El big data redibuixarà la història cultural de la primera meitat del segle XX

Foto: Unsplash/rawpixel

18/10/2018
Àngels Codina
La investigadora de la UOC Diana Roig Sanz ha rebut un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC) d'1,5 milions d'euros per a dur a terme el projecte.

El projecte MapModern demostrarà que l'àmbit iberoamericà va ser clau en la construcció de la modernitat, tant com ho van ser el francòfon, el germànic i l'angloamericà

Tot i que s’acostuma a considerar que la modernitat internacional es va originar en els àmbits francòfon, germànic i angloamericà, diverses fites demostren que en la primera meitat del segle XX l’àmbit hispànic i el lusòfon estaven a l’avantguarda cultural i que, per tant, van tenir un paper clau en la construcció de la modernitat. N’és una mostra que el primer cineclub es fundés a Barcelona el 1923 ―dos anys abans que a Londres― o que l’espanyol fos la primera llengua estrangera a què es van traduir les obres completes de Freud i un fragment de La metamorfosi de Kafka. No obstant això, l’impacte de les xarxes literàries iberoamericanes i dels seus mediadors culturals ha estat un aspecte ignorat en la història social i cultural europea i no europea del segle XX.

Escriure aquesta part oblidada de la història i trencar la idea que en la construcció de la modernitat hi va haver uns centres innovadors i unes perifèries que els van imitar són els objectius del projecte Social Networks of the Past: Mapping Hispanic and Lusophone Literary Modernity, 1898-1959 (MapModern), liderat per Diana Roig Sanz, investigadora Ramón y Cajal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El projecte combinarà mètodes computacionals i l’anàlisi quantitativa i qualitativa de dades massives (big dataamb perspectives de la història cultural i literària, estudis sobre traducció, sociologia, qüestions de gènere i comunicació. El resultat serà un mètode original, reproduïble i provat empíricament que permetrà estudiar les interaccions socials amb una aproximació global, cultural i descentralitzada.

Per a dur a terme el projecte, Roig Sanz ha obtingut una beca Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) ―una de les més prestigioses que atorga l’organisme europeu― dotada amb 1,5 milions d’euros. A la convocatòria d’enguany, s’hi van presentar 3.170 candidatures i d’aquestes només n’han estat seleccionades 18 d’espanyoles, 7 de les quals de Catalunya.


Un canvi de paradigma

Durant molts anys, el debat sobre el model centre-perifèria ha generat un gran interès i molta controvèrsia en l’àmbit acadèmic i, si bé s’ha arribat al consens que el sud d’Europa i altres regions no europees tenen un paper en aquest debat, encara és necessari un model metodològic que permeti fer una recerca empírica a gran escala i basada en les fonts, per a analitzar històricament les connexions i els papers dels diversos actors en diferents períodes, disciplines i espais geogràfics. 

MapModern proposa una metodologia innovadora basada en les fonts per a estudiar processos culturals a gran escala. S’aplicarà en un conjunt de dades ―extretes de manera automatitzada o manual i procedents de fonts documentals― i servirà per a analitzar com mitjançant les xarxes literàries iberoamericanes els mediadors culturals van contribuir a revitalitzar la cultura europea i els projectes polítics i culturals dels seus països d’origen. Els mediadors, tal com els defineix Roig Sanz, són «persones multilingües que van desenvolupar activitats i papers diversos que transcendien les fronteres lingüístiques, geogràfiques i disciplinàries».

Els resultats del projecte «permetran revisar o matisar les interpretacions fetes fins ara sobre els canals pels quals va circular la modernitat internacional i sobre el paper que hi van tenir determinats individus», explica Roig Sanz, que és investigadora principal del grup de recerca GlobaLS (Estudis Literaris Globals). «Potser descobrirem que aquests actors van ser menys importants del que ens han volgut fer creure les historiografies escrites a partir del relat de les figures canòniques - explica - , i corroborarem o rebatrem les concepcions dominants sobre el perfil dels mediadors culturals de l’època, com són l’ètnia (blanca), la classe social (mitjana i alta), el gènere (masculí) o el paper de llengües menys centrals com el català o el portuguès».

Els resultats poden afavorir «un canvi de paradigma» pel que fa al paper de les mal anomenades perifèries. També es generaran noves dades que estaran a disposició de la comunitat científica, i es desenvoluparan tècniques i idees que podran ser aplicades a molts períodes, llengües, disciplines i escales geogràfiques per a l’estudi de la interacció social humana.


Les dones, la perifèria de la perifèria

MapModern abasta el període 1898-1959 i el seu objecte d’estudi és l’àmbit iberoamericà (Espanya, Llatinoamèrica, Portugal i Brasil). El projecte tindrà una durada de cinc anys i es divideix en quatre subprojectes. El primer estudiarà el paper que les dones iberoamericanes van exercir més enllà dels seus entorns i les seves esferes d’influència, i com van contribuir a canviar el paper de la dona en els camps polític, social i cultural per mitjà de la seva feina com a diplomàtiques (Gabriela Mistral), periodistes (Carmen de Burgos, corresponsal de la Primera Guerra Mundial), editores (Victoria Ocampo), traductores (Elisabeth Mulder), dinamitzadores culturals (Elena Sansinena de Elizalde) o locutores de ràdio (Maria del Carme Nicolau).

Per a Roig Sanz, si l’àmbit hispànic o el lusòfon ja són considerats perifèrics en els relats sobre la construcció de la modernitat, les dones iberoamericanes són «la perifèria de la perifèria» i «ha arribat el moment de donar-los visibilitat i demostrar que no solament van contribuir a crear modernitat, sinó a modernitzar el tractament de les qüestions de gènere», afegeix.

El segon subprojecte se centrarà en les xarxes que els mediadors iberoamericans van establir mitjançant organitzacions internacionals com el PEN Català, el PEN Internacional o l’Institut Internacional de Cooperació Intel·lectual, l’actual UNESCO. El tercer subprojecte vol analitzar el paper dels mediadors iberoamericans amb l’anàlisi a gran escala de les traduccions publicades a la premsa periòdica, per ara poc estudiades. L’últim subprojecte estudiarà el paper dels mediadors hispànics i lusòfons en els mitjans de comunicació de massa, el cinema i la ràdio.

 

#expertsUOC

Foto de la investigadora Diana Roig

Diana Roig Sanz

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en: Humanitats digitals, història cultural i sociologia de la traducció.

Àmbit de coneixement: Arts i Humanitats.

Veure fitxa