Parlem d'R&I

Adriana Ornellas: «Analitzem com millorar les competències transversals dels universitaris per afavorir la seva ocupabilitat»

16/07/2018
Rubén Permuy
Investigadora del grup eTIC

Quina és la teva formació acadèmica?

Em vaig llicenciar en Informàtica al Brasil el 1994 i soc doctora en Educació per la Universitat de Barcelona (UB). En l’etapa final d’una carrera essencialment tècnica, com és el cas d’una enginyeria informàtica, vaig percebre la necessitat i la importància d’uns estudis enfocats des d’un vessant més social i crític respecte a les eines tecnològiques. Vaig decidir, doncs, orientar la trajectòria professional envers les aplicacions pedagògiques dels ordinadors, perquè sabia que volia treballar amb tecnologia, però no des d’una percepció i una comprensió tecnologistes del món.

En què ha consistit la teva trajectòria com a investigadora?

La meva trajectòria acadèmica comença a la UB, a la qual vaig estar vinculada onze anys com a professora associada. També vaig estar durant quinze anys vinculada al grup de recerca Esbrina – Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis, un grup consolidat dels de més tradició de recerca social i crítica en l’àmbit de les TIC, tant a Catalunya com a Espanya. Vaig defensar la tesi doctoral a la UB, sobre la formació permanent del professorat d’ensenyament secundari en l’àmbit de les TIC a Catalunya. Vaig analitzar les perspectives subjacents en la formació que s’impartia, tant des del Departament d’Ensenyament com des d’algunes universitats catalanes, per veure si es portava a terme des de perspectives més crítiques i relacionades amb usos més pràctics o tècnics. El 2007, després de defensar la tesi, em vaig incorporar com a professora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), primer vinculada als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i, actualment, als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

En quins àmbits temàtics ets experta?

La meva recerca s’ha centrat en els aspectes socials, culturals i educatius de les aplicacions socials de les tecnologies en l’educació. Els anys que vaig estar vinculada al grup de recerca Esbrina vaig participar en projectes nacionals i internacionals relacionats amb polítiques i pràctiques entorn de les tecnologies de l’educació, sobre l’aprenentatge i la construcció de la identitat dels docents en la societat del coneixement, sempre des de metodologies més narratives, com ara els estudis etnogràfics i les narratives biogràfiques.

En què consisteix l’activitat del teu grup de recerca?

Actualment estic vinculada a un grup de recerca de la UOC, eTIC – Relacions entre l’educació, l’ètica i les TIC. És un grup emergent que ha estat reconegut en la darrera convocatòria del 2017 de la Generalitat de Catalunya. És un grup interdisciplinari, que uneix els interessos, les inquietuds i les experiències dels seus membres, que procedeixen d’àmbits com la pedagogia, l’enginyeria o l’educació social.

Quin projecte de recerca destacaries?

Actualment, i des del grup eTIC, coordinem un projecte europeu, un Erasmus+, anomenat Skill Up. És una associació estratègica en l’àmbit de l’ensenyament superior en la qual participen sis institucions de tres països europeus: dues universitats tècniques aplicades d’Alemanya, una altra de Suècia —la d’Estocolm— i tres institucions de Catalunya —la UOC, l’Institut Obert de Catalunya (IOC) i la Fundació Factor Humà, que és la figura de l’ocupador en el consorci del projecte.

L’objectiu del projecte Skill Up és potenciar accions que ajudin a millorar les competències per a l’ocupabilitat dels nous graduats universitaris. Les accions que duem a terme en el marc del projecte són tres: en primer lloc, desenvolupar noves tecnologies i activitats d’aprenentatge, que connectin les experiències dels estudiants amb el que se’ls demanarà quan s’incorporin al mercat de treball; en segon lloc, treballar les competències que demanaran a les empreses i a les organitzacions, com ara la presa de decisions, el treball en equip, el pensament analític, la gestió de conflictes, etc., i també formar professionals en l’àmbit de l’orientació professional que puguin ajudar els estudiants i els graduats al llarg de la seva trajectòria professional, que seria la idea de l’orientació al llarg de la vida (lifelong guidance), i també utilitzant entorns digitals; i la tercera acció és involucrar els ocupadors en el mateix disseny del currículum i d’activitats autèntiques d’aprenentatge.

Quins resultats heu obtingut del projecte?

Com a resultats tangibles del projecte tenim, per exemple, un curs en línia obert i massiu (MOOC) per a formar els professionals de l’orientació professional, sobretot en temes relacionats amb l’orientació a distància (e-guidance) i l’orientació al llarg de la vida, i també desenvoluparem una plataforma per a connectar ocupadors, universitats, estudiants i graduats.

Són graduats de qualsevol àmbit?

Encara que en el projecte no deixem de banda les competències específiques de la professió, bàsicament treballem amb les que són transversals, és a dir, les que es demanen al professional sigui quin sigui el seu àmbit de formació. En el marc del projecte, hem definit una taxonomia per classificar aquestes competències en tres grups: les cognitives, les metodològiques i les socials. També dissenyem activitats d’aprenentatge per al desenvolupament d’aquestes competències i les apliquem en diferents programes a les universitats i en les institucions participants, és a dir, hem dissenyat activitats per a l’ensenyament superior. A la UOC, per exemple, en el projecte hi participa una assignatura del grau d’Administració i Direcció d’Empreses en què comprovem si es potencia el desenvolupament d’aquestes competències transversals en els estudiants.

Les competències professionals transversals necessàries són les mateixes a tot Europa?

Vam fer una revisió dels estudis en diferents països per analitzar quines competències es demanen en el mercat laboral de països com Suècia, Alemanya o Espanya, en el marc de la Unió Europea. La taxonomia que definim en el marc del projecte es basa en la revisió exhaustiva d’aquests estudis, és a dir, l’hem confrontada amb els diversos socis mitjançant una reunió de grup (focus group) virtual i s’ha definit conjuntament entre els tres països. Per tant, són competències que es demanen als estudiants en el marc de la Unió Europea.

Quin llibre divulgatiu recomanaries del teu àmbit?

Qualsevol persona que vulgui comprendre la complexitat de la societat en què vivim és imprescindible que llegeixi el sociòleg Zygmunt Bauman i la seva metàfora de la modernitat líquida. Bauman va fer servir metàfores com modernitat líquida, vida líquida, pors líquides i amor líquid per a caracteritzar aquesta societat de canvis constants, aquesta societat fluida en contraposició del món sòlid en el qual van viure els nostres pares o els nostres avis, de la qual va analitzar diferents facetes com ara la feina, els vincles humans, les relacions socials i, fins i tot, la mateixa concepció del coneixement o de l’amor com a producte de consum.