Fa unes dècades, els investigadors en Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) van suggerir que la ciència i la tecnologia podrien ser considerades «polítiques per altres mitjans». Passats uns anys, els investigadors de CTS s'estan fixant en les propostes i experiències on la ciència i la tecnologia estan sent produïdes cada cop amb més freqüència «per altres mitjans» en una gran varietat d'activitats d'exploració. Aquestes inclouen l'articulació de col·lectius que no es corresponen amb els experts tradicionals en ciència i tecnologia, o que treballen de manera que posen en problemes el sistema establert de valors involucrat en la producció de coneixements i tecnologies. Per exemple, afavorint la creació de ciència oberta, projectes P2P basats ‐en el disseny DIY, comunitats de ciència ciutadana i creadors, projectes de tecnociència ecologistes i feministes, i moltes altres plataformes que busquen la creació d'alternatives als acords tecnocientífics públics i privats.
Per analitzar tot això, la 4S, Society for Social Studies of Science, i la EASST, European Association for the Study of Science and Technology, celebren una conferència conjunta cada quatre anys.
Les 4S i EASST representen els acadèmics i investigadors en les àrees de ciència i estudis tecnològics, l'anàlisi social d'innovació i medicina i altres àrees de coneixement relacionades. Reuneix una gran varietat de disciplines, i molts dels seus membres són experts en ciència i enginyeria natural i en ciències socials i de la salut.
Aquest any, la conferència es deia
«Ciència i tecnologia per altres mitjans: Anàlisi de col·lectius, espais i futurs», coorganitzada per
Daniel López i
Israel Rodríguez, del grup de recerca
CareNet (Care & Preparedness in the Network Society) de l'IN3, juntament amb investigadors de la UAB, el CSIC, la Universitat Complutense de Madrid, la University of Warwick i el Munic Center for Technology & Society es van dedicar a explorar les formes en què la ciència i la tecnologia són produïdes cada vegada més «per altres mitjans», que inclouen la ciència ciutadana i el coneixement produït per col·lectius que no encaixen en el criteri tradicional d'experts, per exemple, col·lectius i organitzacions de pacients.
L'esdeveniment va ser una oportunitat per compartir reflexions, idees, resultats i projectes sobre una varietat d'aspectes que caracteritzen aquestes formes alternatives de fer ciència i tecnologia: (A) com el fet que totes aquestes transformacions tenen lloc, normalment, a espais comuns confusos, i no en els espais tancats establerts per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia, com els laboratoris o els departaments d'indústria R+D; (b) o, també, el fet que els processos de recerca i innovació s'organitzen, cada cop més, en grups horitzontals interconnectats, on les jerarquies en ciència es posen en qüestió, i on la ciència i la tecnologia són co‐produïdes per diferents actors, de formes, de vegades, antagòniques; (c) i, finalment, el fet que les barreres tradicionals entre allò que és públic i allò que és privat, ja no estan limitades a l'estat i els actors lucratius, de manera que les pràctiques d'atenció estan cada vegada més presents a la majoria d'aquestes situacions quotidianes.
El nombre de participants va arribar a ser de
2005, rècord absolut, en una conferència dedicada al camp de la Ciència, Tecnologia i Societat (
CTS), un camp interdisciplinari emergent entre les ciències socials amb només 50 anys d'història. A més, es van presentar 1581 articles científics a 181 panells. En total, 54 països diferents van tenir representació a la conferència. La representació espanyola es va situar en cinquè lloc, amb
96 representants, darrere de països com el Regne Unit (343), Estats Units (337), Alemanya (203) i Holanda (145).A més de contribuir a l'organització de la conferència, uns altres
17 investigadors de la UOC van participar com a ponents.
