Milagros Sáinz, investigadora de Gènere i TIC: «La societat encara qüestiona la competència tecnològica de les dones»

Mila Sáinz
28/03/2017
Rubén Permuy
UOC R&I Talk

Entre finals de febrer i principis de març ‒amb el dia 8 com Dia Internacional de la Dona‒, Milagros Sáinz, investigadora principal del grup de Gènere i TIC (GENTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, ha participat en diferents espais informatius, com ara Els Matins de TV3 o Vespre a La 2, per analitzar la bretxa de gènere en àmbits com la tecnologia. Tot això amb motiu de la seva presència en el World Mobile Congress en la presentació de la recerca finançada per la Comissió Europea en la qual, al costat d'alguns integrants del grup de recerca, està col·laborant amb la consultora I-Claves en el desenvolupament d'un estudi sobre la bretxa digital de gènere. Sáinz també va participar en una roda de premsa per detallar alguns dels resultats d'un estudi longitudinal, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, que explica el menor interès de les dones per carreres tècniques, en la qual la UOC i la UPC van presentar un vídeo per alertar sobre la falta de dones en el camp de la informàtica.

Entrevistem Sáinz, experta a investigar els aspectes motivacionals i psicosocials que expliquen la segregació vocacional de les noies i dels nois des de l'educació secundària. Les seves línies de recerca giren entorn del desenvolupament dels estereotips de gènere durant la infància i l'adolescència i la influència del procés de socialització en l'elecció d'estudis, així com l'estudi dels diversos condicionants de la bretxa digital de gènere. També està especialitzada en l'ús de metodologies quantitatives i qualitatives de recerca social.

Podries explicar breument la teva formació i especialització com a investigadora?

Sóc llicenciada en Psicologia per la Universitat de Salamanca i m'he especialitzat en Psicologia Social. Vaig fer el meu doctorat a Madrid a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i, a la fi de 2006, quan el vaig acabar, se'm va oferir l'oportunitat de treballar a l'IN3 com a investigadora. Des d'aleshores m'he especialitzat en l'estudi de la influència dels rols i els estereotips de gènere en l'elecció d'estudis de nois i noies, sobretot pel que fa a les STEM ‒sigles en anglès de science, technology, engineering i mathematics‒. També miro d'analitzar la bretxa de gènere en altres àmbits com les humanitats, les ciències socials o les arts.

Què destacaries de les teves experiències internacionals en el teu àmbit?

En destacaria la meva primera estada predoctoral, just quan estava acabant la carrera a la Universitat de Stanford. Fins aquell moment havia tingut una formació en Psicologia Social bàsica i allí em vaig convèncer que era l'àmbit a què em volia dedicar, treballant llavors en el meu projecte de final de màster. Em vaig doctorar per la UNED i vaig començar a treballar amb un model teòric de Jacquelynne Eccles, una investigadora de la Universitat de Michigan referent en aquest àmbit, amb qui vaig fer dues estades postdoctorals. També vaig realitzar una estada a la Universitat Tècnica de Berlín com a part de la meva formació per a obtenir el doctorat. Totes aquestes estades han aportat llum i solidesa al meu treball i em van permetre aprendre sobre la importància de la recerca en diferents àmbits i sobre com es podien millorar diferents aspectes de la formació que tenia en aquell moment.

Ets la investigadora principal del grup de Gènere i TIC: ens podries explicar en què consisteixen les seves línies de treball?

Principalment tractem d'analitzar la discriminació de gènere que hi ha en diferents àmbits de la vida, des de la infància fins a la incorporació i el desenvolupament de les dones al mercat laboral, a més de les diferents bretxes lligades al gènere que es produeixen en el nostre context i dins de l'àmbit STEM. No ens circumscrivim només a aquests àmbits, sinó que també tractem d'investigar altres camps complementaris per comprendre per què no hi ha més dones, com ara les ciències socials i les humanitats, o àmbits concrets com la filosofia. I també estudiem per què no hi ha més homes en àmbits relacionats amb les humanitats o les llengües. És a dir, totes aquestes qüestions que estan molt relacionades amb l'interès major que tenen els homes pels àmbits STEM.

