L'honestedat acadèmica, un valor fonamental i un pilar essencial dels estudis
L'honestedat acadèmica, un valor fonamental i un pilar essencial dels estudis, és un principi, una estratègia i un procés dels quals s'ha parlat molt però que no tothom ha entès. Aquest ha estat el tema de la recerca doctoral d'Alexander Amigud duta a terme dins del grup de recerca Distributed Parallel and Collaborative Systems/Internet Computing & Systems Optimization de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de Barcelona, en col·laboració amb Thanasis Daradoumis, Joan Arnedo-Moreno i Ana-Elena Guerrero-Roldán.
Els enfocaments tradicionals de l'honestedat acadèmica
Els enfocaments tradicionals de l'honestedat acadèmica solen ser observacionals, invasius i inapropiats. Es vol aconseguir proves dels errors comesos, mesurant les trampes que fan els estudiants, en comptes de fixar-se en com aprenen. L'esforç s'adreça a controlar els entorns d'aprenentatge i avaluació i desvirtuar la promesa d'aprenentatge en qualsevol moment i en qualsevol lloc, sense tenir en compte les diferències individuals, ignorant les preferències dels estudiants i imposant limitacions a les seves maneres d'aprendre. Això entorpeix inevitablement l'evolució de l'aprenentatge cap a una condició més oberta. Afecta l'accessibilitat, el cost i la comoditat de l'aprenentatge, tant per als estudiants com per als proveïdors acadèmics.
La recerca doctoral d'Alexander Amigud al centre de recerca IN3 de la UOC
Alexander exposa la idea que les proves i els exàmens ja són prou estressants per ells mateixos perquè a més se sotmetin els estudiants a detectors de metalls i escorcolls, a marcatges biomètrics i videovigilància, i es permeti que terceres persones accedeixin als seus ordinadors personals. Aquestes estratègies no haurien de formar part de l'experiència d'aprenentatge. El que hauríem de fer és esforçar-nos perquè l'aprenentatge fos agradable, còmode, accessible i respectés la privadesa. A partir d'aquesta noció, va sorgir la idea de crear un marc d'honestedat acadèmica computacional, que validés la identitat i l'autoria del treball de l'estudiant analitzant el seu comportament (amb el suport de l'aprenentatge automàtic). Aquest ha estat el primer projecte d'aquest tipus orientat al frau acadèmic, que ofereix una identitat concurrent i un control de l'autoria còmode i no invasiu. Omple l'espai on no arriben les eines de detecció de plagis.
Es tracta d'una tecnologia avançada al seu temps, que ha estat incompresa i temuda pel seu potencial de substituir els humans en algunes de les tasques d'avaluació i validació i per la possibilitat d'errors d'atribució. Totes aquestes inquietuds estan justificades, sobretot ara que els proveïdors comercials s'han adonat del potencial comercial de la tecnologia i comencen a adoptar estratègies per a ampliar les ofertes del producte. Aquesta tecnologia no es va dissenyar per a ser una eina de «t'he enxampat!», sinó com una manera de simplificar la logística de les activitats d'avaluació. El projecte Open Proctor (http://openproctor.org) és una col·laboració oberta i busca institucions d'educació superior que vulguin participar-hi com a comunitat i desenvolupar pràctiques, algoritmes i polítiques basats en l'evidència.
La UOC ha estat una gran plataforma i ha ajudat a desenvolupar aquestes idees i obrir un nou capítol en la recerca sobre l'honestedat acadèmica i l'aprenentatge obert. Tot i que la previsió era que aquesta tecnologia entrés en el món acadèmic per canals oberts, no pas comercials, aquest nou enfocament de l'honestedat acadèmica comporta un canvi de paradigma en què es transforma la noció d'honestedat, que passa d'estar centrada en els estudiants a estendre's a tots els àmbits de l'estructura organitzativa. La recerca, les publicacions, l'ensenyament i l'administració necessiten tanta honestedat com els treballs que es fan a casa. Acabar la tesi només ha estat un començament; els treballs de recerca i innovació continuaran.