Notícies

Concedida una patent dels Estats Units per a una tecnologia de la UOC

 
Audio watermarking

El marcatge (watermarking) d'àudio és una tecnologia per a incrustar informació en senyals d'àudio d'una manera imperceptible per a l'orella humana, però que poden ser extrets amb dispositius electrònics, com ara un mòbil o una tauleta. El grup de recerca KISON ha creat un sistema que permet amagar i recuperar dades, com ara codis promocionals, incrustades en el senyal d'àudio. El marcatge és una tecnologia aplicable en matèria comercial o de seguretat, entre altres. La UOC, coordinada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT), ha sol·licitat la patent d'aquest sistema als Estats Units, la qual ha estat concedida aquest mes de febrer.

Una marca d'aigua d'àudio és una seqüència de bits incrustats en un senyal d'àudio transmesa (TV, ràdio o internet) i conté identificadors únics tant de la part de l'àudio d'on s'ha extret la marca com de la font de distribució en la qual es pot acreditar el contingut.

La tècnica de marcatge d'àudio permet transmetre informació addicional relacionada amb el contingut d'una manera que és imperceptible per a l'usuari d'aquest objecte digital i que ofereix una gran varietat d'aplicacions, com ara el monitoratge d'emissions, la identificació del propietari, la prova de propietat, el seguiment de transaccions, l'autenticació de contingut (amb detecció de manipulacions o sense), el control de còpia i el control de dispositius, entre altres.

Avantatges

El sistema de la UOC presenta dos aspectes innovadors: primer, l'ús del domini de Fourier i, segon, l'ús dels dominis de temps i de freqüència durant la incrustació, que li confereix els avantatges competitius següents:

  • Recuperació de marques d'aigua a distàncies superiors a sis metres del transmissor,
  • Alta fidelitat i robustesa, fins i tot en condicions adverses,
  • Més bona sincronització de temps entre emissor i receptor,
  • Alta capacitat (més de 1.000 bits per segon).

L'inventor d'aquesta tecnologia és David Megías, investigador principal del grup de recerca K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON), de l'IN3, centre del qual  és director.