Per què es produeix aquesta bretxa de gènere en els interessos professionals?

Fonamentalment té a veure amb l'educació i el procés de socialització. Des de la infància, se'ns educa i socialitza de manera diferent perquè assumim uns rols diferenciats en funció de si som homes o dones. Aquesta situació provoca que des que som petits i petites tinguem unes expectatives diferents segons siguem homes o dones i aprenguem a valorar i a interessar-nos per qüestions diferents. Un dels exemples clars que fomenten aquesta socialització o assignació diferenciada de rols són les joguines que s'orienten als nens i a les nenes. En campanyes publicitàries com les de Nadal se'ns orienta a regalar a les nenes joguines relacionades amb la cura de les persones, és a dir, nines, carrets de cotxe, etc., que no tenen res a veure amb l'interès per aspectes tecnològics. Tanmateix, als nens se'ls regalen joguines que tenen més a veure amb la creació, els aspectes manuals i la tecnologia. Tot això provoca que des de petits desenvolupem interessos diferenciats sobre unes determinades activitats.

I quin paper juga l'educació en aquesta provocada desigualtat de rols?

Amb un estudi longitudinal d'un grup d'estudiants durant sis anys estem comprovant que les noies en educació secundària, malgrat tenir notes equiparables o fins i tot superiors als seus companys en matèries que s'han associat tradicionalment amb el gènere masculí ‒com són les matemàtiques, les ciències o la tecnologia‒ s'infravaloren, és a dir, pensen que són menys competents en aquestes matèries STEM del que realment són segons les seves qualificacions. Assumeixen l'estereotip i el reprodueixen al seu torn. Els nois també l'assumeixen: malgrat tenir notes pitjors que les seves companyes en moltes d'aquestes matèries, es creuen millors, se sobrevaloren. És a dir, hi ha una tendència interessant d'assumpció del rol de gènere que vincula més competència en àmbits lligats a la ciència i a la tecnologia als nois.

I l'assumpció d'aquests estereotips quines conseqüències provoca en el món professional?

Produeix una conseqüència negativa sobre els interessos que desenvolupen les noies, que acaben rebutjant àmbits vinculats a la ciència i a la tecnologia, perquè creuen que no són suficientment competents per a desenvolupar-se professionalment en aquests camps. També comporta una conseqüència en l'acompliment professional. Malgrat que hi ha molt poques dones en enginyeria, informàtica o electrònica, quan elles accedeixen a llocs de treball d'aquests àmbits se'n segueixen qüestionant les competències tecnològiques contínuament, i se'ls generen problemes en ple desenvolupament professional.

La gravetat de la bretxa de gènere afecta també països del nostre entorn?

Aquesta bretxa de gènere no se circumscriu solament al nostre context, de manera que s'està estudiant des de diferents perspectives i en diferents països del nostre entorn. Per exemple, a Alemanya s'està produint en els últims anys una tendència a la baixa de la presència i interès de les dones en àmbits tecnològics com la informàtica.

Sobre els projectes del vostre grup de Gènere i TIC: podries explicar-nos els dos que coordineu a escala europea?

Els dos projectes de recerca europeus coordinats pel grup, i que en concret coordina el meu company Jörg Muller, són GenPORT, un repositori digital sobre estudis i informació sobre tot tipus de recursos vinculats a la ciència i el gènere, i Gender Diversity Impact (GEDII), un estudi sobre la diversitat de gènere dels grups de recerca tecnològics que tradicionalment s'han lligat a àmbits masculins com el transport o a àmbits amb una forta presència de dones com la biomedicina.

Ens podries recomanar algun llibre que analitzi la qüestió de gènere?

Us en recomanaria dos: Gender Differences in Aspirations and Attainment. A Life Course Perspective, editat per Ingrid Schoon i Jacquelynne Eccles en 2014, i Gènere, ciència i tecnologies de la informació, dirigit en el mateix any per Cecilia Castaño i Juliet Webster, anteriors directores del nostre grup de recerca. En aquesta publicació hem participat diferents integrants del nostre grup.