tamb histria, i histria que no passa. Arran de la repressi desfermada durant la Guerra Civil i la posterior postguerra, milers de persones van ser assassinades o executades sumriament a Espanya pels revoltats el juliol del 1936. La dictadura va estendre un tel d'ignomnia i silenci damunt d'aquests desapareguts que la democrcia no ha sabut corregir. Excepte casos concrets, ni les seves restes han estat recuperades, ni la seva memria dignificada, ni els seus familiars compensats. Rescatar del silenci aquestes morts i aquest dol segueix sent avui una tasca pendent, amb derivades poltiques, legislatives, socials i culturals. La memria (recuperada, vindicada, sancionada o proscrita) ha esdevingut central en moltes societats del nostre entorn, per tamb a casa nostra.

La xerrada anir a crrec de la directora de la Clnica Jurdica de la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears, Margalida Capell; el director de l'Observatori Europeu de Memries de la Universitat de Barcelona, Jordi Guix, i l'escriptor Francesc Sers.

 

El dol (11 de febrer)

L'aflicci causada per la mort d'una persona estimada no ha variat, per s les maneres de manifestar aquest dol, de conviure-hi i de compartir-lo socialment. La mort ha estat «marginada» de les nostres vides, per, en canvi, i paral·lelament a la secularitzaci de la societat, necessitem gestionar el dol ms que mai. A reds d'aquesta necessitat, han sorgit grups d'acompanyament a persones en dol, s'han format especialistes i s'han creat xarxes que cerquen com s'ha d'articular el dol contemporani.

La xerrada anir a crrec de la creadora del projecte Stillbirth, Norma Grau; la psicoterapeuta i experta en dol Alba Pays, i la psicloga al Programa de Prevenci de Sucidi i al Programa d’Atenci al Supervivent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Thas Tiana.

 

Six Feet Under (10 de mar)

Pel·lcules i sries de televisi han fet de la mort un dels seus grans temes: funerals, la vida en el ms enll, el dol... Grans i petites histries han tractat la mort o l'han incls com a part fonamental o parcial de les seves trames. Difcilment entendrem la histria del cinema sense Que bonic que s viure, El set segell, The Sixth Sense o Coco. O deixarem fora del podi de les millors sries Six Feet Under, Les Revenants, Lost o American Horror Story? Parlar del vincle entre la mort i la pantalla s repassar algunes de les obres ms rellevants de la histria del cinema i la televisi. 

La xerrada anir a crrec de la columnista d'El Peridico de Catalunya i crtica de cinema Desire de Fez i del tamb crtic cinematogrfic i professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC scar Gonzlez.

 

Morir dem (21 d'abril)

La mort s alguna cosa ms que la desaparici fsica d'un sser viu. La mort potser s absncia i caducitat, per tamb s presncia i eternitat. Aix, parlem de sobreviure a la mort, de superar l'obsolescncia programada dels nostres cossos, sigui virtualment o mitjanant una tecnologia que ha d'arribar. Juguem a esquivar la prpia finitud individual i col·lectiva a travs d'una petjada que pot ser cultural, social o meditica, i, malgrat tot, som mortals (o no).

La xerrada anir a crrec de la professora de la Universitat de Girona ngrid Guardiola, el poltic i escriptor Jos Mara Lassalle i l'analista de la societat digital Gens Roca.

Enllaos relacionats