Notícies

«Veig l'alfabetització per a la salut com un equilibri dinàmic entre la cessió i l'assumpció de responsabilitats»

Foto: Eulàlia Hernández

11/07/2019
Carme Espinosa
«L'eHealth Center és un centre acadèmic creat per una universitat per a beneficiar la societat»
Eulàlia Hernández, coordinadora de l'àmbit d'Educació, Apoderament i Participació en Salut de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

 

Psicologia, salut i tecnologia són els tres àmbits en què Eulàlia Hernández treballa des del 2003 i en què centra la seva activitat a l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya, des que s'hi va incorporar el 2018. El que li interessa més són els aspectes psicològics de la utilització de la tecnologia per a la cura de la salut i, especialment, l'ús ètic. A aquesta fan de la sèrie Black mirror la fascina la tecnologia, perquè la sorprenen les coses que s'hi poden fer i perquè l'obliga a replantejar el que estava preestablert.

 

Fa temps que es parla d'alfabetització en salut. Per què és tan important?

Perquè està demostrat que es relaciona amb una salut millor. De fet, l'alfabetització per a la salut no és un tema que hàgim de focalitzar en el ciutadà en absolut. Si ho fem, estem dient que li falten capacitats i coneixements i que «el sistema» o «els experts» els hi proporcionarem perquè accedeixi a la complexitat del sistema de salut o es cuidi millor. I hauria de ser al contrari. La qüestió és què fem perquè el sistema de salut sigui capaç de donar resposta a la complexitat del ciutadà. El sistema ha de facilitar que la persona pugui promoure la seva salut i la dels qui l'envolten, prevenir la malaltia i tenir una bona qualitat de vida. Jo veig l'alfabetització per a la salut com un equilibri dinàmic entre la cessió i l'assumpció de responsabilitats.

Un exemple en seria…

Per parts. No es tracta que s'ensenyi a llegir el prospecte d'un medicament, sinó que sigui més fàcil de llegir i entendre per a tothom, i més accessible en tots els idiomes, formats i contextos. El repte és fer que aquest prospecte sigui comprensible per a tothom, amb les diferents capacitats de cadascú. D'aquí ve la cessió i l'assumpció de responsabilitats entre els professionals i la ciutadania.

Però, a més, l'equilibri és dinàmic, i això ho complica encara més. Com puc accedir a la informació del prospecte si tinc presbícia? I com puc fer-ho quan no tinc el prospecte físicament perquè porto la pastilla al pastiller? I quan estic molt nerviosa, com puc recordar exactament la dosi? I…?

Vaja, que l'alfabetització o les habilitats, els coneixements i les actituds per a tenir cura de la meva salut i la dels meus necessiten adaptar-se a les situacions, a la persona, al moment concret: han de créixer amb tu!

Parlem d'un pacient més madur?

Em costa pronunciar-me sobre això, perquè vinc del camp de la psicologia evolutiva, en què el concepte de «maduresa» és controvertit. Seria un pacient responsable i amb capacitat efectiva per a prendre decisions sobre la seva salut i la malaltia que pateix. Per això, es parla de l'apoderament. Però les decisions no solament cal saber-les prendre, sinó que també cal poder i voler fer-ho. Jo, com a pacient, pot ser que no sempre vulgui prendre una decisió sobre la meva salut; potser vull que la prenguin per mi, perquè potser no tinc prou coneixements, o estic insegura o tinc por de com afrontaré les conseqüències de la meva decisió. En aquest cas, he de poder decidir que no vull o no puc prendre la decisió i delegar-la en qui jo triï.

La invasió de la tecnologia espanta les persones…

Sí, i d'aquí ve la importància dels límits… Al final, l'ètica és clau en l'ús de la tecnologia. Per això, és important l'alfabetització: no es tracta que jo aprengui què fan amb les meves dades, sinó que m'expliquin què en fan per a decidir si les vull cedir o no. Passa el mateix amb la tecnologia per a l'assistència a la vida quotidiana (per exemple, el geoposicionament o els sensors i les càmeres a casa). El punt clau és quan i com s'introdueix la tecnologia i com desafia la nostra privacitat i incideix en les relacions amb les persones amb qui convivim.

 

 Apoderament del pacient

 Com definiries el terme apoderament del pacient?

Hi ha consens en què ni agrada la paraula, ni el significat sembla que s'ajusti al que es vol transmetre. Hi ha qui ho relaciona amb el pacient actiu, però pots ser actiu i no estar informat i actuar per inèrcia: seria un pacient informat?, seria un pacient compromès? No sabria dir exactament què és l'apoderament, encara que segur que inclouria estar informat i ser responsable, actiu, participatiu i compromès.

Com podria l'eHealth Center de la UOC apoderar el pacient en la promoció de la salut?

L'eHealth Center és un centre acadèmic creat per una universitat per a beneficiar la societat. Té l'objectiu de promoure una formació de qualitat, adreçada a tots els agents de la salut, professionals o no; crear coneixement a partir de la recerca, com ja s'està fent, i posar-se a disposició d'organismes, associacions i empreses per a impulsar una millora en la qualitat de vida de les persones. Aquesta és la seva missió i les persones que treballem a l'eHealth Center hi estem compromeses activament.

L'ús de la tecnologia pot portar a deshumanitzar la societat?

En una xerrada en què vaig participar fa algunes setmanes, quan va començar la sessió, tots estàvem d'acord que la tecnologia no ens allunya de les persones, però al final hi va haver un percentatge d'assistents que van dir que sí, perquè es va plantejar el cas d'una persona amb Alzheimer que pot portar un dispositiu extern de geolocalització, però i si li fem un implant? La resposta va ser unànime: és allunyament, és deshumanització. El tema encara és una cosa de pell, depèn de com es faci servir la tecnologia. La situació òptima és la d'un professional amb tecnologia, perquè el fa més eficient. Per això, l'ideal és crear una tecnologia que sigui rica i significativa per a les persones en el context en què s'ha d'usar, el tàndem entre la persona i la tecnologia.

Com imagines el pacient del futur?

Doncs millor que ara. Una persona més formada i més segura respecte de la cura de la salut i la malaltia juntament amb els professionals. Però això només és possible en un context (social, econòmic, polític, educatiu, actitudinal…) que ho permeti. La tecnologia? És clar, però de manera natural, inherent a la vida quotidiana (i, per tant, a la salut), no afegida.

Què és el que et fascina més de la salut digital?

Tot el que et permet fer, que no té fi si es fa èticament. El que no m'agrada és que s'està fent servir fàcilment per a crear necessitats: el que es coneix com a tirania de la salut, o la febre de les aplicacions mòbils amb què registres dades (conscientment i inconscientment) sense un objectiu clar i efectiu, almenys per a tu! La tecnologia hauria d'ajudar a promoure la salut, prevenir la malaltia i mantenir la qualitat de vida i el benestar de les persones.