Àngel A. Juan: «Creem algorismes intel·ligents que trien la millor opció entre múltiples possibilitats»
26/09/2017
Rubén Permuy
Investigador del grup de recerca Distributed Parallel and Collaborative Systems - Internet Computing & Systems Optimization

Quina és teva formació acadèmica?

Vaig fer la llicenciatura de Matemàtiques a la Universitat de València i després un doctorat d’Enginyeria Industrial. Més endavant, per temes professionals, vaig venir a un departament d’informàtica, als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, de manera que em vaig anar formant més en temes de computació. Això va provocar que la recerca que he acabat fent estigui centrada en temes algorísmics, amb molta part de matemàtiques però també molta part de computació i algorísmica.

En què consisteix l’activitat del teu grup de recerca: Distributed Parallel and Collaborative Systems - Internet Computing & Systems Optimization?

El DPCS-ICSO és un grup que fa molts anys que funciona, i bàsicament té dues grans línies de recerca. Una és la informàtica d’internet, amb la qual treballem protocols d’internet i també sistemes col·laboratius en línia i desenvolupament de programari. I l’altra línia —en la qual jo estic més centrat, tot i que hi ha interacció entre les dues línies— és l’optimització de sistemes. En aquest segon cas, el que fem és desenvolupar algorismes i programari per a donar suport a la presa de decisions en àmbits com, per exemple, la logística, el transport i les ciutats intel·ligents. També té a veure amb finances computacionals i sistemes de telecomunicacions. Bàsicament ens dediquem al desenvolupament d’algorismes i la seva transferència cap a l’empresa.

Acabes de fer una estada al Georgia Tech dels Estats Units. Com ha estat l’experiència?

Vaig decidir fer una estada al Georgia Tech per completar la formació, perquè conec gent d’allà i amb alguns col·laborem en recerca. Era interessant poder-los visitar i reforçar els lligams entre aquest centre i la UOC. L’estada ha estat molt positiva, perquè m’ha permès participar en projectes conjunts que desenvolupem. No solament per a mi, sinó també per a altres companys de la UOC amb qui continuàvem treballant en línia. És a dir, no ha estat una experiència només meva, sinó també de l’equip de recerca de la UOC del qual formo part. Hem elaborat un parell d’articles científics que estem a punt d’enviar a revistes i els quals combinen la nostra expertesa en algorismes amb la del Georgia Tech en sistemes de transport. Això ens ha permès obrir una línia de col·laboració futura que faciliti el fet que tant investigadors del Georgia Tech puguin fer estades a la UOC com que estudiants de doctorat i postdoctorat nostres puguin fer estades allà.

En quina mesura la col·laboració amb altres institucions és un vessant important del vostre grup de recerca?

Som un grup de recerca que fa anys que aposta per una sèrie de línies. La primera és la recerca d’alta qualitat, entesa com a recerca d’àmbit internacional. Apostem per ser una universitat realment oberta, col·laborant amb universitats amb la resta de l’Estat i, sobretot, a escala internacional. La majoria dels projectes que desenvolupem són amb la col·laboració d’experts internacionals. El grup coordina un projecte de recerca finançat pel Pla Nacional d’R+D+I i una xarxa d’excel·lència d’àmbit estatal. Això ens permet tenir molts contactes i col·laboracions externes. A més, també impulsem una xarxa europea coordinada amb altres universitats de l’Estat, finançada pel programa Erasmus+, que ens permet disposar de finançament per a enviar estudiants nostres de màster i doctorat a fer estades de dos o tres mesos en centres europeus amb els quals col·laborem.

Recentment, la Laura Calvet va defensar la seva tesi, que tu vas dirigir, a la UOC. Fins a quin punt els doctorands són el futur de la recerca?

Sens dubte, els doctorands i els estudiants de postdoctorat que tenim tenen molt de talent i són el futur de la recerca a la UOC. Formem noves generacions de gent molt valuosa amb una visió força interdisciplinària de la recerca, i que són plenament competitius amb qualsevol altre doctorand d’àmbit europeu o mundial. Recentment, la Laura Calvet va defensar la tesi —i ho va fer extraordinàriament—, de la qual s’han derivat molts articles de revista d’àmbit internacional i, per tant, això sempre és un fet molt positiu, tant per a la universitat com per al grup de recerca i per a ella mateixa. Per això pensem que els doctorands són el futur de la UOC.

Vas participar en el debat del UOC Research Showcase 2017 sobre accés obert. Quin és el teu punt de vista sobre la publicació de resultats de recerca en accés obert?

Tot i que tots els investigadors estem d’acord en la importància de l’accés obert, el que vaig voler posar de manifest és que comporta unes complexitats en la implantació del model que s’han de tenir en compte.

Enguany vas participar en l’organització d’un congrés amb la presència d’experts d’empreses com Amazon o Google.

Hi vaig participar com un dels tres presidents (general chairs) amb Helena Ramalhinho, de la UPF, i Abraham Duarte, de la Universidad Rey Juan Carlos. El MIC és el congrés internacional més important en l’àmbit d’algorismes metaheurístics. Per tant, vam pensar que era una bona oportunitat per a convidar empreses com ara Amazon, Google, Yahoo, Microsoft, Rhenus Logistics, etc. perquè vinguessin experts dels seus departaments d’R+D, i poguessin expressar-nos les seves opinions sobre quins són els nous reptes que ells veuen en el futur. I també sobre com nosaltres, des de la universitat, des dels centres de recerca, els podem ajudar. L’experiència va ser molt interessant perquè el fet de contactar amb ells, conèixer-los personalment —són experts mundials— i quines són les seves necessitats és una informació molt valuosa per a orientar la nostra recerca; i també el fet de poder establir vincles personals de col·laboració amb ells. Per exemple, actualment tenim molt bona relació amb Rhenus Logistics i amb Amazon. També, fins i tot, tenim un doctorat industrial de l’empresa Ubikwa, que ha triat fer la seva tesi amb la UOC, fet molt positiu que confirma que ens estem posicionant com a experts en alguns dels àmbits de recerca.

El doctorat industrial és una via efectiva per a acostar la recerca i l’empresa?

És una pràctica molt habitual en països que, en aquestes àrees, estan una miqueta més avançats que nosaltres, com és el cas d’Alemanya o d’Àustria, on és difícil que un doctorat no sigui industrial, especialment en els àmbits com l’enginyeria. Aquí no hi havia tant costum de fer aquest tipus de doctorat, però ara, a poc a poc, amb programes com el de la Generalitat, comencem a tenir un cert d’èxit a l’hora d’involucrar els doctorands i les empreses en la seva formació al nivell màxim possible. I això té un impacte molt gran pel que fa a la transferència de coneixement des de la universitat cap a l’empresa i a l’inrevés. Nosaltres, des de la universitat, des dels centres de recerca, podem aprendre molt sobre quins són els reptes reals que l’empresa ha de resoldre i ha d’afrontar cada dia. I això té molt a veure amb la competitivitat del sector industrial.

Un dels teus àmbits de recerca és la metaheurística. De què es tracta?

En la vida molts cops s’han de prendre decisions complexes, que són difícils perquè tenen un impacte i perquè impliquen múltiples opcions entre les quals s’ha de triar. Per exemple, en els mercats s’ha de decidir en quins productes convé invertir, en quins no i quina serà la inversió. En logística i transport hem de decidir per on enviem els productes: imaginem empreses com Amazon, que han de pensar com poden fer la distribució de la manera més eficient possible, sostenible en el temps i que els repercuteixi el menor cost possible, i així poder oferir preus més competitius als seus clients. En el món de les telecomunicacions hem de decidir on ubiquem els dispositius mòbils —com ara els equips de transmissió— perquè es pugui abastir tota una ciutat amb el menor cost possible, amb el menor desplegament possible de dispositius, etc. I això, en qualsevol dels àmbits que et puguis imaginar; a les ciutats intel·ligents, per exemple, la logística del trànsit de la ciutat o temes d’edificació. El problema és que, en aquest tipus de decisions logístiques, operatives o estratègiques, el nombre de combinacions possibles és gairebé infinit. És a dir, molt alt. Per a un responsable, prendre la decisió correcta és molt difícil sense l’ajut d’un computador. El que fem nosaltres és desenvolupar uns algorismes intel·ligents que estudien totes aquestes opcions i trien la millor, per a estalviar diners, per a fer més sostenible la presa de decisions, per criteris mediambientals, etc. Donem suport intel·ligent a la presa de decisions.

Penses que la societat valora la importància de fer recerca en el teu àmbit?

Penso que sí. A la UOC, pel fet de ser una universitat jove, té els seus desavantatges, però també els seus avantatges. Els que fem recerca a la UOC som joves, tenim una formació molt actualitzada, alineada amb la recerca que es fa al món. Som un centre capdavanter on difícilment trobaràs recerca que estigui desfasada. També, per un tema generacional, a la UOC tenim aquesta sensibilitat envers les noves tecnologies, les noves necessitats, els nous desafiaments i l’excel·lència.

Ens pots recomanar algun llibre del teu àmbit?

Per a iniciar-se en les metaheurístiques destacaria el llibre Metaheuristics: From Design to Implementation, d’El-Ghazali Talbi. També nosaltres editem un llibre sobre transport sostenible amb l’editorial Elsevier, que té la participació d’experts internacionals, i que sortirà l’any vinent. Es tracta del llibre Sustainable Transportation and Smart Logistics (eds. Javier Faulin, Scott Grasman, Àngel Juan, Patrick Hirsch).